LA RUTA DEL FERRO, RIPOLL - SANT JOAN DE LES ABADESSES.

-


Entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses podem seguir la via verda, es tracta d'un antic traçat de ferrocarril que s'han reconvertit en camí per a excursionistes i ciclistes.

Monestir, reconstrucció s XIX.

Abans visitarem el Monestir de Santa Maria de Ripoll.



Pòrtic Santa Maria Ripoll. Romànic s XII

Claustre s XII a XVII



Capitell romànic, s XII




Tomba Ramon Berenguer III

 Aquesta ruta passa pel traçat que tenia l'antic carrilet que pujava des de Ripoll a les mines d'Ogassa. Té el seu origen, com totes les vies verdes, en una estació de tren: la de Ripoll.
També es pot arribar en cotxe i deixar-lo en un aparcament que hi ha a pocs metres de l'inici de la ruta, a la variant de la C 151
.


Es tracta d'una via verda molt còmoda, asfaltada i amb poc desnivell on hi ha bancs i zones per fer esport. Al llarg de 12 quilòmetres, des de Ripoll arribarem fins a Sant Joan de les Abadesses.

Monestir Sant Joan de les Abadeses


Claustre gòtic.

Absis.

Capitell del absis.

Clautre romànic, s XII

Santa Maria la Clanca, s XIV



Santísim Misteri, 1250

Sant Joan Evangelista, s XIII

San Sebastià, s XVI
Sepulcre del Beat Miró.




Sant Pol, s XIII.

Altres indrets de la Vall de Camprodon.  Per tornar a Ripoll o visitar la Vall de Camprodon hi ha una línia de busos, però cal veure els horaris abans de marxar per evitar sorpreses.




Pont Nou, s XII

Vilallonga de Ter, Sant Martí, romànic.



Sant Esteve de Llanars, romànic s XI

Santa Cecilia de Mollò, romànic.



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

QUAN CAN TORELLÓ ERA EL PARTHENON, ANYS 30 A GAVÀ.

-
Imatge
Entre 1929 i 1936 una associació naturista es va establir a la masia gavanenca de Can Torelló. El 1929 s'inaugurava a la masia de can Torelló de Gavà una associació naturista. El seu fundador era un italià procedent de l'Uruguai anomenat Nicolás Capó (1899-1977). No tan sols va ser l'introductor del naturisme, sinó que a més va fundar una revista anomenada Pentalfa amb un tiratge de 25.000 exemplars. A Can Torelló es reunien per a més de practicar el naturisme, per parlar de la seva filosofia de la vida. A aquesta masia li deien el Parthenon. A través de la seva revista podem conèixer gran part de les activitats que es van desenvolupar a l'interior del recinte: casaments naturonudistas, banquets fraternals, sortides. Revistes com "Crònica" o "La Estampa" van informar de les seves activitats. Tot i que una tanca de tres metres impedia veure des de l'exterior les activitats que es desenvolupaven, Parthenon va ser objecte de la ira dels
Més informació

NI DINS NI FORA CIUTAT

-
Imatge
El 28 de maig de 1464 un home a qui li deien "Morro de vaques" se li havia girat feina, un treball pel qual cobraria 110 sous. Ell vivia a un lloc que no estava ni dins, ni fora ciutat. "Morro de vaques" era el nom popular en què s'anomenava al botxí de la ciutat, una feina mal vista, doncs era l'encarregat d'executar les tortures, càstigs i la pena de mort als condemnats per la justícia. Ningú volia ser veí del botxí, però aquest tenia l'obligació de viure a ciutat. Sembla ser, que després d'una llarga polèmica, el Consell de Cent va trobar una solució: el botxí viuria a la muralla, un lloc que no estava ni dins, ni fora de la ciutat. I el lloc que es va decidir, suposadament, va estar el petit espai que hi ha entre la Capella de Santa Àgata i la casa Padellàs, actual seu del MUHBA Museu d'Història de Barcelona. El botxí feia un bon negoci, cobrava per la feina de matar, ho podia fer sense que la ira de deu, ni la justícia de l'home c
Més informació

L’AIGUAT DE SANT RAMON, GAVÀ 31 AGOST 1926

-
Imatge
El meu pare sempre em deia "Vigila el dia de Sant Ramon, és dia de les pitjors riades". Era molt petit, dos anys, però recordava els estralls que aquell 31 d'agost de 1926 van portar a una terrible inundació a Gavà.  Feia poc temps que amb els seus pares, els meus avis, l'Elvira i el  Pepep , havien anat a viure a la seva casa al carrer Indústria, al costat de la Riera desviada que abans baixava per l'actual Rambla. Contra la voluntat dels seus veïns llavors aquesta zona encara pertanyia al municipi de Viladecans,  Aquell dia la riera va voler recuperar la seva ruta tradicional, va desbordar i baixar a l'ample per les rambles gavanenques. Va arrencar arbres i voreres, va inundar cases, va entrar al Casino. La riera de les  Perets  no va voler ser menys i va arrossegar tot el que es trobava per camí, sembla que una cara del  Calamot  inclosa. Amb el  Torrentet  desbocat, la zona de l'actual Passeig Maragall va quedar inundada amb grans dans a la finca
Més informació