VA DE DONES
Històries de dones que van deixar empremta en èpoques complicades. A aquesta primere entrega: Jùlia Major, filla d'August; Olimpe de Gouges; Agripina Major; Emma de Normandia; Isabel de Villena, protofeminista; Cornèlia, mare dels Gracs;
"La dona neix lliure i roman igual a l'home en drets. Les distincions socials només poden estar fundades en la utilitat comuna". Olympe de Gouges (1748-1793)
Va ser escriptora, dramaturga, pamfletista i filòsofa política francesa, autora de la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana (1791). Com altres feministes de la seva època, va ser abolicionista. Detinguda per la seva defensa dels Girondins va ser jutjada sumàriament i va morir guillotinada.
En la mateixa línia del Montesquieu, va defensar la separació de poders. Va recolzar al principi la monarquia constitucional, però es va adherir ràpidament a la causa republicana i es va oposar a la condemna a mort de Lluís XVI en 1793. Va prendre partit pels Girondins i va advertir sobre els riscos de dictadura criticant durament la política de Robespierre i Marat . Va denunciar també la creació del Comitè de Salvació Pública.
Els seus treballs van ser profundament feministes i revolucionaris. Va defensar la igualtat entre l'home i la dona en tots els aspectes de la vida pública i privada, incloent-hi la igualtat amb l'home en el dret a vot, en l'accés al treball públic, a parlar en públic de temes polítics, a accedir a la vida política, a posseir i controlar propietats, a formar part de l'exèrcit; fins i tot a la igualtat fiscal així com el dret a l'educació i a la igualtat de poder en l'àmbit familiar i eclesiàstic. Olympe de Gouges va escriure: "Si la dona pot pujar al cadafal, també se li hauria de reconèixer el dret de poder pujar a la Tribuna."
Així mateix va realitzar plantejaments sobre la supressió del matrimoni i la instauració del divorci. Va ser també una precursora de la protecció de la infància i als desfavorits, en concebre en grans línies, un sistema de protecció maternoinfantil (creació de maternitats) i recomanar la creació de tallers nacionals per als aturats i de llars per captaires.
Més sobre la seva Déclaration des droits de l'homme et du citoyen:
L'any 15 dC, el pànic es va apoderar de sobte de les guarnicions romanes a la frontera del Rin. L'origen era un fals rumor, però els legionaris volien tallar el pont que unia les dues ribes del riu. Agripina, esposa de Germànic, que estava absent. Demostrant "un ànim gegant", ho va impedir prenent sobre si les responsabilitats d'un general, va rebre els soldats que tornaven "a peu ferm a l'entrada del pont i els va dirigir lloances i paraules".
Això va disgustar a Tiberi, que una dona prengués a les mans el comandament de les legions no només era antinatural, sinó que també anava en contra del caràcter masculí de la política romana.
Agripina era neta d'August, i va ser educada en la convicció d'haver nascut per al poder. La seva unió amb Germànic va ser un matrimoni de conveniència que es va revelar feliç. Sempre l'acompanyava i amb ell revisava tropes, fet que no agradava als més radicals defensors de la "mos maiorum".
Després de l'accés de Tiberi al tron, Germànic i Agripina esdevingueren els ídols del poble romà, que detestava el nou emperador. Encara que van demostrar la seva plena lleialtat a Tiberi aquest va enviar a Germànic a una missió a Síria, segurament per desempallegar-se d'ell. Allà va morir sobtadament. Encara que hi ha la possibilitat que morís de disenteria, el mateix Germànic, al seu llit de mort, va assenyalar partidaris de Tiberi de la seva mort.
Agripina va tornar a Roma per mar, portant amb si les cendres de Germànic. El fet que ni Tiberi ni Lívia assistissin a les honres fúnebres de l'hereu al tron imperial augmentant les sospites al voltant de l'enverinament.
Decidida a venjar-se, i com no podia provar que el seu marit havia estat assassinat, no va pararde sol·licitar que s'aclarís tot. La seva relació amb Tiberi va quedar molt malmesa. En una ocasió, quan Agripina es va queixar obertament per les circumstàncies de la mort del seu marit, Tiberi li va replicar: «Si no ets la que manes, et sembla que t'ofenen».
