TERMINOLOGIA MEDIEVAL: SODOMIA, BUJARRÓ, PECAT NEFAND...
La paraula homosexualitat no s'utilitza fins avançat
el segle XIX. Fins llavors no hi ha un mot que sigui similar. Molts eufemismes
que no significaven el mateix van ser utilitzats.
I SODOMIA
Fins al segle V la interpretació del càstig diví sobre la ciutat de Sodoma es relacionava amb la falta d'hospitalitat d'aquesta ciutat. Agustí d'Hipona i Joan Crisòstom van ser els primers a assenyalar que es tractava d'un càstig per la pràctica del sexe anal per part dels seus habitants, es tracta dels primers pensadors cristians que van criminalitzar les relacions homosexuals. (Sant Pau de fer-ho ho va deixar al àmbit del pecat).
En l'Antic Testament no apareix el terme sodomia, Quan això passa és fruit de traduccions modernes. En Jutges, 19 s'explica una història similar a la de Sodoma, aquesta es situa a Guibà o GABA, la ciutat acaba també arrasada. La història acaba amb la violació d'una concubina. Aquesta història mai és citada malgrat tota la crueltat de la narració, possiblement es podria dir que la sodomia no era la causa del càstig, sinó la duresa i crueltat dels seus habitants.
El segle XI apareix per primera vegada el terme sodomia, ja tipificada com a pecat i crim. Un monjo benedictí, Petrus Daminianus, el cita en el seu "Liber Gommorrhianus" i assenyala "totes aquelles pràctiques sexuals que no servien per a la reproducció", curiosament un concepte molt més ampli que el simple coit anal. El clergue en aquest llibre intentava atacar els diferents pecats contra natura practicats pels monjos i monges de la seva època.
Pere Damià va pressionar perquè els anomenats sodomites fossin expulsats del clergat, però el Papa Lleó IX es va oposar, possiblement perquè d'haver-ho fet s'haurien quedat sense clergat. El costum de molts clergues de viure en concubinat, practicant el sexe anal per evitar enutjoses situacions, estava molt arrelada al segle XI.
Tot i això no va dubtar a perseguir els clergues sodomites de la seva regió, el Piemont, aplicant el càstig de la castració als que eren acusats i condemnats per pecat contra natura. Els seus mèrits repressius van ser reconeguts en 1828, gairebé vuit-cents anys després, en què va ser anomenat Doctor de l'Església.
El Sant Ofici va utilitzar una sèrie d'eufemismes per a suavitzar la duresa de les seves actuacions. Aquí alguns exemples:
RELAXAR: eufemisme que s'utilitzava per a senyalar quan un reu era entregat a la justícia civil per a la seva execució a la foguera o a la forca i després foguera.
FAMILIARS: oficials del Sant Ofici que aterraven a la gent als pobles amb amenaces o detencions arbitràries.
CONÈIXER PEL DARRER sexe anal
PECAT NEFAND: el molt intolerant inquisidor Ramon de Penyafort va crear aquest concepte, el senyalava com un crim contra Déu. El va incloure en les lleis decretals del papat, d'obligat compliment pels regnes cristians. Durant segles milers de persones van ser "relaxades" gràcies a ell.
I SODOMIA
Fins al segle V la interpretació del càstig diví sobre la ciutat de Sodoma es relacionava amb la falta d'hospitalitat d'aquesta ciutat. Agustí d'Hipona i Joan Crisòstom van ser els primers a assenyalar que es tractava d'un càstig per la pràctica del sexe anal per part dels seus habitants, es tracta dels primers pensadors cristians que van criminalitzar les relacions homosexuals. (Sant Pau de fer-ho ho va deixar al àmbit del pecat).
En l'Antic Testament no apareix el terme sodomia, Quan això passa és fruit de traduccions modernes. En Jutges, 19 s'explica una història similar a la de Sodoma, aquesta es situa a Guibà o GABA, la ciutat acaba també arrasada. La història acaba amb la violació d'una concubina. Aquesta història mai és citada malgrat tota la crueltat de la narració, possiblement es podria dir que la sodomia no era la causa del càstig, sinó la duresa i crueltat dels seus habitants.
