PAPES SODOMITES IV

En aquesta nova part  analitzaré els anys anteriors al moment que el cristianisme generalitza la persecució de les relacions homosexuals, llavors conegudes com el pecat nefand.

Execució templers (Jacques de Molay) sota acusació de sodomia. 1314

 Accés a la III part: https://leopold-leopoldest.blogspot.com/2019/07/papes-sodomites-iii-actualitzacio.html

A la primera part vaig explicar com als inicis del cristianisme papes, bisbes i clero en general estaven casats i com a l'entrada de l'Edat Mitjana es va prohibir. Aquest fet va iniciar un llarg període on el concubinat seria la norma, i on molts cops la dona tindria un gran poder.

El final de l'imperi de Roma va portar una època d'aldarulls on les famílies romanes anomenaven al suposat representant de deu a la terra segons els seus propis interessos. El segle X, conegut com el de la pornocràcia, les "cortesanes" decidien qui seria Papa entre els seus propis amants. El 1025 amb Benet IX, un trapella de 11 anys amant homes i dones, s'arriba al moment culminant. És llavors quan Pere Damià crea el terme "sodomia" per referir-se a totes les relacions sexuals no reproductives. Però l'església trigarà 100 a actuar.

Van ser dos papes, santificats i amants de la totpoderosa Matilde Canosa, qui van començar a actuar. Gregori VII i Urbà II van iniciar una persecució contra les amants del clergat que va acabar amb moltes dones assassinades o venudes com esclaves.

Tomba de Matilde de Canosa amb la tiara pontifícia sota el braç, amant de tres papes i enterrada a Sant Pere del Vaticà. Gian Lorenzo Bernini.

En 1227 era triat papa Gregori IX. Una de les primeres mesures que va prendre va ser el "Propter Scandalia" pel qual es prohibia que tant en monestirs, com en convents, monjos, frares o monges poguessin dormir acompanyats, vetant a més qualsevol presència masculina en els convents femenins. Una altra mesura destacada va ser la butlla Excommunicamus que creava el tribunal del Sant Ofici, organisme dependent directament del pontífex, nomenant als dominics com inquisidors i establint que els heretges fossin lliurats al braç secular per al seu càstig. Va nomenar a Conrad de Marboug com a primer Inquisidor d'Alemanya. Amb ell gaudia mirant com torturava sense pietat a les pobres persones que queien en mans seves. Com altres inquisidors del seu temps, quan atacava una ciutat arrasava amb tothom, després deu ja faria tria.

Aquest home va tenir com a col·laborador un intolerant predicador català anomenat Ramon de Penyafort. Aquest va crear una figura anomenada "pecat nefand", referint-se directament a les relacions homosexuals. La seva inclusió com a crim a les lleis decretals del Papa, d'obligat compliment per a tots els regnes cristians, va significar l'inici de les persecucions dels assenyalats com a sodomites. Aquest predicador no sols tenia una obsessió contra ells, també va promoure amb poc èxit la persecució contra les dones lliures i sabies a les que anomenava bruixes. En agraïment als serveis prestats, al de Penyafort el van fer sant i el Regne d'Espanya encara premia als millors advocats amb la medalla que porta el nom de tan impresentable personatge.

Tomba de l'inquisidor intolerant Ramon de Penyafort, honorat pel Regne d'Espanya. Catedral de Barcelona.

Però el discurs necessitava una aportació intel·lectual, qui ho va fer va ser Tomàs d'Aquino (1224-1274), qui va tractar de demostrar que la sodomia s'oposava a la naturalesa; la naturalesa havia creat la sexualitat per a la procreació, i que usar-la per a qualsevol altre propòsit anava contra la natura. Si ve rebaixa el concepte crim (utilitzat per Sant Agustí i Ramon de Penyafort), les seves teories seran utilitzades els segles posteriors per una ferotge persecució contra la sodomia que tindria el seu punt culminant els segles XVI i XVII.

Però mentre s'iniciava lentament la persecució de la sodomia, els Papes transformaven Avinyó en el més gran bordell de la història. Climent V, al servei del rei francès, va decretar la persecució dels templers sota l'acusació de mantenir relacions homosexuals.

Després de la sagnant persecució dels templers el Papa moria en la seva cort d'Avinyó. En 1316 els cardenals feia dos anys que discutien sobre l'elecció d'un nou Papa, entre enfrontaments i orgies a Carpentras, Llavors es va idear per primera vegada un conclave, on un cop començat ja ningú podria accedir a l'interior del recinte. Allà es reunirien fins al nomenament d'un nou Papa.

El Conclave es va celebrar a Lió. Cada cardenal només podia anar acompanyat d'un patge. Curiosament la majoria optaven per a joves i bells patges. Tampoc així els va entrar presses a nomenar nou successor de Pere, més aviat semblaven interessats a gaudir dels seus joves companyies. Al final el rei Felip V va ordenar tallar l'entrada de tota mena d’aliment, el resultat va ser que en pocs dies va ser escollit Joan XXII, el candidat predilecte del rei capeto.

En segles posteriors mentre la persecució d’heretges i sodomites augmentava, els papes tindran amants joves i molt joves, dones i homes i fills als quals anomenaran nebots: Mentre enviaran a relaxar als culpables del denominat pecat nefand. Relaxar era un eufemisme que significava portar a la foguera a un pecador per pegar els seus suposats pecats.