L'any 29 Tiberi va acusar Agripina d'orgull impropi davant el Senat i la va bandejar a l'illa Pandatària, la mateixa a què va ser desterrada Júlia, la mare d'Agripina. Abans Tiberi va fer que la fuetegés un centurió, que li va treure un ull. La bandejada va decidir llavors deixar-se morir de fam, però l'emperador la va fer empassar menjar per força. Ella, però, va persistir fins a aconseguir el seu propòsit. Els seus dos fills, Neró i Drus, van morir, per gana, el primer, en el seu desterrament; al segon, «el van privar d'aliments amb tanta crueltat que va intentar menjar-se el farciment del matalàs».
Més
Emperadrius i princeses de Roma. J. L. Posades. Arrels, Madrid, 2008.
Anals (Llibres I-VI). Tàcit. Gredos, Madrid, 1991.
IMATGE: Agripina i Germànic. Rubens, 1614. National Gallery of Art, Washington DC
V a ser una de les dones més poderoses de l'edat mitjana. Era filla del Duc de Normandia, es va casar amb Etelred l'Indecís d'Anglaterra, primer, i Canut II després. Va ser mare d'Eduard el Confessor i va aplanar el camí a l'entrada de Guillem el Conqueridor a Anglaterra.
L'Encomium Emmæ Reginae (text de 1050) relata aquest període on va ser reina consort i regent, com a dona fidel i reina influent i poderosa.
La imatge podeu veure a la reina rebent l'Encomium, mostrant tot el seu poder, malgrat estar apartada pel seu propi fill Eduard I, el confessor. L'obra es troba a la British Library.
El seu personatge té un paper important a la sèrie "Vikings: Valhalla", també a "Les tenebres i l'alba" de Ken Follet,
Ésen l'àmbit religiós és on més poder adquireix la dona. A l'Alta Edat Mitjana eren molt escasses les oportunitats que s'oferien a les dones per desenvolupar-ne les inclinacions; però en els cercles monàstics tenien les probabilitatsde posar en pràctica aptituds directives qui tenia aspiració i talent per fer-ho.
Per la constant defensa de les virtuts femenines,sor Isabel de Villena ha estat assenyalada com a una escriptora protofeminista. En la seva obra, la feminitat va ser triada deliberadament i apareix en cada pàgina:
-Hi destaquen alguns detalls tradicionalment atribuïts a l'interès dels temes tradicionals del món femení: l'enfocament en la maternitat, l'interès en el tracte afectuós dels infants, els detalls de la vida domèstica, la confiança i suport entre les dones.
-El detallisme que es fa palès en la descripció de la pompa i el luxe del món al·legòric i celestial, presentat com una cort reial en què s'aplica tot el protocol, i les descripcions d'aixovars, vestimentes i ornaments.
Sembla que el seu llibre constitueix una resposta a la misogínia que impregna tota l'obra de Jaume Roig, autor d'Espill, el llibre més misogin de la nostra literatura.
La seva obra s'inspira en els mateixos evangelis, en gran part oblidats per l'església.
-Si els misògins afirmen que la dona és voluble, Isabel fa volubles els homes, i fermes les dones.
-Si els misògins relacionen la dona amb el dimoni i aporten llistes de dones malvades, aquesta autora confegirà una relació de dones honestes.
-L'autora assenyala contínuament la predilecció de Jesús pel sexe femení.
-Fins i tot el mateix personatge de Jesucrist condemna explícitament i reiterada la misogínia i els misògins.
FONTS:
MUJERES CON PODER EN LA EDAD MEDIA: LAS ÓRDENES MILITARES. Palmira Peláez F emández CUADERNOS DE ESTUDIOS MANCHEGOS 34 2009
Biblioteca Gonzalo de Berceo
JULIA MAIOR, FILLA D'AUGUST?
Un fet sempre m'ha estranyat, el matrimoni entre Octavi i Lívia, mai no va tenir fills. Això en un matrimoni que va legislar perquè els romans tinguessin fills (Lex Julia), no deixa ser estrany. Però tots dos van tenir fills en anteriors matrimonis, Octavi era pare de Júlia Maior (Julia Augusti filia) i Lívia de Tiberi i Drus. Així i tot d'aquest matrimoni que va durar més de 50 anys, no en va néixer cap fill.
L'explicació pot ser el 39 aC.
Júlia va néixer al si de la gens Iulia l'any 39 aC. Entre els seus avantpassats estaven Pompeu o del dictador Sila, a més de ser filla d'Octavi, llavors conegut com a fill del diví Juli Cèsar.
Va tenir una infància plàcida a la llar d'Octavi, educada en un
principi per la seva madrastra Lívia, ja que la presència d'Octavi era intermitent. Allí vivia la seva tia Octàvia i els seus cosins i els fills de Marc Antonio amb Fúlvia i Cleòpatra. Aquesta família s'havia distingit per l'amor a les lletres i per gens intel·lectualment brillants. Júlia va arribar a ser tractada com una deessa omplint Roma d'estàtues seves com si es tractés de Venus. Però Octavi no va tenir més fills. La clau segurament és al naixement de Júlia.
El costum roman deia que a Roma no es neix, s'aixeca. Això és pel fet que en néixer, les portadores col·loquen el nadó a l'atri, si el pare l'aixeca, significa que ho accepta i entra a la família, si no era abandonat.
I Octavi va aixecar Júlia, i tot seguit va repudiar la seva dona a Escribònia. La resposta benpensant era que ja estava embolicat amb la Lívia, però hi ha una altra possibilitat: la Júlia no era filla seva, però sabia que no tindria més fills i es va quedar amb la nena. Aquests romans¡¡
IMATGE
Bust de Jùlia Maior, Berlín, Altes Museum
Un fet sempre m'ha estranyat, el matrimoni entre Octavi i Lívia, mai no va tenir fills. Això en un matrimoni que va legislar perquè els romans tinguessin fills (Lex Julia), no deixa ser estrany. Però tots dos van tenir fills en anteriors matrimonis, Octavi era pare de Júlia Maior (Julia Augusti filia) i Lívia de Tiberi i Drus. Així i tot d'aquest matrimoni que va durar més de 50 anys, no en va néixer cap fill.
L'explicació pot ser el 39 aC.
Júlia va néixer al si de la gens Iulia l'any 39 aC. Entre els seus avantpassats estaven Pompeu o del dictador Sila, a més de ser filla d'Octavi, llavors conegut com a fill del diví Juli Cèsar.
Va tenir una infància plàcida a la llar d'Octavi, educada en un
principi per la seva madrastra Lívia, ja que la presència d'Octavi era intermitent. Allí vivia la seva tia Octàvia i els seus cosins i els fills de Marc Antonio amb Fúlvia i Cleòpatra. Aquesta família s'havia distingit per l'amor a les lletres i per gens intel·lectualment brillants. Júlia va arribar a ser tractada com una deessa omplint Roma d'estàtues seves com si es tractés de Venus. Però Octavi no va tenir més fills. La clau segurament és al naixement de Júlia.
El costum roman deia que a Roma no es neix, s'aixeca. Això és pel fet que en néixer, les portadores col·loquen el nadó a l'atri, si el pare l'aixeca, significa que ho accepta i entra a la família, si no era abandonat.
I Octavi va aixecar Júlia, i tot seguit va repudiar la seva dona a Escribònia. La resposta benpensant era que ja estava embolicat amb la Lívia, però hi ha una altra possibilitat: la Júlia no era filla seva, però sabia que no tindria més fills i es va quedar amb la nena. Aquests romans¡¡
IMATGE
Bust de Jùlia Maior, Berlín, Altes Museum
OLYMPE DE GOUGES, LA LLUITA PER LA IGUALTAT.
"La dona neix lliure i roman igual a l'home en drets. Les distincions socials només poden estar fundades en la utilitat comuna". Olympe de Gouges (1748-1793)
Va ser escriptora, dramaturga, pamfletista i filòsofa política francesa, autora de la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana (1791). Com altres feministes de la seva època, va ser abolicionista. Detinguda per la seva defensa dels Girondins va ser jutjada sumàriament i va morir guillotinada.
En la mateixa línia del Montesquieu, va defensar la separació de poders. Va recolzar al principi la monarquia constitucional, però es va adherir ràpidament a la causa republicana i es va oposar a la condemna a mort de Lluís XVI en 1793. Va prendre partit pels Girondins i va advertir sobre els riscos de dictadura criticant durament la política de Robespierre i Marat . Va denunciar també la creació del Comitè de Salvació Pública.
