divendres, 14 d’octubre de 2011

COM UN INDIÀ ORGULLÓS VA TRANSFORMAR GAVÀ

La plaga de la fil·loxera va deixar a la població de Gavà a la més absoluta de les misèries. Els petits pagesos van haver de malvendre les terres. Els que van poder seguir endavant es van llançar a la tasca de sanejament dels pantans on habitava el mosquit anopholes portador del paludisme. La majoria de nens eren orfes de pare o mare, no podien anar a l'escola, ja que de ben petits havien de treballar en feines poc aconsellades per la seva edat. Però Gavà tenia una estació de tren....

L'estació va portar al poble al Maties, el Sebastià i l'Angela Roca, germans que van muntar una factoria en la qual es dedicaven a fer sanitaris, cosa estranya per un poble que no sabia que era l'electricitat ni l'aigua corrent i si les comunes i els pous morts.

També, uns pocs anys abans, va portar a un indià anomenat Arturo Costa. Orgullós li agradava mostrar a tot el poble les seves riqueses aconseguides en qui sap quines activitats a Amèrica. Va comprar terres prop de la carretera i l'estació, va fer portar l'aigua i la llum al poble i va endegar un projecte tan ambiciós que havia de fascinar a tots els gavanencs durant molts anys. La majoria tan sols ho podien veure de molt lluny.

Fonts, glorietes, petits palaus, passeigs d'arbres, la torre central o Vil·la Carmen i un gran llac per on es podia navegar amb barques que estaven a disposició dels visitants. Un paradís envoltat de misèria.




Les anècdotes del lloc i del seu propietari eren infinites i moltes d'elles impublicables cent després. Totes relacionades amb una suposada i molt atzarosa vida sentimental i a la seva forma de fer ostentació de les seves riqueses. En una expliquen que un dia va caure al llac, i l'endemà del terrat tots els seus bitllets estaven penjats per assecar-los, imagino l'impacte entre una població que potser mai veuria tal quantitat de diners.



Però el negoci no va durar sempre, amb la millora de comunicacions van aparèixer altres Hotels balnearis en llocs millors i amb aigües més saludables i el lloc es va anar degradant. Cada cop es veien menys aquells "senyors i senyores tan ben vestits". El lloc va esdevenir en un bordell de luxe, fins que amb la República i la Guerra Civil va arribar la ruïna final del negoci i el seu propietari.

Als anys quaranta el llac es va assecar i fora Vil·la Carmen tot es va enderrocar. Els terrenys es van anar venent per parcel-les, substituint l'antic Balneari en un barri de habitatges unifamiliar. A 1992 Vil·la Carmen va estar restaurada i transformada en un Centre Cultural.

















Vil.la Carmen avui.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LLET I FORMATGE DE CABRA DE RINER.

De petit em deien que era "llarg i prim parent d'en Bufa". Amb carn de cavall (Mireu:  http://leopold-leopoldest.blogspot.com....