EL FADRÍ DE PUNSETS.

El Jaume es va anar fen gran,  fins que un dia  es va donar conte de que vivia sol. Era un masover malfiat i malcarat a qui poca gent estimava.  Era un conco a qui ja se l'hi havia passat el seu temps, que no havia conegut mai l'amor ni tan sols l' amistat.  Prop dels setanta anys, ja no tenia forces per treballar aquella dura terra, havia ajornat als mossos i tan sol li quedava el bestià.

Tenia dos nebots, el Pere i la Magdalena. Ell vivia amb la seva família a una finca i senzilla petita, ella s'havia casat amb un ric hereu. Ell vivia amb el que tenia, ella ambicionava tot els dels demés. Peró la Magdalena l'ambició la feia infeliç, el seu home va fotre al camp deixant hisenda i família, no la suportava.

Quan el Jaume els va cridar ella no s'hi va presentar, tenia coses millor que fer.... I als pocs dies el Pere i la seva gent van anar a viure a Punsets i la masia va a tornar a tenir vida.

El Jaume va anar envellint, i el seu caràcter es va endurir. Poc a poc la Magdalena va anar apareixent per Can Punsets. Sempre afectuosa, sempre amb dolços que el Jaume no podia prendre.

-"No et cuiden bé, jo si que t'estimo, mira els dolços que t' he portat avui..."- I el Jaume encegat anava caient a la trampa.

Poc a poc la Magdalena anava apareixent a les hores que el seu germà i la família estaven treballant:

-"Tranquil Pere, jo ja el cuidaré"

Un dia va aparèixer amb uns senyors de tratje i corbata, i van estar tota la tarde a la masia. Abans del retorn del germà van marxar cap a Solsona. A partir d'aquell dia no va a tornar a aparèixer por la Masia.

I el vell fadrí es va anar apagant lentament, un llarg any al llit, embrutant-se i renegant e insultant a qui el cuidava. Quan el van enterrar la seva neboda tan sols va anar al Cementiri, de dol estricte i plorant desconsoladament.

No va esperar a passar el dol, un cop l'oncle era sota terra ella els hi va donar la noticia:

-"El tiet m'estimava molt" i en vida va posar les terres i la masia al meu nom, quin bon home era."- i entre falsos plors va seguir- "A vosaltres us ha deixat la feixa del Duc"- La feixa del Duc, un terreny erm que no valia ni per pasturar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

QUAN CAN TORELLÓ ERA EL PARTHENON, ANYS 30 A GAVÀ.

NI DINS NI FORA CIUTAT

L’AIGUAT DE SANT RAMON, GAVÀ 31 AGOST 1926