Els seus treballs van ser profundament feministes i revolucionaris. Va defensar la igualtat entre l'home i la dona en tots els aspectes de la vida pública i privada, incloent-hi la igualtat amb l'home en el dret a vot, en l'accés al treball públic, a parlar en públic de temes polítics, a accedir a la vida política, a posseir i controlar propietats, a formar part de l'exèrcit; fins i tot a la igualtat fiscal així com el dret a l'educació i a la igualtat de poder en l'àmbit familiar i eclesiàstic. Olympe de Gouges va escriure: "Si la dona pot pujar al cadafal, també se li hauria de reconèixer el dret de poder pujar a la Tribuna."
Així mateix va realitzar plantejaments sobre la supressió del matrimoni i la instauració del divorci. Va ser també una precursora de la protecció de la infància i als desfavorits, en concebre en grans línies, un sistema de protecció maternoinfantil (creació de maternitats) i recomanar la creació de tallers nacionals per als aturats i de llars per captaires.
Més sobre la seva Déclaration des droits de l'homme et du citoyen:
AGRIPPINA MAJOR
L'any 15 dC, el pànic es va apoderar de sobte de les guarnicions romanes a la frontera del Rin. L'origen era un fals rumor, però els legionaris volien tallar el pont que unia les dues ribes del riu. Agripina, esposa de Germànic, que estava absent. Demostrant "un ànim gegant", ho va impedir prenent sobre si les responsabilitats d'un general, va rebre els soldats que tornaven "a peu ferm a l'entrada del pont i els va dirigir lloances i paraules".
Això va disgustar a Tiberi, que una dona prengués a les mans el comandament de les legions no només era antinatural, sinó que també anava en contra del caràcter masculí de la política romana.
Agripina era neta d'August, i va ser educada en la convicció d'haver nascut per al poder. La seva unió amb Germànic va ser un matrimoni de conveniència que es va revelar feliç. Sempre l'acompanyava i amb ell revisava tropes, fet que no agradava als més radicals defensors de la "mos maiorum".
Després de l'accés de Tiberi al tron, Germànic i Agripina esdevingueren els ídols del poble romà, que detestava el nou emperador. Encara que van demostrar la seva plena lleialtat a Tiberi aquest va enviar a Germànic a una missió a Síria, segurament per desempallegar-se d'ell. Allà va morir sobtadament. Encara que hi ha la possibilitat que morís de disenteria, el mateix Germànic, al seu llit de mort, va assenyalar partidaris de Tiberi de la seva mort.
Agripina va tornar a Roma per mar, portant amb si les cendres de Germànic. El fet que ni Tiberi ni Lívia assistissin a les honres fúnebres de l'hereu al tron imperial augmentant les sospites al voltant de l'enverinament.
Decidida a venjar-se, i com no podia provar que el seu marit havia estat assassinat, no va pararde sol·licitar que s'aclarís tot. La seva relació amb Tiberi va quedar molt malmesa. En una ocasió, quan Agripina es va queixar obertament per les circumstàncies de la mort del seu marit, Tiberi li va replicar: «Si no ets la que manes, et sembla que t'ofenen».
L'any 29 Tiberi va acusar Agripina d'orgull impropi davant el Senat i la va bandejar a l'illa Pandatària, la mateixa a què va ser desterrada Júlia, la mare d'Agripina. Abans Tiberi va fer que la fuetegés un centurió, que li va treure un ull. La bandejada va decidir llavors deixar-se morir de fam, però l'emperador la va fer empassar menjar per força. Ella, però, va persistir fins a aconseguir el seu propòsit. Els seus dos fills, Neró i Drus, van morir, per gana, el primer, en el seu desterrament; al segon, «el van privar d'aliments amb tanta crueltat que va intentar menjar-se el farciment del matalàs».
Més
Emperadrius i princeses de Roma. J. L. Posades. Arrels, Madrid, 2008.
Anals (Llibres I-VI). Tàcit. Gredos, Madrid, 1991.
IMATGE: Agripina i Germànic. Rubens, 1614. National Gallery of Art, Washington DC
EMMA DE NORMANDIA
V a ser una de les dones més poderoses de l'edat mitjana. Era filla del Duc de Normandia, es va casar amb Etelred l'Indecís d'Anglaterra, primer, i Canut II després. Va ser mare d'Eduard el Confessor i va aplanar el camí a l'entrada de Guillem el Conqueridor a Anglaterra.
