diumenge, 31 d’octubre de 2010

DE MONJOS I GUILLARIES

El senyor Pepet no era gaire amic dels monjos del Miracle, sempre va pensar que el prior, el Pare Policarp, no era de fiar, al contrari de l'Elvira que sempre anava a totes les misses a fer mèrits per entrar el Cor Gregorià.

A 1.966 es produir canvis importants al Monestir de Montserrat. L' Abat Escarré va ser desterrat per el dictador Franco i alguns del monjos mes progressistes foren "enviats" al Miracle. Els nous monjos van modificar el funcionament de les celles, i aixo va caure molt malament al meu avi, poc amic dels canvis. I va decidir anar a un altre lloc.

Al arribar a Sant Hilari Sacalm em va sorprendre el que encara hi havien cases en runes i tot el poble estava ple de cartells amb un lema "25 años de paz". Lògicament la culpa de les runes era dels "rojos" i el dictador era que havia portat la pau. Anys mes tard vaig saber que el bombardeig va ser contra la població civil que fugia cap a França. Molt cops la pau no es mes que por. Rita de 4 anys o Rosa de 11 van ser dues de les víctimes llavors oblidades.
El lloc era molt diferent a com es avui. El accés a les fonts era un passeig romàntic, on no hi podien faltar  uns anisets per acompanyar les aigües de la Font del Pic, la Font Vella o la Font d'Or, o els envasos per recollir l'aigua de la font picant, prop del Onyar. El poblet estava ple de petites fondes i hostals que al passar per la seva porta deixaven anar olors de menjars de "festa major". A la sortida i prop de la Font Vella existia un hotel amb una "piscina" un luxe inimaginable als anys 60.

El apartament que vam llogar era de una vídua que havia perdut les seves terres al pantà de Sau i al seu marit per culpa de un "mal lleig". La casa tenia aigua corrent i dutxes, un luxe inexistent al Monestir del Solsonès. Novament un vídua... però la Elvira sempre estava prou vigilant.
Prop vam trobar rutes cap els bolets, el bosc aquí era prou diferent, les nogueres, els rouredes, els castanyers, les falgueres.... I el clima també. La altura era la mateixa que al vell Santuari, però la humitat no. La salut del Pepet era molt delicada, el clima sec del Solsonès havia fet miracles en la seva salut, el de les Guillaries... Va ser el seu últim estiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

TALAMANCA-MURA-PUIG DE BALMA

És una ruta no circular, d'uns 10 quilòmetres, senzilla i d'un desnivell acumulat d'uns 300 metres. Es pot fer circular segui...