dissabte, 18 de desembre de 2010

BORN 1960, ENTRE CAMÀLICS I REVENEDORS.

Veure despertar Barcelona als anys 60 és un dels més entranyables records que conservo.
L'antic Mercat Central a Barcelona estava al lloc que avui coneixem com el Born. Durant anys la meva família s'hi adreçava amb els carros plens de verdures i hortalisses per la seva venda. El viatge era llarg i lent, per arribar devien sortejar vies de tren, saltadors de camins i els corruptes burots que cobraven tasses per creuar els diferents municipis. No pocs pagesos i van perdre la vida pel camí.

Els meus records ja són posteriors. El meu pare portava el "genero" al vespre i de bon matí la meva mare anava a vendre, no gaire més tard de les dues del matí.

Veníem al mig del carrer, si plovia tocava mollar-se, si feia fred, aguantar-se. Veiem despertar la ciutat, primer arribaven dones pintades exageradament després de nits més o menys atzaroses, més tard els diaris "La Vanguardia" "El Mundo Deportivo", després sortien els homes al treball, finalment els compradors de les deixalles i els pidolaires que buscaven tot el que era per tirar.

A la nostra zona manaven "Els tres peles", la seva mestressa era una enorme dona malcarada i maleducada que maltractava als seus treballadors i menyspreava a la meva mare. Les seves nebodes i un pobre home, el senyor Martí, patien els seus excessos. El seu espòs es limitava a mirar irònicament segut dins d'una garita ben calenta.

Camàlics transportant gènere, revenedors buscant genero per vendre a un altre costat del Born, comissionistes, venedors de loteria. La meva mare venia a qui fes falta: "Jove mira quines pastanagues més maques que tinc", el jove podia tenir més de 60 anys.

Raves a una pesseta, pastanagues 10, els naps avui tan sols 5, els espàrrecs a 50, les cebes a 20, el julivert el fred l' ha mort, tan sols nosaltres tenim remolatxes, però tenim un api que....

A poc a poc anaven obrint els diferents comerços de la zona i la forta olor de les verdures era substituït per l'olor de les sardines salades, les olives o el bacallà.

A les 7, si anava a l'escola, marxava sol cap a la plaça Palau, alà el tramvia 57 fins a la Plaça Espanya i els grogs fins a Gavà. Tenia menys de 14 anys.

Però la majoria de cops em quedava amb la Carmeta, i marxàvem cap a Santa Maria del Mar, allà comprava embotits a una noia que somiava tenir un pis a uns blocs que aixecaven prop d'una ermita dita Bellvitge. Anàvem a peu fins a la Plaça Catalunya, ella mirava aparadors i mai comprava. Allà agafàvem el metro fins a Hostafrancs, a comprar galetes de  de la casa Solsona.

En arribar a casa les galetes seran amagades per aconseguir que no fossin consumides al mateix dia, però en ser recuperades la bossa sempre sortia amb la meitat dels productes comprats.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

TALAMANCA-MURA-PUIG DE BALMA

És una ruta no circular, d'uns 10 quilòmetres, senzilla i d'un desnivell acumulat d'uns 300 metres. Es pot fer circular segui...