divendres, 3 de juny de 2016

PAPES SODOMITES (I PART)

Els primers papes estaven casats i vivien amb els seus fills, el sexe no era la seva principal preocupació. Els Fets dels Apòstols (Timoteu 3 2-4) senyala que els bisbes han d'estar casats i amb fills. És a partir de temps de l'emperador  Constantí, quan el cristianisme  passa a ser religió oficial, quan comencen les veus contra el matrimoni i contra qualsevol tipus de relació sexual no reproductiva per part dels religiosos. (1)

.

És el segle IV quan comença a generalitzar-se l'obligatorietat del celibat. El misogin Sant Agustí va estar un dels grans defensors. Els bisbes de Roma ja no estaran casats, i donaran exemple a la cristiandat: tindran amants, fills als quals diran nebots i els faran cardenals a molt curta edat, seran sodomites, proxenetes, assaltadors de camins, pederastes, corruptes, experts en verins, assassins... Mentre dicten lleis contra tot el que faci el que fan ells. Molts segles abans de l'holocaust, els papes van obligar als jueus anar assenyalats amb una gorra groga i van crear llistes de llibres prohibits. I molts d’ells els van fer sants.

La segona meitat del segle IV Sant Jeroni recomanava a les dones, especialment a les més joves, no apropar-se a la cort del Papa Damàs I, mentre s’escandalitzava de la cort de joves adolescents que el rodejaven. A les seves grans orgies els desig pels jovenets i jovenetes, sembla que es combinava amb el gust per les cabres, i no per menjar-les. Però va aconseguir convertir al cristianisme a l’últim emperador, Teodosi I, i va fer que aquest dictes les primeres lleis contra els sodomites que incloïen la pena de mort. Per tan brillants serveis el van fer sant.

Als finals del primer mil·lenni, les amants dels papes decideixen qui serà el successor de Pere. Aquests eren uns joguets en mans d’elles, la més famosa va estar Marozia, a la que anomenaven “Donna senatrix”, qui va arribar a anomenar a quatre Papes, entre ells Joan VIII, conegut com la Papisa Joana. Un rei anglès, Ēadweard cyning (Eduard el vell), va dir que al voltant dels papes era el millor refugi de sodomites i prostitutes.

Als finals del primer mil·lenni, les amants dels papes decideixen qui serà el successor de Pere. Aquests eren uns joguets en mans d’elles, la més famosa va estar Marozia.

El segon mil·lenni s’inicia amb un bandarra de Papa. Es tracta d’un noi que amb tan sols 11 anys li van posar la tiara de Sant Pere. El noi es va donar a tot tipus d’excentricitats, animalisme, violacions a nois o noies. Va arribar a vendre el càrrec per 1500 lliures, per després tornar-ho a recuperar. Irònicament se l'ha anomenat el Mozart o el Rimbaud dels papes.

El regnat d’aquest Papa busca-raons va provocar la reacció de molts religiosos del seu temps. Un d’ells va estar el monjo benedictí Pere Damià, aquest va ser el primer a definir el terme sodomita a inicis del segle XI. Per ell el pecat de sodomia era qualsevol pràctica sexual no reproductiva.

Pere Damià va pressionar al nou Papa Lleó IX perquè dictés la persecució dels sodomites, el monjo demanava la mort directament. Aquest li va contestar qui si ho feien l’església es quedaria sense sacerdots ni feligresos. En canvi en el Concili de Reims (1049) es van assenyalar les penitències que havien de complir els clergues pels pecats de "masturbació, pensaments impurs, empassar semen, beure sang menstrual o pastar pa sobre el cul nu". En les conclusions del concili es va assenyalar a la sodomia com "acte del diable" per primer cop a la història.

El Concili de Reims (1049) va assenyalar les penitències que havien de complir els clergues pels pecats de "masturbació, pensaments impurs, empassar semen, beure sang menstrual o pastar pa sobre el cul nu".


Però va estar un Papa intolerant i sàdic, Gregori IX qui dictaria les primeres lleis contra els sodomites. Aquest, junt a un tenebrós i sanguinari inquisidor anomenat Conrad de Marbourg, participaven en unes sessions sadomasoquistes on una bleda Elisabet d’Hongria, es deixava fer de tot per arribar al cel i la santedat.

Gregori IX va dictar el "Propter Sandàlia" pel qual es prohibia que, en monestirs i convents, els monjos, frares o monges poguessin dormir acompanyats, vetant a més qualsevol presència masculina en els convents femenins. Una altra mesura destacada va ser la butlla Excommunicamus que creava el tribunal del Sant Ofici, organisme dependent directament del pontífex, nomenant als dominics com inquisidors i establint que els heretges fossin lliurats al braç secular per al seu càstig, generalment morir a la foguera. 

El Papa, junt al tenebrós i sanguinari Conrad de Marbourg, participaven en unes sessions sadomasoquistes on una bleda Elisabet d’Hongria, es deixava fer de tot per arribar al cel i a la santedat.

Per la persecució generalitzada de la sodomia encara havien de passar més de 100 anys, Tomàs d’Aquino formularia la base filosòfica i uns quants papes molts sodomites la posarien en pràctica.

NOTES:

(1) Per aquest article utilitzaré el terme sodomita per senyalar aquells homes que tenien sexe amb altres homes. Però cal tenir en compte que aquest terme es comença a utilitzar al segle XII i no es generalitza fins al final de l'Edat Mitjana. També en moltes ocasions es referia més a relacions sexuals no reproductives que a les homosexuals. En aquesta època es van utilitzar molts eufemismes en el seu lloc.

(2) Article pel número 197 de INFOGAI: 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

BARROC AL SANTUARI DEL MIRACLE

El Santuari del Miracle, al Solsonès, té un important patrimoni del barroc català del segle XVIII, el retaule de l'església i l'espa...