El segle XI apareix per primera vegada el terme sodomia, ja tipificada com a pecat i crim. Un monjo benedictí, Petrus Daminianus, el cita en el seu "Liber Gommorrhianus" i assenyala "totes aquelles pràctiques sexuals que no servien per a la reproducció", curiosament un concepte molt més ampli que el simple coit anal. El clergue en aquest llibre intentava atacar els diferents pecats contra natura practicats pels monjos i monges de la seva època.
Pere Damià va pressionar perquè els anomenats sodomites fossin expulsats del clergat, però el Papa Lleó IX es va oposar, possiblement perquè d'haver-ho fet s'haurien quedat sense clergat. El costum de molts clergues de viure en concubinat, practicant el sexe anal per evitar enutjoses situacions, estava molt arrelada al segle XI.
Tot i això no va dubtar a perseguir els clergues sodomites de la seva regió, el Piemont, aplicant el càstig de la castració als que eren acusats i condemnats per pecat contra natura. Els seus mèrits repressius van ser reconeguts en 1828, gairebé vuit-cents anys després, en què va ser anomenat Doctor de l'Església.
II BUJARRÓ (BUGGER)
A Anglaterra s'utilitza el terme "Bugger" per assenyalar als que practiquen tota mena de "perversions" sexuals. Es podria traduir com "cabró", en la majoria d'ocasions és un insult dirigit cap als homosexuals. L'origen de la paraula es remunta al segle III.
El segle XI hi va haver una important immigració procedent de Bulgària que es va establir a França, despectivament se'ls va anomenar com els "bougre o bulgre". La majoria d'ells processaven una religió considerada herètica anomenada el maniqueisme. Dins d'aquest corrent religiós la sexualitat es vivia amb certa normalitat i procuraven controlar la natalitat. D'aquesta paraula va sortir després el terme en alemany "buguer" (pagès ximple), en castellà bujarrón (sodomita), en català bujarró. Termes semblants s'han utilitzat a Europa per insultar els homosexuals masculins.
L'origen del maniqueisme el trobem a Mesopotàmia. Els maniqueus sostenien que el mal era tan poderós com el bé, negaven la responsabilitat humana pels mals comesos perquè creien que no eren producte de la lliure voluntat, sinó del domini del mal sobre la nostra vida.
Els maniqueus no menyspreaven el sexe anal ni les relacions homosexuals, arribant a considerar els matrimonis convencionals com una forma d'esclavitud, de lligar-se a la terra i per tant a la maldat. A diferència dels cristians, els maniqueus valoraven positivament el sexe no procreatiu.
A Anglaterra s'utilitza el terme "Bugger" per assenyalar als que practiquen tota mena de "perversions" sexuals. Es podria traduir com "cabró", en la majoria d'ocasions és un insult dirigit cap als homosexuals. L'origen de la paraula es remunta al segle III.
El segle XI hi va haver una important immigració procedent de Bulgària que es va establir a França, despectivament se'ls va anomenar com els "bougre o bulgre". La majoria d'ells processaven una religió considerada herètica anomenada el maniqueisme. Dins d'aquest corrent religiós la sexualitat es vivia amb certa normalitat i procuraven controlar la natalitat. D'aquesta paraula va sortir després el terme en alemany "buguer" (pagès ximple), en castellà bujarrón (sodomita), en català bujarró. Termes semblants s'han utilitzat a Europa per insultar els homosexuals masculins.
L'origen del maniqueisme el trobem a Mesopotàmia. Els maniqueus sostenien que el mal era tan poderós com el bé, negaven la responsabilitat humana pels mals comesos perquè creien que no eren producte de la lliure voluntat, sinó del domini del mal sobre la nostra vida.
Els maniqueus no menyspreaven el sexe anal ni les relacions homosexuals, arribant a considerar els matrimonis convencionals com una forma d'esclavitud, de lligar-se a la terra i per tant a la maldat. A diferència dels cristians, els maniqueus valoraven positivament el sexe no procreatiu.
III FAGOT
La Croada contra els homes i dones pures (càtars) va lligar per primera vegada l'homosexualitat (sodomia) amb l'heretgia, els albigesos eren "heretges i sodomites" segons la sentència d'Innocenci III.
