divendres, 29 d’octubre de 2010

UN MONESTIR INACABAT (VI)

Quan a 1715 les tropes borbòniques invasores van arribar al Solsonès no estaven especialment agraïdes a aquells indrets tan hostils als botxins de la nostra identitat nacional. Primer els Miquelets els van derrotar a Talamanca, després Cardona va estar l'últim indret a caure en mans estranyes. Però sempre la història l'expliquen al contrari de la realitat, al final la culpa és del vençut.

Riner és terra de tombes anònimes, de gent que intentant arribar a França van ser cruelment assassinats per un altre exèrcit invasor. Els anys 50 totes les culpes anaven cap els vençuts.

L' Església Catòlica vivia temps d'esperances en un canvi aperturista. A Montserrat estava l'Abat Aureli Escarré (el Monestir del Miracle és un Priorat que forma part d'ell) a Solsona estava Enrique TarancónPerò al Monestir tenien els monjos dissidents i les històries que explicaven res tenia a veure amb la realitat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

BARROC AL SANTUARI DEL MIRACLE

El Santuari del Miracle, al Solsonès, té un important patrimoni del barroc català del segle XVIII, el retaule de l'església i l'espa...