RINER

-

HISTORIES DE LA MA ESQUERRA DEL CARDENER (v) RINER.

Riner és un castell, una església, una masia i un cementiri a on jo mai hi he vist viure ningú fins el 2014. Dona nom a un immens terme municipal. Comença al pantà de Sant Ponç, a la seva mà esquerra, travessa la vall del riu Negre, puja a la serralada de Sant Gabriel i acaba als peus de la Pinós, el centre geogràfic de Catalunya.




En prop de 30 KM2 tan sols hi estan censades unes dues-centes persones. Varis petits nuclis de població (Su, Freixinet, l'Avellanosa) Una fonda a Su, un molt bon hotelet al Freixinet (Vilaró del Bosc) les cel·les del Monestir del Miracle, diverses cases rurals i la casa de colònies la Carral han substituït als vells masovers que van abandonar aquestes terres després del gran incendi dels anys 90.

El lloc on es troba Riner és el més desolat de tot el terme municipal, els veïns que hi volguin anar amb vehicle no ho poder fer directament.

Fa mig segle quan el municipi tenia prop de 600 habitants cada poblat tenia el seu propi cementiri. Però per algun estrany motiu que moria fora del seu entorn era portat a Riner on enterraven les seves despulles a un cementeri tapat per uns aterridors sargassos. El meu avi vivia aterrat de pensar que algun dia podia acabar en aquell tètric indret.

Visitar el lloc et dóna una idea del terror que tots els veïns (pocs) tenen d'aquest lloc. Possiblement l'empresa Galtanegra té quelcom a veure amb aquesta llegenda negra, per aconseguir el monopoli de les comunicacions entre Solsona i Manresa van desviar la carretera per un itinerari menys complicat, calia mostrar que per Riner els mals esperits podien guanyar-se animes a bon preu... La veritat és que tots els cops que he estat a prop m'ha donat l'impressió de ser un lloc por recomanable, o no.







Comentaris

  1. Josep30 d’octubre del 2010, a les 4:49

    Esta molt be, aquesta historia real amb fotografies del teritori, penso que s´hi es poguessi tindre imatjes de la gent de El Miracle , com per ejemple:ELS VILASECA,seria fabulos. SOPOSO QUE AIXÔ ACTUALMENT ES IMPOSSIBLE. Però el treball d´una zona molt poc coneguda es magnifica.

    ResponElimina
  2. Leopold Estapé31 d’octubre del 2010, a les 1:56

    Les fotos son de molt baixa qualitat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

QUAN CAN TORELLÓ ERA EL PARTHENON, ANYS 30 A GAVÀ.

-
Imatge
Entre 1929 i 1936 una associació naturista es va establir a la masia gavanenca de Can Torelló. El 1929 s'inaugurava a la masia de can Torelló de Gavà una associació naturista. El seu fundador era un italià procedent de l'Uruguai anomenat Nicolás Capó (1899-1977). No tan sols va ser l'introductor del naturisme, sinó que a més va fundar una revista anomenada Pentalfa amb un tiratge de 25.000 exemplars. A Can Torelló es reunien per a més de practicar el naturisme, per parlar de la seva filosofia de la vida. A aquesta masia li deien el Parthenon. A través de la seva revista podem conèixer gran part de les activitats que es van desenvolupar a l'interior del recinte: casaments naturonudistas, banquets fraternals, sortides. Revistes com "Crònica" o "La Estampa" van informar de les seves activitats. Tot i que una tanca de tres metres impedia veure des de l'exterior les activitats que es desenvolupaven, Parthenon va ser objecte de la ira dels
Més informació

NI DINS NI FORA CIUTAT

-
Imatge
El 28 de maig de 1464 un home a qui li deien "Morro de vaques" se li havia girat feina, un treball pel qual cobraria 110 sous. Ell vivia a un lloc que no estava ni dins, ni fora ciutat. "Morro de vaques" era el nom popular en què s'anomenava al botxí de la ciutat, una feina mal vista, doncs era l'encarregat d'executar les tortures, càstigs i la pena de mort als condemnats per la justícia. Ningú volia ser veí del botxí, però aquest tenia l'obligació de viure a ciutat. Sembla ser, que després d'una llarga polèmica, el Consell de Cent va trobar una solució: el botxí viuria a la muralla, un lloc que no estava ni dins, ni fora de la ciutat. I el lloc que es va decidir, suposadament, va estar el petit espai que hi ha entre la Capella de Santa Àgata i la casa Padellàs, actual seu del MUHBA Museu d'Història de Barcelona. El botxí feia un bon negoci, cobrava per la feina de matar, ho podia fer sense que la ira de deu, ni la justícia de l'home c
Més informació

L’AIGUAT DE SANT RAMON, GAVÀ 31 AGOST 1926

-
Imatge
El meu pare sempre em deia "Vigila el dia de Sant Ramon, és dia de les pitjors riades". Era molt petit, dos anys, però recordava els estralls que aquell 31 d'agost de 1926 van portar a una terrible inundació a Gavà.  Feia poc temps que amb els seus pares, els meus avis, l'Elvira i el  Pepep , havien anat a viure a la seva casa al carrer Indústria, al costat de la Riera desviada que abans baixava per l'actual Rambla. Contra la voluntat dels seus veïns llavors aquesta zona encara pertanyia al municipi de Viladecans,  Aquell dia la riera va voler recuperar la seva ruta tradicional, va desbordar i baixar a l'ample per les rambles gavanenques. Va arrencar arbres i voreres, va inundar cases, va entrar al Casino. La riera de les  Perets  no va voler ser menys i va arrossegar tot el que es trobava per camí, sembla que una cara del  Calamot  inclosa. Amb el  Torrentet  desbocat, la zona de l'actual Passeig Maragall va quedar inundada amb grans dans a la finca
Més informació