SOBRE ELS HOMES I DONES PURS (IIi PART)

 

En aquesta tercera entrega em centraré en l'etapa que va de la mort dels principals actors (Simó de Montfort, Pere I, Innocenci III...) i l'atac final per part de l'exèrcit final. Més o menys entre 1230 i 124O.

I PART . https://leopold-leopoldest.blogspot.com/2023/09/sobre-els-homes-i-dones-purs-i-part.html

II Part:  https://leopold-leopoldest.blogspot.com/2023/09/sobre-els-homes-i-dones-purs-ii-part.html

 Scène de l'Inquisition, Eugenio Lucas y Patilla (s XIX). Louvre.

EL PAGÈS CRISTIÀ QUE VA ACABAR A LA FOGUERA.

Un dia de la primavera de 1233 un enfurismat pagès de Tolosa va sortir al carrer a dir el que tothom deia en privat. Havia estat assenyalat pels dominics com heretge, per una delació segurament interessada a quedar-se les seves terres. En presència dels inquisidors va cridar:

-"Senyors, escolteu-me Jo no soc heretge, ja que tinc esposa i fills i vaig al llit amb ella. Tinc fills, menjo carn, menteixo i blasfemo i són un fidel cristià. No escolteu falsedats sobre mi, soc creient i tal com m'acusen a mi, us poden acusar a vosaltres, aquest maleït portaran la desgràcia a la ciutat, i ho prendran tot als ciutadans honrats en benefici seu".

La delació era un bon negoci, ja que els delators es quedaven amb les propietats dels acusats. Els frares dominics Seila i Arnold no perdien temps en comprovar, i generalment els acusats acabaven a la foguera. Misericòrdia o perdó no figurava en la seva praxi, i aquell mateix dia el pagès va acabar a la foguera.

HISTÒRIA DE LA DONA GRAN QUE VOLIA MORIR EN PAU I ES VA TROBAR AMB UN DOMINIC

És la història és d'una dona gran que veien que havia de morir volia fer-ho en pau i amb un home pietós. Saben que a la seva ciutat, Tolosa, el bisbe dels perfectes, Gilabert de Castres, hi estava amagat, va demanar que el busquessin.

Aquest perfecte hi va anar i li va donar el "consolamentum", marxant immediatament per no caure en mans dels terrorífics dominics. Però un servent va anar a la seu d'aquest i va delatar a la seva senyora. I va ser el Bisbe dominic Raymond du Fauga qui va decidir anar a veure a la moribunda.

En arribar a la casa, els que el coneixien van marxar "cames ajudeu-me". El bisbe va arribar al llit de la senyora, ella no es va donar de qui era, ell li va dir: "la por a la mort no us ha de fer amagar res del que cregueu firmament". Ella ho va fer i ell després va dir qui era.

La van lligar al llit i la van treure al carrer, amb un espectacle ja preparat pels carrers de la ciutat. Fina arribar a una foguera on la dona que estava morint va ser llençada sense pietat. Despés els dominics van preparar un gran apat per celebrar-ho.

DOS INQUISIDORS CREANT TERROR PEL LLENGUADOC

Seila i Arnold eren dos entusiastes dominics, que havien acompanyat a fra Domènec de Guzmán, primer, i l'odiat bisbe Fulco, després. Gregori IX els va encarregar la neteja d'heretges al Llenguadoc el 1233, i es van posar ràpidament amb gran vehemència a aquesta tasca.

El primer va ser el que més agradava als dominics: organitzar una bona foguera, i allà van llançar tots els llibres de Moisès Maimònides. El va seguir el perfecte càtar Vigouroux de la Bacone. Stephen O'Shea indica que el van seguir dos anys de frenesí repressor detenint, empresonant i matant tot allò que se'ls posava a l'abast. Ramon de Tolosa i la regent de França, Blanca de Castella, van elevar les seves queixes al papa, especialment perquè a ells corresponia fer les execucions. Segons ells, els dos dominics havien traspassat tots els límits de la dignitat humana. Després de donar llargues el Papa, van ser expulsats de Tolosa, però Gregori IX els va ordenar tornar, reiniciant la seva tasca repressora amb més entusiasme encara.

Un cop mort el papa, van perdre el favor papal. A la fugida van ser enganyats per un amic i van ser massacrats en una torre prop d'Avignon. Anys després es va saber que un dels assassins va fer una copa amb el crani de Seila.

BLANCA DE CASTELLA I LA FI DEL SOMNI OCCITÀ.

Morts els principals actors de les croades contra els càtars, Occitània va quedar molt minvada, però va reeixir i va iniciar el camí cap a la recuperació econòmica. La mort a França de Felip August va deixar com a rei l'impetuós Lluís VIII, aquest va veure l'oportunitat d'annexionar-se tot el díscol Llenguadoc. Però va morir prematurament, deixant un fill amb poc més de deu anys.

Quan tothom pensava que el regne cauria en lluites fratricides va sorgir la figura de Blanca de Castella, digna neta d'Eleonor d'Aquitània.

Blanca va optar per la mà dura contra els barons revoltats, mostrant que la diplomàcia no era la seva virtut. I un cop aplacada la dissidència va manar a les tropes reials anar cap al sud, amb ella i el seu fill al davant.

Amb la benedicció i els diners de l'església les tropes van defugir el combat directe, es van dedicar a cremar collites, a arrencar oliveres i vinyes, enverinar pous, cremar aldees amb la gent dins i animant al vandalisme. Així a poc a poc van anar cedint els feus. Finalment, Raimon VII de Tolosa va haver d'humiliar-se en una deshonrosa cerimònia a Notre Dame de París on va cedir gairebé tot al regne de França.

El seu fill Lluis, amb 14 anys, va ser testimoni de tots aquest espectacles, i van reforçar la seva devoció cristiana i el malaltís desitg d'esterminar pagans i heretges. Camí que el va portar a la santedat com Sant LLuis IX rei de França.

IMATGE Blanca de Castella i el seu fill Lluís IX, sobre una il·luminació del Saltiri de Sant Lluís. S XIII, anònim.

 Guillaume Pelhison, The Chronicle of William Pelhisson en Heresy, Crusade and Inquisition in Southern France. S XIII 

Stephen O'Rea, Los Cátaros. Ediciones ZETA. 

Rafael Dalmau, L'heretgia albigesa i la batalla de Muret.  Dalmau Editors, 1996.

Web:

Camí dels bons homes  https://www.camidelsbonshomes.com/

CÀTARS: Bons homes i bones dones:  https://leopold-leopoldest.blogspot.com/2019/12/els-catars-les-bones-dones-i-els-bons.html