DONA, SEXE I CRISTIANISME

En la mesura que el cristianisme va anar adoptant les teories més ascètiques, la dona va passar a ser la reencarnació del pecat i el sexe el pitjor vici humà.

Publico aquestes entrades que tractin sobre el tema, procedeixen d'escrits meus a les xarxes socials. Cal recordar que aquesta  visió misògina d'aquests teòlegs no té res a veure amb la participació directa i activa de la dona als primers segles del cristianisme, ni en la visió que tenien sobre el sexe.

TEMES:

Els primers cristians i el sexe. Plaer sexual i pecat original. El misteri de la concepció virginal de la mare de Déu. Sant Agustí i el sexe. La contestació a Agustí de Hipona: Pere Abelard. La dona segons Tomàs de Aquino. La dona medieval i Tomás de Aquino.

ELS PRIMERS CRISTIANS I EL SEXE

Ascetes i negacionistes han presentat als primers cristians com uns avorrits, que es passaven el dia resant i desitjant el martiri. Tot el que té a veure amb el sexe per part dels teòlegs tradicionals, és negatiu i repressiu. En canvi, els enemics dels cristians parlen d'orgies i festes amb vi i menjar.

En primer lloc, parlaré del sexe dins del matrimoni. El tema no apareix gaire al Nou Testament, i quan ho fa, no en parla lligant-ho a la procreació. Qui primer en parla és Pau de Tars, en la carta Efesis (5,22), en aquest cas junta la paraula amor a matrimoni. "l'home deixarà a pare i mare, per ajuntar-se a la seva esposa, i tots dos faran una sola carn", no parla de procreació, malgrat ser un tema tan important pel món jueu.

Ja al segle V, Joan Crisòstom lliga la pèrdua de la virginitat al pecat "el matrimoni és resultat de la desobediència (pecat original), de la maledicció i de la mort. Virginitat i immortalitat, matrimoni i mort, van agafats de la mà" (De virg 14, in gen, ho, 18.). Però encara considera que el matrimoni és el "remei" als desitjos sexuals, per a ell el sexe encara està per davant de la procreació.

Així i tot, qui va anar més enllà va ser sant Agustí, igual que Ambròs de Milà o sant Jerònim que van abraçar les tesis més radicals dels estoics. El d'Hipona mostra la seva total repulsa al plaer i la sexualitat. Per ell, el plaer sexual és un mal (ciutat de déu, 4,23), "procedeix del pecat i empeny el pecat" (1,71). Arremet durament contra la contracepció (D'adulterinis 2,12), i sobretot condemna els nens no batejats (contra Julianus, 1,48), fet que va terroritzar generacions de cristians.

No tots els cristians pensaven així; segurament era una minoria, molt poderosa. El bisbe Julià d'Eclana va acusar Agustí d'apartar-se del sentiment religiós, de no pensar civilitzadament i de cometre crims que ni els bàrbars podrien imaginar. Julià va aplicar la seva agudesa intel·lectual i formació retòrica a raonar sobre la naturalesa del lliure albir, la concupiscència i el mal davant de sant Agustí.

PLAER SEXUAL I PECAT ORIGINAL

La catastròfica superstició de la condemnació dels nens no batejats, assumida per l'església durant segles, va ser molt criticada en els seus orígens per ser precisament contrària al sentiment religiós.

El convers Sant Agustí va ser un ardent defensor d'aquesta teoria, segons ell, quan Adam i Eva van desobeir Déu "es van avergonyir, tapant-se els genitals" I és aquí on entra el primer pecat (Serm 151,8). Segons ell, el plaer inherent a la relació sexual és el que transmet el pecat original.

Aquesta vinculació entre pecat original i plaer sexual es va abandonar el segle XIX. Per això l'església va tornar a la càrrega amb el Dogma de la Immaculada Concepció de Maria el 1854, a instància i pressions de la reina Isabell II, qui de pecat i plaer sabia més que ningú.

FONT:
Uta Ranke Heinemann, Eunucos en el reino de los cielos. Ed Trotta, 1994. Text extret del llibre, traduit amb ajuda de google, amb aportacions propies.

IMATGE:
Peccato originale e cacciata dal Paradiso terrestre. 1509. Michelangelo, Capella Sixtina.

EL MISTERI (DOGMA) DE LA CONCEPCIÓ VIRGINAL DE MARIA.

