JOAN ALFONS DE GURREA I ARAGÓ, EXECUTAT PER SODOMIA EL 1573.
Joan Alfons d'Aragó Gurrea I Borja, comte de Ribagorça descendent del Papa Borja i membre d'una família que aspirava a defensar els seus drets sobre la corona d'Aragò, va tenir un final tràgic i és molt difícil trobar informació sobre ell.
Els tres grans judicis contra nobles sodomites a la Castella de finals de segle XVI mostren que les relacions homosexuals en la Cort de l'anomenat rei Prudent (Felip II) eren molt més habituals del que posteriorment s'ha cregut i defensat. A diferència dels regnes de la Corona d'Aragó, Castella penalitzava en les seves lleis la sodomia amb penes que podien arribar a la mort. Tot i això sembla que aquestes lleis van ser només utilitzades per atemorir el poble pla. Mentre a la Cort, nobles, clergues i inquisidors, tenien els seus propis amants (masculins o femenins) aparentan devoció cristiana.
El Concili de Trento (1545-1563) va endurir la postura sempre hostil de l'església cristiana al voltant de l'homosexualitat. L'església catòlica va aprofitar un cop més per assenyalar que l'únic matrimoni possible era l'heterosexual, de manera que la sodomia havia de ser perseguida sense pietat i amb extrema duresa. De fet qualsevol forma de llibertat sexual seria durament reprimida: "La fornicació, els adúlters, efeminats, sodomites, lladres, avars, vinosos, maldients, .."
Els inicis del regnat de Rei Felip I d'Aragó no es van caracteritzar per l'obscurantisme d'èpoques posteriors, guardant les aparences tot era possible. Però en 1568 tot va canviar. La mort de la reina Isabel de Valois, el fosc mort del príncep Carles i els incidents de Milà, provocats per l'integrista bisbe de la ciutat Sant Carles Borromeu, van provocar un canvi d'actitud de monarca. La prudència del rei es va transformar en crueltat, abraçant les postures més integristes de l'església catòlica que com sempre el va acollir amb gran ànim i desig de repressió.
Enmig d'aquesta situació apareix el noble Joan d'Aragó i Gurrea, per part de mare descendent del Papa Alexandre VI i de poderosa casa Enríquez, amb aspiracions a la corona catalanoaragonesa. Per matrimoni estava unit a la família Pacheco, de gran poder a la Castella dels segles XV-XVI (un avantpassat seu possiblement va enverinar al rei Enrique IV per ordre de la seva germana Isabel I), El poder heretat era immens, la seva fortuna també, però ....
Don Joan no tenia el més mínim interès per les dones, i la seva dona tenia uns gustos similars al seu marit: a tots dos els agradaven els homes ben fornits. Sembla ser a més que l'animadversió entre tots dos era important, passant d'ignorar-se, a repel·lir-se, a odiar-se i a desitjar-se la mort. I el marit va profitar una infidelitat de la seva esposa per matar-la. A Castella en 1571 matar una dona infidel estava ben vist per la societat, però la família Pacheco no ho anava a deixar de banda.
Per aquells anys per la cort caminava un bell noi anomenat Martín de Castro. En la seva llista de clients hi havia el bo i millor de la cort, tant nobles com clergues que en els púlpits feien incendiàries proclames contra els sodomites. El cunyat de Don Joan, el comte de Chinchón, només va haver d'esperar fins que els va enxampar junts al llit. Només va detenir el noi, però va aconseguir del rei que s'aturés al seu enemic. Aquest va ser detingut fugint a Ferrara, on governaven els descendents de Lucrècia Borja.
Com en el cas d'Antón Añón (clicar), el patge amant d'Antonio Pérez (clicar), Martín de Castro va cantar més del que la prudència li hauria aconsellat, pel que va ser sentenciat a la foguera.. A la llista va sortir un altre insigne noble de la casa de Borja, i rival de Felip I: Pere Lluís Garcerà de Borja (1528-1592). En les declaracions de l'infeliç noi diu que muntava al comte a "la gatesca i a la cascabelada". Normalment eren els nobles els que cavalcaven als seus patges", assenyalar que don Joan era cavalcat augmentava la seva culpabilitat.
Va ser portat a horribles condicions i encadenat de Milà a Castella, on va ser jutjat i condemnat. Per la seva condició de noble no va ser cremat, sinó penjat. Els historiadors han falsejat la causa de la seva mort, va morir per jeure amb home, no per assassinar la seva dona, encara que això va ser l'origen de la seva caiguda en desgràcia. Va ser executat a Torrejón de Velasco el 6 d'abril de 1573.
Els tres grans judicis contra Joan d'Aragó, Garcerà de Borja i Antonio Pérez, van mostrar fins a quin punt les relacions homosexuals estaven esteses a la cort castellana. L'abraçada de la monarquia dels Àustries a les tesis catòliques derivades dels concilis de Trento tindrien nefastes conseqüències en tots els terrenys. Si bé nobles i clergues van saber com no veure's de nou implicats, les matances que en nom de déu es realitzarien fins a finals de segle XVII van ser terribles, especialment a Castella, Saragossa i València.