L'Encomium Emmæ Reginae (text de 1050) relata aquest període on va ser reina consort i regent, com a dona fidel i reina influent i poderosa.
La imatge podeu veure a la reina rebent l'Encomium, mostrant tot el seu poder, malgrat estar apartada pel seu propi fill Eduard I, el confessor. L'obra es troba a la British Library.
El seu personatge té un paper important a la sèrie "Vikings: Valhalla", també a "Les tenebres i l'alba" de Ken Follet,
ISABEL DE VILLENA, PROTOFEMINISTA DEL SEGLE XV
Isabel de Villena (1430-1490). Abadessa el convent de les clarisses de la Santa Trinitat de València, on hi va entrar amb 15 anys,i primera gran escriptora en llengua catalana. Tant la seva obra com ella mateixa ha estat considerada per alguns sectors com una precursora del feminisme del segle xv. Malgrat tot ha estat sovint oblidada per la misogínia imperant.
Isabel de Villena (1430-1490). Abadessa el convent de les clarisses de la Santa Trinitat de València, on hi va entrar amb 15 anys,i primera gran escriptora en llengua catalana. Tant la seva obra com ella mateixa ha estat considerada per alguns sectors com una precursora del feminisme del segle xv. Malgrat tot ha estat sovint oblidada per la misogínia imperant.
Ésen l'àmbit religiós és on més poder adquireix la dona. A l'Alta Edat Mitjana eren molt escasses les oportunitats que s'oferien a les dones per desenvolupar-ne les inclinacions; però en els cercles monàstics tenien les probabilitatsde posar en pràctica aptituds directives qui tenia aspiració i talent per fer-ho.
Per la constant defensa de les virtuts femenines,sor Isabel de Villena ha estat assenyalada com a una escriptora protofeminista. En la seva obra, la feminitat va ser triada deliberadament i apareix en cada pàgina:
-Hi destaquen alguns detalls tradicionalment atribuïts a l'interès dels temes tradicionals del món femení: l'enfocament en la maternitat, l'interès en el tracte afectuós dels infants, els detalls de la vida domèstica, la confiança i suport entre les dones.
-El detallisme que es fa palès en la descripció de la pompa i el luxe del món al·legòric i celestial, presentat com una cort reial en què s'aplica tot el protocol, i les descripcions d'aixovars, vestimentes i ornaments.
Sembla que el seu llibre constitueix una resposta a la misogínia que impregna tota l'obra de Jaume Roig, autor d'Espill, el llibre més misogin de la nostra literatura.
La seva obra s'inspira en els mateixos evangelis, en gran part oblidats per l'església.
-Si els misògins afirmen que la dona és voluble, Isabel fa volubles els homes, i fermes les dones.
-Si els misògins relacionen la dona amb el dimoni i aporten llistes de dones malvades, aquesta autora confegirà una relació de dones honestes.
-L'autora assenyala contínuament la predilecció de Jesús pel sexe femení.
-Fins i tot el mateix personatge de Jesucrist condemna explícitament i reiterada la misogínia i els misògins.
FONTS:
MUJERES CON PODER EN LA EDAD MEDIA: LAS ÓRDENES MILITARES. Palmira Peláez F emández CUADERNOS DE ESTUDIOS MANCHEGOS 34 2009
Biblioteca Gonzalo de Berceo
CORNÈLIA, MARE DELS GRAC
Cornelia Scipionis (Africana Minor) va ser la filla petita de Publi Corneli Escipió Africà. Es va casar amb Tiberi Semproni Grac, que era censor el 169 aC, i junts tingueren dotze fills, dos dels quals els famosos, Tiberi i Gai Grac.
Va rebre una notable educació, marcada pel filo hel·lenisme. Cornèlia era trenta anys més jove que el seu marit. Aquesta unió es va produir entre els anys 165 i 162 aC. Cornèlia va ser fidel al seu marit, només tres dels fills van arribar a l'edat adulta. Després d'enviudar, Cornèlia va decidir no tornar-se a casar. Va romandre fidel a la memòria del seu marit i es va dedicar a l'educació dels fills. Va buscar els millors preceptors de la filosofia estoica, que van marcar la formació sobretot dels homes.
Sobretot es va preocupar per la carrera política de Tiberi i Cayo, i va buscar aliances entre els fidels amics del seu pare i del seu marit. La seva correspondència mostra el poder i la influència que tenien algunes comares romanes a l'hora de prendre decisions.