Uta Ranke-Heinemann defensa en aquest text que la concepció virginal de Maria mare de Jesús és molt posterior als textos inicials del Nou Testament i correspon a la tradició ascètica que va dominar l'església en segles posteriors, una història imposada per homes cèlibes, enemics del plaer, que van imposar un relat restrictiu.

"L'Antic Testament no parla de la concepció virginal de Maria. Tampoc a les epístoles més antigues de Pau. L'evangeli de Marc, el més antic, tampoc no diu res. A l'evangeli de Joan (1,45 i 6,42) descriu a Jesús com el fill de Josep, el de Natzaret, el relat de la concepció virginal de Maria apareix als evangelis de Mateu i Lluc, i és en els textos afegits a posteriori.
Lluc quan mostra l'arbre genealògic de Jesús, mostra que aquest baixa de David a través de Josep. I es dona com a pressupost requerit que Josep és el pare de Jesús. Fins i tot Maria descriu amb tota naturalitat Josep, com a pare de Jesús (Lc 2,48)" Ute Ranke Heinemann, Eunucos por el reino de los cielos, ed Trotta, 1994.

IMATGE.
LA BODA DE MARIA, Fra Angelico, Museu de Sant Marc, Florència.

SANT AGUSTÍ I EL SEXE

Conegut com el més gran Pare de l'Església, la seva doctrina sobre la sexualitat contrasta amb la permissivitat més gran dels primers cristians i va crear grans patiments en generacions posteriors.

Malgrat el seu passat llibertí, en què va estimar amb totes les seves forces, homes i dones, una vegada abraçad el cristianisme va mostrar la seva més radical repulsa a tot allò que tenia a veure amb el sexe. Va passar de ser un defensor del sexe sense límits a rebutjar-lo rotundament.

Si Pau de Tars deia que el matrimoni unia dos éssers en un sol cos, i el deslligava de la procreació, el d'Hipona deia que la procreació era l'únic que permetia en aquesta unió, assenyalant qualsevol forma d'anticoncepció com a contrària a Déu, defensant que el plaer era transmissor del pecat original. "No està permès i és vergonyós tenir relacions amb la dona i després evitar tenir fills" Per a ell, la libido era conseqüència d'aquest pecat.

Aquesta teoria va portar Pau VI a condemnar els anticonceptius i Joan Pau II els preservatius, amb les funestes conseqüències que va provocar.
Una altra consideració que ha causat grans patiments, va ser assenyalar que els nens no batejats no podien entrar al cel, per culpa del pecat original. Moltes famílies cristianes han patit horrors en morir un nadó abans del bateig.

Aquestes teories no van ser acceptades per bona part del cristianisme de la seva època, Pelagi o Joan d'Eclana van arribar a assenyalar que eren contràries a la fe cristiana. Van ser declarats heretges.

Bibliografía
Eunucos por el reino de los cielos. Ed Trotta. Uta Ranke-Heinemann.

LA CONTESTACIÓ A SANT AGUSTÍ: PERE ABELARD.

Les tesis reaccionàries del d'Hipona van tenir molts seguidors, curiosament també entre els protestants, cal recordar de Luter i Cornelis Jansen eren agustinians, i la seva percepció sobre el sexe era tant rigorosa com la de sant Agustí, enfront d'ells van sortir els jesuïtes, amb una visió més racional i progresista sobre aquests temes.

El segle XII un filòsof i escolàstic bretó, Abelard, i una monja, escriptora i filòsofa, Heloïsa, van fer front des de la racionalitat, a aquesta filosofia tan restrictiva. I a més van tenir un gran suport popular.

Des de molt joves van estar enamorats, van haver de fugir, però les lleis obligaven a entrar a ella a un convent, contra la seva voluntat.

Finalment van entrar una nit a la habitació d'ell, i "van amputar del meu cos els òrgans que, creien, m'havien corromput" (1) Tot París, clergat inclòs, els van donar suport, i van poder tornar a fer classes. Ell va ser monjo a Saint-Denis, ella va arribar a abadessa. Van composar música, escriure sobre filosofia, ètica i teologia. La seva obra es va començar a valorar durant la Revolució Francesa.

A les seves classes, Abelard retreia als seus contemporanis la repressió sobre la sexualitat i el plaer: "No hi ha dret a declarar pecat, cap plaer natural de la carn". Va combatre fins a l'últim dia les teories agustinianes que negaven el plaer. Encara que van intentar declarar-ho heretge, mai ho van aconseguir gràcies a la seva popularitat. Però malgrat la seva profunda fe, mai no va ser santificat.

(1) Historia Calamitarum Mearum, Petrus Abelardus.
IMATGE:
Abelard i Heloïsa, s XV. Musée Condé, Chantilly, Oise, França.

LA DONA SEGONS TOMÀS D'AQUINO.

La doctrina del d'Aquino, en el material de les qüestions concretes sobre la dona, és només una reproducció de les opinions habituals dels ensenyaments aristotèlics.

Qui cregui que a l'Església catòlica va canviar una cosa essencial respecte de la difamació i menyspreu de les dones, ha de comprovar «amb sorpresa» que, essencialment, tot segueix com estava. Tomàs escriu: «»La continència permanent és necessària per a la religiositat perfecta". Tomàs repeteix allò que Jerònim va dir el segle v:les verges obtenen el cent per cent del salari celestial; els vidus, el seixanta per cent, i els casats, el trenta per cent. "Qui intenti avui elevar el matrimoni al mateix rang de la virginitat serà considerat, com algú que rebaixa la virginitat fins al baix esglaó del matrimoni i que difama la Mare de Déu." Tampoc en la posició de la dona davant de l'Església masclista no s'ha produït ni el canvi més insignificant.

Segón Tomàs, totes les desgràcies de la humanitat van començar amb Eva, que a través seu es va dur a terme l'expulsió del paradís. Agustí es pregunta "per què el diable no es va dirigir a Adam, sinó a Eva?, i es respon que el dimoni va interpel·lar primer «la part inferior de la primera parella humana» perquè va creure que «l'home no seria tan crèdul i que així se'l podia enganyar més fàcilment» Però «L'home va condescendir davant la seva dona, coaccionat per l'estreta vinculació: "L'amor a la dona arrossega el marit a la ruïna".

Per tant, segons el d'Aquino, tota dona porta a sobre, des del seu naixement, un fracàs: la dona és un fracàs. Les circumstàncies adverses que fan que l'home no procreï una cosa tan perfecta com ell mateix són, és l'humit vent del sud amb abundants precipitacions, mitjançant el que neixen persones amb més contingut d'aigua. Resistir al plaer sexual els resulta més difícil pel fet que posseeixen «menys força d'esperit» que els homes.

IMATGE: Dones fent pasta, del taller de Giovannino de Grassi, Itàlia, 1390

Text complet: EUNUCOS POR EL REINO DE LOS CIELOSIglesia católica y sexualidad UTA RANKE-HEINEMANN
Més. Biblioteca Gonzalo de Berceo
He compartit un text resumit per mi mateix.

LA DONA MEDIEVAL I TOMÀS D'AQUINO.

Tot i les opinions d'escolàstics com Abelard i de Robert d'Arbrissel, que proclamaven la igualtat de l'home i de la dona, a finals del segle XI; la imatge que s'imposa és la de la dona com a temptadora, com a ser feble, pecadora, creada de l'home i per a ell, idea que té poc a veure amb el cristianisme inicial i si amb la misogínia militant de Sant Agustí d'Hipona.

Amb Tomàs d'Aquino (1225-1274), aquesta "filla d'Eva" es converteix en "una deficiència de la naturalesa" que és "per naturalesa pròpia, de menor valor i dignitat que l'home"; després d'una demostració rigorosa i aclaparadora, el teòleg afirma que «l'home ha estat ordenat per a l'obra més noble, la de la intel·ligència; mentre que la dona va ser ordenada amb vista a la procreació». Finalment, el mestre que dediqués tantes hores a la qüestió al sexe dels àngels acaba dient que és evident que per a qualsevol obra que no sigui la de la reproducció, «l'home podia haver estat ajudat molt més adequadament per un altre home que per una dona». No és estrany, doncs, que el dret canònic, elaborat majoritàriament en aquest ambient als segles XII i XIII, ens aparegui com a tan misogin.

HISTORIA DE UN TÓPICO: LA MUJER EN LA EDAD MEDIA//ADELINE RUCQUOI
Procedencia
Biblioteca Gonzalo de Berceo

IMATGE
Santa Anna amb tres dones casades, Jean Fouquet. the 'Heures d'Etienne Chevalier', c.1445. Musée Condé, Chantilly