Més informació:
SODOMITAS EN LA ESPAÑA DEL XVI (O CÓMO "ENTENDER" LA EDAD MODERNA): http://homocronicas.blogspot.com/2010/10/sodomitas-en-la-espana-del-xvi-o-como.html
Pícaros y Homosexuales en la España Moderna. M. Peña y F, Bruquetas. https://www.libreriacomplices.com/libros/picaros-y-homosexuales-en-la-espana-moderna/84-9793-580-2/
 |
| Escut de la Casa de Borja i Aragó. |
Els tres grans judicis contra nobles sodomites a la Castella de finals de segle XVI mostren que les relacions homosexuals en la Cort de l'anomenat rei Prudent (Felip II) eren molt més habituals del que posteriorment s'ha cregut i defensat. A diferència dels regnes de la Corona d'Aragó, Castella penalitzava en les seves lleis la sodomia amb penes que podien arribar a la mort. Tot i això sembla que aquestes lleis van ser només utilitzades per atemorir el poble pla. Mentre a la Cort, nobles, clergues i inquisidors, tenien els seus propis amants (masculins o femenins) aparentan devoció cristiana.
El Concili de Trento (1545-1563) va endurir la postura sempre hostil de l'església cristiana al voltant de l'homosexualitat. L'església catòlica va aprofitar un cop més per assenyalar que l'únic matrimoni possible era l'heterosexual, de manera que la sodomia havia de ser perseguida sense pietat i amb extrema duresa. De fet qualsevol forma de llibertat sexual seria durament reprimida: "La fornicació, els adúlters, efeminats, sodomites, lladres, avars, vinosos, maldients, .."
Els inicis del regnat de Rei Felip I d'Aragó no es van caracteritzar per l'obscurantisme d'èpoques posteriors, guardant les aparences tot era possible. Però en 1568 tot va canviar. La mort de la reina Isabel de Valois, el fosc mort del príncep Carles i els incidents de Milà, provocats per l'integrista bisbe de la ciutat Sant Carles Borromeu, van provocar un canvi d'actitud de monarca. La prudència del rei es va transformar en crueltat, abraçant les postures més integristes de l'església catòlica que com sempre el va acollir amb gran ànim i desig de repressió.
Enmig d'aquesta situació apareix el noble Joan d'Aragó i Gurrea, per part de mare descendent del Papa Alexandre VI i de poderosa casa Enríquez, amb aspiracions a la corona catalanoaragonesa. Per matrimoni estava unit a la família Pacheco, de gran poder a la Castella dels segles XV-XVI (un avantpassat seu possiblement va enverinar al rei Enrique IV per ordre de la seva germana Isabel I), El poder heretat era immens, la seva fortuna també, però ....
Don Joan no tenia el més mínim interès per les dones, i la seva dona tenia uns gustos similars al seu marit: a tots dos els agradaven els homes ben fornits. Sembla ser a més que l'animadversió entre tots dos era important, passant d'ignorar-se, a repel·lir-se, a odiar-se i a desitjar-se la mort. I el marit va profitar una infidelitat de la seva esposa per matar-la. A Castella en 1571 matar una dona infidel estava ben vist per la societat, però la família Pacheco no ho anava a deixar de banda.
Per aquells anys per la cort caminava un bell noi anomenat Martín de Castro. En la seva llista de clients hi havia el bo i millor de la cort, tant nobles com clergues que en els púlpits feien incendiàries proclames contra els sodomites. El cunyat de Don Joan, el comte de Chinchón, només va haver d'esperar fins que els va enxampar junts al llit. Només va detenir el noi, però va aconseguir del rei que s'aturés al seu enemic. Aquest va ser detingut fugint a Ferrara, on governaven els descendents de Lucrècia Borja.
Com en el cas d'Antón Añón (clicar), el patge amant d'Antonio Pérez (clicar), Martín de Castro va cantar més del que la prudència li hauria aconsellat, pel que va ser sentenciat a la foguera.. A la llista va sortir un altre insigne noble de la casa de Borja, i rival de Felip I: Pere Lluís Garcerà de Borja (1528-1592). En les declaracions de l'infeliç noi diu que muntava al comte a "la gatesca i a la cascabelada". Normalment eren els nobles els que cavalcaven als seus patges", assenyalar que don Joan era cavalcat augmentava la seva culpabilitat.
Va ser portat a horribles condicions i encadenat de Milà a Castella, on va ser jutjat i condemnat. Per la seva condició de noble no va ser cremat, sinó penjat. Els historiadors han falsejat la causa de la seva mort, va morir per jeure amb home, no per assassinar la seva dona, encara que això va ser l'origen de la seva caiguda en desgràcia. Va ser executat a Torrejón de Velasco el 6 d'abril de 1573.
 |
| "Auto de Fe presidido por Santo Domingo de Guzmán". Pedro Berruguete. Museu del Prado. |
Els tres grans judicis contra Joan d'Aragó, Garcerà de Borja i Antonio Pérez, van mostrar fins a quin punt les relacions homosexuals estaven esteses a la cort castellana. L'abraçada de la monarquia dels Àustries a les tesis catòliques derivades dels concilis de Trento tindrien nefastes conseqüències en tots els terrenys. Si bé nobles i clergues van saber com no veure's de nou implicats, les matances que en nom de déu es realitzarien fins a finals de segle XVII van ser terribles, especialment a Castella, Saragossa i València.
Més informació:
SODOMITAS EN LA ESPAÑA DEL XVI (O CÓMO "ENTENDER" LA EDAD MODERNA): http://homocronicas.blogspot.com/2010/10/sodomitas-en-la-espana-del-xvi-o-como.html
Pícaros y Homosexuales en la España Moderna. M. Peña y F, Bruquetas. https://www.libreriacomplices.com/libros/picaros-y-homosexuales-en-la-espana-moderna/84-9793-580-2/
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada