divendres, 19 d’agost de 2016

UNA RUTA PEL BARRI GÒTIC DE BARCELONA ( I PART :PLAÇA DEL REI)

Una sèrie de mitjans ha donat per bo un estudi que ve a dir que el Barri Gòtic és un invent de la burgesia nacionalista, un parc temàtic pel turisme. Aquesta teoria aviat va ser abraçada amb entusiasme a medis com Dolça Catalunya, l'ABC o el PERIÖDICO, darrerament veig com BTV també s'hi ha sumat. Donarem una ullada.



Iniciarem la ruta a la plaça de Rei. Allà trobarem la Capella Santa Àgata, gòtica del segle XIV. Va patir els efectes de l'abandonament a causa de les desamortitzacions de Mendizábal el 1856 va ser restaurada, mantenint l'essència de l'edifici gòtic.



Dins de la capella hi podem trobar el retaule del Conestable, obra mestre de la pintura gòtica catalana del Jaume Huguet. Encarreg de l'inepte Pere IV (clic per a més informació) que va obligar a ser representat com un dels reis.



Santa Àgata està sobre la muralla, també a un costat podem trobar la capella lateral de Sant Bartomeu o Baptisteri, una construcció independent de la capella, aprofitant com a fonaments una torre de la muralla.

Darrere els dos ciprers es pot veure la capella de Sant Bartomeu.


Entre la capella i la Casa Padellàs podem trobar la casa del botxí, ni dins ni fora ciutat (clic), a l'interior de la mateixa muralla des del segle XIII.



La Casa Padellàs és un clàssic exemple de gòtic civil tardà, del que tants elements tenim a Barcelona. No confondre amb neogòtic, l'edifici és d'inicis del segle XVI. La construcció de la Via Laietana va posar en risc la seva conservació, l'any 1931 va ser desmuntat, traslladat i reconstruït a la plaça del Rei, on des del 1943 és la seu del Museu d'Història de Barcelona.



Al seu subsòl Agustí Duran i Sanpere va poder desenvolupar el treball arqueològic que avui es pot veure, el va iniciar el 1931 i després de ser depurat pel franquisme el va poder acabar sota la dictadura. El treball ens parmet coneixer com era la Barcelona romana.



A l'altre costat de la Capella hi podrem trobar el Palau Reial Major. Va ser seu dels reis de la Corona d'Aragó. 





A la segona meitat del segle XIV es va construir el Saló del Tinell, per encàrrec de Pere el Cerimoniós.A sobre es va construir el mirador del rei Martí, acabat el 1555. Amb la construcció del Palau del Lloctinent l'edifici passa a ser seu del Tribunal de la Inquisició i el Saló de Tinell la sala d'Audiències.


 El 1714 l'edifici va quedar malmès per obra dels bombardeigs borbònics. Al final fou seu de les tropes invasores. El 1720 de nou va ser restaurat per ubicar-hi el convent de Santa Clara, el saló del Tinell va passar a ser església. 



Amb la Guerra Civil de nou l'edifici va ser abandonat, un cop acabada una part de l'edifici va passar a ser la seu del museu Marès, entre 1946 i 1948, en plena dictadura. Les obres "d'adequació" no van acabar fins al 1970. Aquestes obres van permetre recuperar part de la Muralla de Barcelona, en concret la Torre Diana.

Diverses modificacions a la façana que dóna a la plaça del rei, a la segona meitat del segle XIX i inicis del XX, van afegir elements neogòtics que res tenien a veure amb l'original.



El palau del Lloctinent es va construir a mitjans del segle XVI amb la intenció de ser la residència del rei o el seu representant a Barcelona. És un dels millors exemples de l'art Renaixentista a Barcelona. Actualment seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.





A la propera entrega donarem la volta a la catedral, veuren els elements neogótics que han servit per negar el valor que té la zona i arribarem al palau de la Generalitat.

Més informació del mateix Ajuntament de barcelona, Museu d'història de la Ciutat: http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/docs/Gotic_BCN.pdf
Un text: LA SIMPLICITAT FORMAL DEL GÒTIC BARCELONÍ Quan l’any 1928 Charles-Édouard Jeanneret-Gris, Le Corbusier, va venir a Barcelona convidat pels arquitectes del GATCPAC, va remarcar l’excel·lència d’alguns dels edificis gòtics de la ciutat. Va fer comentaris elogiosos de Santa Maria del Mar, de la plaça del Rei i del monestir de Santa Maria de Pedralbes (que va merèixer l’exclamació «Quina simplicitat més moderna!»). Aquesta simplicitat formal és, segurament, la característica més remarcable de l’arquitectura barcelonina (i catalana) d’aquest període, i la que aporta el tret diferencial més clar respecte d’allò que defineix el gòtic com a estil.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

TALAMANCA-MURA-PUIG DE BALMA

És una ruta no circular, d'uns 10 quilòmetres, senzilla i d'un desnivell acumulat d'uns 300 metres. Es pot fer circular segui...