MEMÒRIA DEL MAQUIS "CARACREMADA" AL SOLSONÈS
Tota una sèrie de coincidències que vaig conèixer em fan pensar que Ramon Vila "Caracremada" (1908-1963) es va amagar al Solsonès a inicis dels anys 60.
El viatge al Monestir del Miracle a finals dels anys 50 era una veritable aventura. Per arribar a Cardona era necessari canviar diversos cops de mitjà de transport, però el més dur venia després.
Entre Cardona i el Santuari de la Nena Verge hi havia un camí en estat deplorable de prop de 20 K. El recorregut es feia amb un vehicle infernal, d'espantós soroll, que treia fum pels queixals. No cal dir que al entrar en aquella zona els seus brogits recordaven als masovers l'existència d'una horrible cosa que li deien civilització terres enllà. Llavors no sabia el perquè li deien el "Caracremada".
El viatge podia durar dues hores amb molta sort i al arribar ens esperava la Cella nº 4 de Sant Benet, tot un luxe. Si la primavera havia estat dura, els vidres no hi estaven, la llum venia quan volia i aigua... al carrer hi havia una font. Però estaven l'Anton, el Miquel, la Teresita.. els meus amics i m'esperaven dos mesos amb ells.
Era terra de bruixes, miracles i bandolers. Masies maleïdes i tenebroses. Una d'elles, la Carral, ningú en volia saber res d'ella. Amb molta feina el meu avi els va treure una paraula als masovers de la zona: Caracremada.
Els veïns creien que Ramon Vila, el maquis conegut com a Caracremada, es refugiava en aquella masia semiabandonada. Mai ho he pogut comprovar, però sempre recordaré la por dels pagesos de la zona i el soroll infernal del Caracremada, l'autobus.
El viatge al Monestir del Miracle a finals dels anys 50 era una veritable aventura. Per arribar a Cardona era necessari canviar diversos cops de mitjà de transport, però el més dur venia després.
Entre Cardona i el Santuari de la Nena Verge hi havia un camí en estat deplorable de prop de 20 K. El recorregut es feia amb un vehicle infernal, d'espantós soroll, que treia fum pels queixals. No cal dir que al entrar en aquella zona els seus brogits recordaven als masovers l'existència d'una horrible cosa que li deien civilització terres enllà. Llavors no sabia el perquè li deien el "Caracremada".
El viatge podia durar dues hores amb molta sort i al arribar ens esperava la Cella nº 4 de Sant Benet, tot un luxe. Si la primavera havia estat dura, els vidres no hi estaven, la llum venia quan volia i aigua... al carrer hi havia una font. Però estaven l'Anton, el Miquel, la Teresita.. els meus amics i m'esperaven dos mesos amb ells.
Era terra de bruixes, miracles i bandolers. Masies maleïdes i tenebroses. Una d'elles, la Carral, ningú en volia saber res d'ella. Amb molta feina el meu avi els va treure una paraula als masovers de la zona: Caracremada.
Els veïns creien que Ramon Vila, el maquis conegut com a Caracremada, es refugiava en aquella masia semiabandonada. Mai ho he pogut comprovar, però sempre recordaré la por dels pagesos de la zona i el soroll infernal del Caracremada, l'autobus.
La policia va matar a Ramon Vila el 1963, a l'estiu següent per primer cop vaig estar a la Carral, fins llavors ningú agusava anar-hi. Els pagesos van perdre la por a dir el seu nom, la temible parella de la Guàrdia Civil va deixar de recórrer la zona.
 |
| Monestir del Miracle |
 |
| Celles de Sant Benet |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada