UNA HISTÒRIA DE LA BIBLIOTECA MUNICIPAL DE GAVÀ EL 1969
Tindria uns quinze anys i molta curiositat, aquell dia em va portar a la Biblioteca de Gavà, al carrer Salvador Lluch. El que em vaig trobar no ho he oblidat mai.
No sé com em van arribar tot un seguit d'històries que estaven a la bíblia, segurament seria a l'Acadèmia Núria, algun professor, va comentar algun dels fets narrats al llibre que alguns creuen és sagrat. Seria la narració de com les filles de Lot sedueixen al seu pare per aconseguir quedar embarassades, o les aventures entre David i Betsabé.
El fet és que em va moure la curiositat per conèixer el llibre i el lloc millor era la Biblioteca de la vila. La curiositat va quedar superada per la immensa sorpresa que em vaig trobar.
La biblioteca era una sala no massa gran, plena de tebeos, revistes i llibres antics. Una bibliotecària, desconec si amb titulació encara que ho dubto, posava orde a la sala. Darrere una petita sala a la qual no s'hi podia anar, calia demanar els llibres. Crec que és on es podia trobar llibres de més dubtosa essència pàtria com el Quixot o les rimes de Bécquer. A la sala una vitrina tancada amb clau, recordo que dins estava la bíblia.
Vaig demanar el llibre i va dir que els menors no la podíem llegir, no era un llibre permès per als menors. Vaig dir que tenia el permís dels meus pares, falç però segur l'haurien donat. Va dir que l'única autoritat que podia permetre autoritzar el llibre era mossèn Isidre, el rector de Gavà. Vaig quedar de pedra.
La prohibició em va obrir encara mes les ganes de llegir i devorar un llibre prohibit, ni més ni menys que la bíblia. A casa tenia estalvis dels diners que els avis em donaven quan els visitava, els vaig agafar i cap a la Papereria de Gavà. Cap problema, allà una magnífica edició de la Biblioteca de Autores Cristianos va anar a parar a les meves mans per poc més de 200 pessetes.
I així vaig començar a devorar historietes de la bíblia pensant que el fet de fer-ho feia alguna cosa transgressora. Cosa de la foscor d'aquells anys.
No sé com em van arribar tot un seguit d'històries que estaven a la bíblia, segurament seria a l'Acadèmia Núria, algun professor, va comentar algun dels fets narrats al llibre que alguns creuen és sagrat. Seria la narració de com les filles de Lot sedueixen al seu pare per aconseguir quedar embarassades, o les aventures entre David i Betsabé.
El fet és que em va moure la curiositat per conèixer el llibre i el lloc millor era la Biblioteca de la vila. La curiositat va quedar superada per la immensa sorpresa que em vaig trobar.
La biblioteca era una sala no massa gran, plena de tebeos, revistes i llibres antics. Una bibliotecària, desconec si amb titulació encara que ho dubto, posava orde a la sala. Darrere una petita sala a la qual no s'hi podia anar, calia demanar els llibres. Crec que és on es podia trobar llibres de més dubtosa essència pàtria com el Quixot o les rimes de Bécquer. A la sala una vitrina tancada amb clau, recordo que dins estava la bíblia.
Vaig demanar el llibre i va dir que els menors no la podíem llegir, no era un llibre permès per als menors. Vaig dir que tenia el permís dels meus pares, falç però segur l'haurien donat. Va dir que l'única autoritat que podia permetre autoritzar el llibre era mossèn Isidre, el rector de Gavà. Vaig quedar de pedra.
La prohibició em va obrir encara mes les ganes de llegir i devorar un llibre prohibit, ni més ni menys que la bíblia. A casa tenia estalvis dels diners que els avis em donaven quan els visitava, els vaig agafar i cap a la Papereria de Gavà. Cap problema, allà una magnífica edició de la Biblioteca de Autores Cristianos va anar a parar a les meves mans per poc més de 200 pessetes.
I així vaig començar a devorar historietes de la bíblia pensant que el fet de fer-ho feia alguna cosa transgressora. Cosa de la foscor d'aquells anys.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada