LA MÀ ESQUERRA DEL CARDENER

Imatges de la ciutat de Cardona al Bages. Castell de Cardona Casc antic de la ciutat. Esglesia de Sant Miquel, s XIII-XIV, gòtica. Esglesia sant Miquel. Colegiata Sant Vicenç, romànic. Cardona vista des-d'el castell. Muralla de Cardona, porta de entrada. Montanya de sal. Cripta prerromànica de Sant Vicenç

Ser dona mai ha estat cap ganga, a la Edat Mitjana al nostre país encara menys. La pobre Joana, esposa d' Eymeric d'Usall, ho va descobrir tancada per vida al soterrani del seu mas. Casada amb un home que considerava que el sexe era pecat, li va donar els hereus que ell va exigir, va cuidar de la hisenda i la família durant les llargues absències del seu espòs. Fins que un dia es va fixar amb el soci del seu marit, mes jove i menys piadós. I la Joana i el Pere Mitjavila va ser amants, junts van travessar una porta tancada cap a la felicitat. Amb el temps van anar perdent la por a dissimular les seves trobades, fin que un dia un servent d'en Pere, el Pericot de Cornellà, els va descobrir. El Pericot, poc habituat a aquelles demostracions afectives va desitjar exportar-les a casa seva, per gran sorpresa de la seva esposa que mai s'havia imaginat que dues persones poguessin fer aquelles coses tan estranyes, i com l'hi va agradar va creure que eren pecat, que algu...

El Jaume es va anar fen gran,  fins que un dia  es va donar conte de que vivia sol. Era un masover malfiat i malcarat a qui poca gent estimava.  Era un conco a qui ja se l'hi havia passat el seu temps, que no havia conegut mai l'amor ni tan sols l' amistat.  Prop dels setanta anys, ja no tenia forces per treballar aquella dura terra, havia ajornat als mossos i tan sol li quedava el bestià. Tenia dos nebots, el Pere i la Magdalena. Ell vivia amb la seva família a una finca i senzilla petita, ella s'havia casat amb un ric hereu. Ell vivia amb el que tenia, ella ambicionava tot els dels demés. Peró la Magdalena l'ambició la feia infeliç, el seu home va fotre al camp deixant hisenda i família, no la suportava. Quan el Jaume els va cridar ella no s'hi va presentar, tenia coses millor que fer.... I als pocs dies el Pere i la seva gent van anar a viure a Punsets i la masia va a tornar a tenir vida. El Jaume va anar envellint, i el seu caràcter es va endurir. Poc ...

Su, Riner. Su. Interior Casa Gran, renacentista. Monestir Miracle, Riner. Església de Torrdenagó, Llobera. Preromànica. Monestir Pinós, gòtic. Torre Sant Just d'Ardevol. Romànic. Sant Miquel de Pinós, romànic. Monestir del Miracle, Riner. Tardor al Monestir. Castell de Solsona. Olius. Solsona. Torre de les hores, Plaça del Ruc. Solsona.

Annunciazione tra i santi Ansano e Margherita Simone Martini, 1333 Galeria Uffici Florencia Romànic. MNAC/ Barcelona. Detall.

Entre 1.979 vaig estar elegit en tres ocasions regidor del Ajuntament de Gavà, el primer cop per el PSUC i després per el PSC. Cultura, Ensenyament, Acció Social i Joventut van estar les àrees en les que normalment em vaig moure. Presentació Premis Literaris Jacme March. Fira d'Espàrrecs. Homenatge a Josep Tarradellas. Conferencia de Manuel Campo Vidal. Presa de posició. Al fons a la meva esquerra un jove periodiste: Joaquim Balsera, avui alcalde de Gavà. Ple de l'Ajuntament.

Veure despertar Barcelona als anys 60 és un dels més entranyables records que conservo. L'antic Mercat Central a Barcelona estava al lloc que avui coneixem com el Born. Durant anys la meva família s'hi adreçava amb els carros plens de verdures i hortalisses per la seva venda. El viatge era llarg i lent, per arribar devien sortejar vies de tren, saltadors de camins i els corruptes burots que cobraven tasses per creuar els diferents municipis. No pocs pagesos i van perdre la vida pel camí. Els meus records ja són posteriors. El meu pare portava el "genero" al vespre i de bon matí la meva mare anava a vendre, no gaire més tard de les dues del matí. Veníem al mig del carrer, si  plovia tocava  mollar -se , si feia fred, aguantar-se. Veiem despertar la ciutat, primer arribaven dones pintades exageradament després de nits més o menys atzaroses, més tard els diaris "La Vanguardia" "El Mundo  Deportivo ", després sortien els homes al treball, finalment els...