BORN 1960, ENTRE CAMÀLICS I REVENEDORS.
Veure despertar Barcelona als anys 60 és un dels més entranyables records que conservo.
L'antic Mercat Central a Barcelona estava al lloc que avui coneixem com el Born. Durant anys la meva família s'hi adreçava amb els carros plens de verdures i hortalisses per la seva venda. El viatge era llarg i lent, per arribar devien sortejar vies de tren, saltadors de camins i els corruptes burots que cobraven tasses per creuar els diferents municipis. No pocs pagesos i van perdre la vida pel camí.
Els meus records ja són posteriors. El meu pare portava el "genero" al vespre i de bon matí la meva mare anava a vendre, no gaire més tard de les dues del matí.
Veníem al mig del carrer, si plovia tocava mollar-se, si feia fred, aguantar-se. Veiem despertar la ciutat, primer arribaven dones pintades exageradament després de nits més o menys atzaroses, més tard els diaris "La Vanguardia" "El Mundo Deportivo", després sortien els homes al treball, finalment els compradors de les deixalles i els pidolaires que buscaven tot el que era per tirar.
A la nostra zona manaven "Manires", la seva mestressa era una enorme dona malcarada i maleducada que maltractava als seus treballadors i menyspreava a la meva mare. Les seves nebodes i un pobre home, el senyor Pepet, patien els seus excessos. El seu espòs es limitava a mirar irònicament segut dins d'una garita ben calenta.
Camàlics transportant gènere, revenedors buscant genero per vendre a un altre costat del Born, comissionistes, venedors de loteria. La meva mare venia a qui fes falta: "Jove mira quines pastanagues més maques que tinc", el jove podia tenir més de 60 anys.
Raves a una pesseta, pastanagues 10, els naps avui tan sols 5, els espàrrecs a 50, les cebes a 20, el julivert el fred l' ha mort, tan sols nosaltres tenim remolatxes, però tenim un api que....
A poc a poc anaven obrint els diferents comerços de la zona i la forta olor de les verdures era substituït per l'olor de les sardines salades, les olives o el bacallà.
A les 7, si anava a l'escola, marxava sol cap a la plaça Palau, alà el tramvia 57 fins a la Plaça Espanya i els grogs fins a Gavà. Tenia menys de 14 anys.
Però la majoria de cops em quedava amb la Carmeta, i marxàvem cap a Santa Maria del Mar, allà comprava embotits a una noia que somiava tenir un pis a uns blocs que aixecaven prop d'una ermita dita Bellvitge. Anàvem a peu fins a la Plaça Catalunya, ella mirava aparadors i mai comprava. Allà agafàvem el metro fins a Hostafrancs, a comprar galetes de 2ª de la casa Solsona.
En arribar a casa les galetes seran amagades per aconseguir que no fossin consumides al mateix dia, però en ser recuperades la bossa sempre sortia amb la meitat dels productes comprats.
L'antic Mercat Central a Barcelona estava al lloc que avui coneixem com el Born. Durant anys la meva família s'hi adreçava amb els carros plens de verdures i hortalisses per la seva venda. El viatge era llarg i lent, per arribar devien sortejar vies de tren, saltadors de camins i els corruptes burots que cobraven tasses per creuar els diferents municipis. No pocs pagesos i van perdre la vida pel camí.
Els meus records ja són posteriors. El meu pare portava el "genero" al vespre i de bon matí la meva mare anava a vendre, no gaire més tard de les dues del matí.
Veníem al mig del carrer, si plovia tocava mollar-se, si feia fred, aguantar-se. Veiem despertar la ciutat, primer arribaven dones pintades exageradament després de nits més o menys atzaroses, més tard els diaris "La Vanguardia" "El Mundo Deportivo", després sortien els homes al treball, finalment els compradors de les deixalles i els pidolaires que buscaven tot el que era per tirar.
A la nostra zona manaven "Manires", la seva mestressa era una enorme dona malcarada i maleducada que maltractava als seus treballadors i menyspreava a la meva mare. Les seves nebodes i un pobre home, el senyor Pepet, patien els seus excessos. El seu espòs es limitava a mirar irònicament segut dins d'una garita ben calenta.
Camàlics transportant gènere, revenedors buscant genero per vendre a un altre costat del Born, comissionistes, venedors de loteria. La meva mare venia a qui fes falta: "Jove mira quines pastanagues més maques que tinc", el jove podia tenir més de 60 anys.
Raves a una pesseta, pastanagues 10, els naps avui tan sols 5, els espàrrecs a 50, les cebes a 20, el julivert el fred l' ha mort, tan sols nosaltres tenim remolatxes, però tenim un api que....
A poc a poc anaven obrint els diferents comerços de la zona i la forta olor de les verdures era substituït per l'olor de les sardines salades, les olives o el bacallà.
A les 7, si anava a l'escola, marxava sol cap a la plaça Palau, alà el tramvia 57 fins a la Plaça Espanya i els grogs fins a Gavà. Tenia menys de 14 anys.
Però la majoria de cops em quedava amb la Carmeta, i marxàvem cap a Santa Maria del Mar, allà comprava embotits a una noia que somiava tenir un pis a uns blocs que aixecaven prop d'una ermita dita Bellvitge. Anàvem a peu fins a la Plaça Catalunya, ella mirava aparadors i mai comprava. Allà agafàvem el metro fins a Hostafrancs, a comprar galetes de 2ª de la casa Solsona.
En arribar a casa les galetes seran amagades per aconseguir que no fossin consumides al mateix dia, però en ser recuperades la bossa sempre sortia amb la meitat dels productes comprats.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada