dilluns, 20 de juny de 2011

LA RUBIA, L’HEREU DE GARGALLÀ I LA MARE QUE EL VA PARIR.


L'Elvira, la meva àvia, curava el mal d’ull i concertava matrimonis.

L'Elvira amb el Pepet gran i el Pepep petit


Així buscava esposa o marit per qui fes falta. Com a “celestina” mai va tenir massa èxit, sembla que curant el malt d’ull en va tenir més, però el meu cas va estar impossible.

De petit era de llàgrima fàcil, de gran diria que la cosa no ha canviat massa. La meva mare em va portar als millors oftalmòlegs de Barcelona, però era un cas impossible. La meva àvia deia que era un mal d'ull, algú m'hauria fet una mala mirada o maledicció. Jo ni idea.

Quan ella em feia un dels seus encanteris jo em petava de riure, mai he estat massa creient... Ella morí un fatídic mes de novembre, celebràvem el meu sant. Fa ja més de 30 anys i tots els anys en arribar novembre el fotut mal d’ull m’ataca.

Però el que més li agradava era fer de "celestina". A can Vila-seca estava el Josep i la Carme, solters; a Gavà la Guemersinda a qui havia curat el mal d’ull. Per les noies va trobar dos joves, que ja no eren tant, de Gargallà al Berguedà. Sense Internet ni xarxes socials mai he pogut entendre com va conèixer que existien. Com a bona llíssera parlava amb els esperits.

Els dos joves, que no ho eren tant, tenien una casa pairal impressionant, amb luxes inimaginables als anys 60, tenien criats i minyones al seu servei i a més una “Rubia” cada fill, un cotxe de luxe en temps en què el cotxe en si ja era un luxe.



Recordo que ens van venir a buscar a Cardona abans d’anar al Monestir, quin luxe¡Però en els contes de fades mai parlen de les mares, i aquests dos nois tenien una “rubia” i una mare que manava molt. Ella sola parlava per tothom a casa seva, els seus fills tan sols afirmaven tot el que la matriarca deia.

La Gumersinda i la Carmeta encara corren en conèixer la que volia ser la seva sogra. La noia de Vila-seca es va casar amb un home de Climents molt més gran que ella, però orfe de mare. L’altra noia del bon ull, va preferir un paio guenyo que un ric guapo amb mare inclosa.

Amb el Josep va tenir més sort, no va buscar massa lluny, a la masia del costat estava la Lola amb ganes de fugir, i cap a Vila-seca va anar. El viatge de noces va ser a Gavà, a veure la meva àvia, la feina a la masia no permetia gaire més.

Masía de Fígols  Gargallà. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

BARROC AL SANTUARI DEL MIRACLE

El Santuari del Miracle, al Solsonès, té un important patrimoni del barroc català del segle XVIII, el retaule de l'església i l'espa...