Tiberi i Cayo Grac van ser tribuns de la plebs i semblava que seguirien el cursus honorum propi dels individus de la seva posició social. Però, davant dels problemes de la República, les seves decisions, que pretenien atendre reivindicacions de la plebs, especialment dels agricultors, van provocar la seva ruptura amb els grups dirigents i la seva mort de manera violenta a les mans dels seus enemics; primer Tiberi, l'any 132 aC, i Cayo pocs anys després.
Quan Cornelià va morir li va ser erigida una estàtua al Fòrum Romà amb una inscripció que deia Cornelia mater Gracchorum (Cornèlia, mare dels Gracs), com ella preferia abans que ser esmentada com a "sogra d'Escipió". Va ser la primera estàtua d'una dona erigida a un lloc públic.
En les seves Vides paral·leles de Tiberi i Cayo Sempronio Graco, Plutarc afirma que Cornèlia era molt hospitalària amb els seus convidats. Rebia a casa seva filòsofs grecs i tota mena de literats. Va portar amb gran enteresa i magnanimitat els seus infortunis, ja que havia sobreviscut el seu pare, el seu marit, els seus fills i altres familiars i amics.
Dante Alighieri la cita a la Divina comèdia, com un dels esperits que es troben al Limbe.
IMATGE
Cornelia, mare dels Gracos. Angelica Kauffmann, 1785. Museu de Belles Arts. Richmond, Virgínia. EUA.
Font,
250 mujeres de la Antigüedad, Roma.
Rosa María Cid López Ed. Pilar Pavon. Universidad de Sevilla.
Cornelia Scipionis (Africana Minor) va ser la filla petita de Publi Corneli Escipió Africà. Es va casar amb Tiberi Semproni Grac, que era censor el 169 aC, i junts tingueren dotze fills, dos dels quals els famosos, Tiberi i Gai Grac.
Va rebre una notable educació, marcada pel filo hel·lenisme. Cornèlia era trenta anys més jove que el seu marit. Aquesta unió es va produir entre els anys 165 i 162 aC. Cornèlia va ser fidel al seu marit, només tres dels fills van arribar a l'edat adulta. Després d'enviudar, Cornèlia va decidir no tornar-se a casar. Va romandre fidel a la memòria del seu marit i es va dedicar a l'educació dels fills. Va buscar els millors preceptors de la filosofia estoica, que van marcar la formació sobretot dels homes.
Sobretot es va preocupar per la carrera política de Tiberi i Cayo, i va buscar aliances entre els fidels amics del seu pare i del seu marit. La seva correspondència mostra el poder i la influència que tenien algunes comares romanes a l'hora de prendre decisions.
Tiberi i Cayo Grac van ser tribuns de la plebs i semblava que seguirien el cursus honorum propi dels individus de la seva posició social. Però, davant dels problemes de la República, les seves decisions, que pretenien atendre reivindicacions de la plebs, especialment dels agricultors, van provocar la seva ruptura amb els grups dirigents i la seva mort de manera violenta a les mans dels seus enemics; primer Tiberi, l'any 132 aC, i Cayo pocs anys després.
Quan Cornelià va morir li va ser erigida una estàtua al Fòrum Romà amb una inscripció que deia Cornelia mater Gracchorum (Cornèlia, mare dels Gracs), com ella preferia abans que ser esmentada com a "sogra d'Escipió". Va ser la primera estàtua d'una dona erigida a un lloc públic.
En les seves Vides paral·leles de Tiberi i Cayo Sempronio Graco, Plutarc afirma que Cornèlia era molt hospitalària amb els seus convidats. Rebia a casa seva filòsofs grecs i tota mena de literats. Va portar amb gran enteresa i magnanimitat els seus infortunis, ja que havia sobreviscut el seu pare, el seu marit, els seus fills i altres familiars i amics.
Dante Alighieri la cita a la Divina comèdia, com un dels esperits que es troben al Limbe.
IMATGE
Cornelia, mare dels Gracos. Angelica Kauffmann, 1785. Museu de Belles Arts. Richmond, Virgínia. EUA.
Font,
250 mujeres de la Antigüedad, Roma.
Rosa María Cid López Ed. Pilar Pavon. Universidad de Sevilla.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada