dijous, 20 de gener de 2011

SER DONA MAI HA ESTAT CAP GANGA

Ser dona mai ha estat cap ganga, a la Edat Mitjana al nostre país encara menys. La pobre Joana, esposa d' Eymeric d'Usall, ho va descobrir tancada per vida al soterrani del seu mas.

Casada amb un home que considerava que el sexe era pecat, li va donar els hereus que ell va exigir, va cuidar de la hisenda i la família durant les llargues absències del seu espòs. Fins que un dia es va fixar amb el soci del seu marit, mes jove i menys piadós.

I la Joana i el Pere Mitjavila va ser amants, junts van travessar una porta tancada cap a la felicitat. Amb el temps van anar perdent la por a dissimular les seves trobades, fin que un dia un servent d'en Pere, el Pericot de Cornellà, els va descobrir.

El Pericot, poc habituat a aquelles demostracions afectives va desitjar exportar-les a casa seva, per gran sorpresa de la seva esposa que mai s'havia imaginat que dues persones poguessin fer aquelles coses tan estranyes, i com l'hi va agradar va creure que eren pecat, que algun dimoni rar havia posseït al seu espòs.... I es va anar a confessar.

I es axis con arriba la noticia als monjos, noticia que afectava a un home que havia retallat els seus drets a favor de la Carta municipal de Banyoles. I el seu abat Bernard de Vallespirans ho va aprofitar per acusar al marit, lEymeric, del delicte de "cugucia" per el qual un home ha de ser castigat per permetre la infidelitat de la seva esposa.

Però entre gent poderosa sempre rep el mes dèbil. Pere Mitjavila va declarar que el seu servent , el Pericot, era que anava al llit amb la Joana. Ella va dir que havia estat violada per ell...  El Pericot ho va pagar amb la seva vida, ¿y la Joana?

Ningú es va preocupar ni per els seus sentiments, ni per el seu destí. Oficialment va perdre la raó i va ser internada la reste de la seva vida. Peró no va ser aixis. La realitat encara va ser mes horrible. La pobre Joana va ser tancada el reste dels seus dies al soterrani del seu mas, mai mes va veure ni el sol, ni els seus fills. Els horroritzats crits la van portar a la desesperació i la follia i a la mort mes horrible que podem imaginar.

Aquesta historia, real, la podem trobar al llibre "Eymeric de Usall, el último templario", de Josep Maria Reyes Vidal, Ed Bubok.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LLET I FORMATGE DE CABRA DE RINER.

De petit em deien que era "llarg i prim parent d'en Bufa". Amb carn de cavall (Mireu:  http://leopold-leopoldest.blogspot.com....