Gran part de la terminologia amb què s'ha vexat als homosexuals durant segles poden tenir el seu origen en aquesta Croada. El terme faggot (marieta) pot també tenir el seu origen en aquesta persecució.
La fusta que es col·locava per la crema d'heretges i sodomites se l'anomenava "faggot" (feix de llenya). Aquells que es negaven a retractar-se'ls brodava les robes amb aquesta fusta. Així es va acabar per confondre el represaliat amb el combustible utilitzat: faggot.
Durant tres segles la història de França i Anglaterra va estar molt lligada, la dinastia Plantagenet era d'origen normand i tenia les seves principals possessions a la zona occidental francesa, aquí pot estar l'origen pel qual aquest terme va acabar important-a les Illes, on no es cremava als sodomites.
La Croada contra els homes i dones pures (càtars) va lligar per primera vegada l'homosexualitat (sodomia) amb l'heretgia, els albigesos eren "heretges i sodomites" segons la sentència d'Innocenci III.
Gran part de la terminologia amb què s'ha vexat als homosexuals durant segles poden tenir el seu origen en aquesta Croada. El terme faggot (marieta) pot també tenir el seu origen en aquesta persecució.
La fusta que es col·locava per la crema d'heretges i sodomites se l'anomenava "faggot" (feix de llenya). Aquells que es negaven a retractar-se'ls brodava les robes amb aquesta fusta. Així es va acabar per confondre el represaliat amb el combustible utilitzat: faggot.
Durant tres segles la història de França i Anglaterra va estar molt lligada, la dinastia Plantagenet era d'origen normand i tenia les seves principals possessions a la zona occidental francesa, aquí pot estar l'origen pel qual aquest terme va acabar important-a les Illes, on no es cremava als sodomites.
IV EL LÈXIC DEL GUILLEM DE BERGUEDÀ
Guillem de Berguedà va ser un trobador català del segle XIII, la seva obra ens permet aproximar-nos a com es veien les relacions homosexuals en el seu temps.
Durant el segle XII podem trobar el seu ús de la sodomia, encara que sigui per fer mofa o ridiculitzar a un enemic, assenyalant la seva indignitat i ridiculesa. Guillem de Berguedà va escriure en 1170 uns versos contra el bisbe de la Seu, utilitzant el llenguatge més cru de tota la literatura trobadoresca. Sense cap mena d'eufemisme utilitzava expressions com:
"Homes emprenya" "homes fot en dormen" (fot i emprenya és similar al castellà joder) més endavant assenyalava que el bisbe Arnau de Preixens havia "emprenyat" (follat) a més de cent, tant adults, com adolescents (garsós corba entoma).
Curiosament el trobador l'assenyala com "actiu", fet segurament menys malvist que acusar de ser "fotut" (sodomitzat). Si ho hagués fet hauria tingut problemes amb la justícia. Cal recordar que en aquesta època rarament apareix el terme sodomia. Generalment es van utilitzar eufemismes més o menys evidents:
FOTUT (fotut) referint-se al sodomitzat.
BUJARRÓ
PENDRE PER LA BARBA (prendre per la barba) L'utilitza Ramon Muntaner en les seves cròniques, normalment es referia al càstig de "sodomitzar amb un pal, o empalar" al vençut.
BADAR EL CUL (obrir el cul)
Guillem de Berguedà va ser un trobador busca-raons que no va dubtar a injuriar als seus enemics. El primer a rebre aquest tipus d'acusacions va ser el seu propi senyor feudal, Ponç de Mataplana de qui a més de sodomita el descrivia com:"Personatge còmic, ridícul, grotesc, amb un braç inútil i la boca desdentada, de costums indignes, covard, traïdor i enganyós, poc respectable".
Guillem de Berguedà va ser un trobador català del segle XIII, la seva obra ens permet aproximar-nos a com es veien les relacions homosexuals en el seu temps.
Durant el segle XII podem trobar el seu ús de la sodomia, encara que sigui per fer mofa o ridiculitzar a un enemic, assenyalant la seva indignitat i ridiculesa. Guillem de Berguedà va escriure en 1170 uns versos contra el bisbe de la Seu, utilitzant el llenguatge més cru de tota la literatura trobadoresca. Sense cap mena d'eufemisme utilitzava expressions com:
"Homes emprenya" "homes fot en dormen" (fot i emprenya és similar al castellà joder) més endavant assenyalava que el bisbe Arnau de Preixens havia "emprenyat" (follat) a més de cent, tant adults, com adolescents (garsós corba entoma).
Curiosament el trobador l'assenyala com "actiu", fet segurament menys malvist que acusar de ser "fotut" (sodomitzat). Si ho hagués fet hauria tingut problemes amb la justícia. Cal recordar que en aquesta època rarament apareix el terme sodomia. Generalment es van utilitzar eufemismes més o menys evidents:
FOTUT (fotut) referint-se al sodomitzat.
BUJARRÓ
PENDRE PER LA BARBA (prendre per la barba) L'utilitza Ramon Muntaner en les seves cròniques, normalment es referia al càstig de "sodomitzar amb un pal, o empalar" al vençut.
BADAR EL CUL (obrir el cul)
Guillem de Berguedà va ser un trobador busca-raons que no va dubtar a injuriar als seus enemics. El primer a rebre aquest tipus d'acusacions va ser el seu propi senyor feudal, Ponç de Mataplana de qui a més de sodomita el descrivia com:"Personatge còmic, ridícul, grotesc, amb un braç inútil i la boca desdentada, de costums indignes, covard, traïdor i enganyós, poc respectable".
V TERMINOLOGIA INQUISITORIAL
El Sant Ofici va utilitzar una sèrie d'eufemismes per a suavitzar la duresa de les seves actuacions. Aquí alguns exemples:
RELAXAR: eufemisme que s'utilitzava per a senyalar quan un reu era entregat a la justícia civil per a la seva execució a la foguera o a la forca i després foguera.
FAMILIARS: oficials del Sant Ofici que aterraven a la gent als pobles amb amenaces o detencions arbitràries.
CONÈIXER PEL DARRER sexe anal
PECAT NEFAND: el molt intolerant inquisidor Ramon de Penyafort va crear aquest concepte, el senyalava com un crim contra Déu. El va incloure en les lleis decretals del papat, d'obligat compliment pels regnes cristians. Durant segles milers de persones van ser "relaxades" gràcies a ell.
follar vol dir trepitjar, pitjar, pilsar R, premsar R, pisar, fonyar (esclafar el raïm quan es fa la verema, fr. fouler) i no cardar, barrinar, boixar, brocar, cavalcar, catxar, cucar, embocar, empeltar, enfornar, ficar, fitxar, flicar, folgar, fotre, gitar-se, guimbar, llandronar, llaurar, llavorar, llenyar, manxar, marrir, pitjar, piuar, piuejar, punxar, punyir, rebolcar, repuntar, rostollar, saltar, sonar, sucar, tabacar, xetonar, xeringar, xerricar, xinar, xonar… o locucions : engegar un verderol, calar dins el negre, clavar el pardal, clavar la gafa, clavar la tatxa, clavar una bitlla, clavar un pinyol, clavar-ho, donar avellaner, embotir-la, enfonsar el sabre, entrar l’eina, esclovellar l’ametlla, escurar la cisterna, fer bitlles, fer brou, fer el mul, fer la clenxa al mig, fer l’alba, fer la croqueta, fer la gamba, fer la guàtlera, fer serra-mamerra, fer una cardada, fer una tancada, fer un cacauet, fer un carquinyoli, fer un llosquet, fer un terringo, fer un tosquet, fer ús de matrimoni, fer volar l’estel, fer xeringues, fer-ho, fer-fotre un clau-pinyol, fotre un xisclet, fer-se el cap de la fava blau llevar-se les teranyines, menjar-se’l-se-la, mullar el barró, posar-la en remull, regar la patata, restar travats (com els cans), sucar el bescuit, sucar l’api, tapar el forat, tombar les plomes… (dormir amb algú, jaure amb algú, colgar-se o gitar-se amb algú: tenir relacions sexuals) (ant. practicar-participar amb tal persona)
ResponElimina