SOBRE ELS HOMES I DONES PURS (I PART)

Escrits meus a les xarxes sobre els mal anomenats càtars. Un error molt estès és la creença que la denominació "càtars" ve del grec kataros (purs); en realitat es tracta d'un malnom despectiu que els dedicaven els seus enemics i que significa "adoradors del diable en forma de gat", o sigui bruixots.

Sant Domenec de Guzman a la batalla de Moret. Antonio Acero de la Cruz, 1651. Museu colonial de Bogotà. El senguinari frare esta del costat de les tropes franceses contra el rei Pere I el catòlic. 

De fet, els càtars mai es van anomenar a si mateixos amb aquest nom pejoratiu, sinó que es deien simplement cristians. A Occitània se'ls va dir popularment "bons homes" i "bones dones", també homes purs, o com albigesos, bogomils, arrians, búlgars, etc. La seva influència s'estenia per tota l'Occitània, en ciutats com Tolosa, Carcassona, Besiers... Allà rebien la protecció de la noblesa. La seva presència en aquesta zona incomodava als eclesiàstics, aquest recel venia motivat pel desinterès que aquests sentien cap a tot materialisme, així com la seva denúncia contra els abusos dels bisbes i clergues; per si no n'hi hagués prou, no estaven d'acord en el fet que l'acte sexual hauria de ser tan sols amb fins de procreació. No creien en l'adoració d'imatges, rebutjaven el baptisme i veien en la creu un símbol de tortura. Vivien en comunitat, rebutjaven la propietat privada i el matrimoni. Eren fidels al testimoni del Nou Testament, mentre que els bisbes hi eren prou lluny,

A les comunitats càtares l'home i la dona gaudien de la mateixa consideració, eren dirigits per les "perfectes" i els "perfectes", ja que llur presència no era un símbol de poder, sinó d'exemple. L'estil de vida ascètic practicat pels perfectes contrastava amb la corrupció i el luxe àmpliament estesos a l'Església catòlica.

CÀTARS, ELS HOMES I DONES PURS.

La condemna contra els càtars tenia més a veure amb la política que no pas amb la moral. França no dominava aquests territoris de gran influència catalanoaragonesa i els albigesos, o càtars, eren més aviat puritans, no en el terreny sexual, i atreien no tant a la gent comuna, com als burgesos rics i la noblesa. Els càtars (terme que significa "els purs"). Veien amb disgust l'acumulació de riqueses per part dels bisbes i la seva hipocresia. Per això l'Església titllà a aquestes persones d'heretges i va utilitzar l'acusació de sodomia com a arma eficaç en la seva croada contra elles. Qualsevol derrota de l'heretgia significava la confiscació de més propietats per a l'Església.

Imatge: Cremant als "heretges" càtars al Montsegùr

Més:
- https://leopoldest.blogspot.com/2013/02/los-cataros-los-buenos-hombres-y-las_26.html Càtars
- The Later Roman Empire & The Early Middle Ages. Els Buggers, Rictor Norton.

HERETGES I SODOMITES. HISTÒRIA D'UN EXTERMINI.

Com he assenyalat altres vegades, les lleis contra la sodomia es van utilitzar principalment per desempallegar-se de grups i persones molestes.
Els Henricians (seguidors d'Enric de Lausana) després de ser acusats d'heretgia, va venir la de sodomia. Una oportuna aparició de la verge i els pregons inflamats de religiosos demanant el seu extermini van acabar amb tots ells.

A partir d'aquell moment es van escoltar cada cop més freqüentment que els heretges copulaven "vir cum viris" (home amb home) i "femina cum feminis" (dona amb dona). El 1209 el papa Innocenci va autoritzar la croada contra els albigesos a França, una política que va resultar en un genocidi gairebé total a la part sud del país.

Segons Rictor Norton: "Només a Béziers prop de 20.000 heretges van morir per l'espasa. Diversos milers d'herètics que havien fugit per refugiar-se a l'església de Maria Magdalena van ser massacrats després que els croats s'haguessin divertit a treure'ls els ulls. En vint anys un milió d'herètics van ser exterminats".
Els següents en ser exterminats van ser els templers, un segle més tard...

Procedència:
-Textos propis sobre Templers, càtars i inquisició al meu bloc L'ARMARI OBERT. (busqueu aquestes etiquetes)
-The Knights Templars, de Rictor Norton.

    

DOMINUS CANIS

Era el nom original dels dominics a partir d'una llegenda sobre un somni on la mare de Domènec de Guzmán va somiar que un gosset sortia del seu ventre amb una torxa encesa a la boca, va comprendre que el seu fill encenia el foc de Jesucrist al món per mitjà de la predicació. Així Dominicanus és un compost de Dominus (Senyor) i canis (gos), significant el gos del Senyor.

Als inicis del segle XIII, els predicadors van anar al Llenguadoc a polemitzar amb els càtars, ellsdefensaven que ells eren la veritable fe seguin la tradició de pobresa i senzillesa dels apòstols, fet que els cristians havien deixat de part. La força argumental càtara va portar a la prohibició de qualsevol versió bíblica en llengua vernacle. Els predicadors a més se sentien insultats quan entre els seus contrincants es trobaven dones amb una gran capacitat oratòria, un dominic va arribar a dir a una perfecta: "Torna a casa teva a cuinar, el lloc d'una dona no està aquí"

La crueltat dels predicadors dominics va ajudar a l'extermini dels càtars. El nom de "dominus canis" va ser molt apropiat.

Imatge: Taula de sant Domènec de Guzmán (detall) MNAC, s XIV. San Domènec cremant llibres.

LO LOP ES MORT (EL LLOP ÉS MORT)

Aquest llop no era de la Terra Baixa, era del Nord de França i un dels més grans criminals de la història. El terrible tracte que donava als presoners, els esquarteraments dels presos, les matances sobre la població civil... Però aquell 28 de juny del 1218 per l'Occitània va ser un dia de joia i esperança. A Tolosa, després de 9 mesos de setge, aquella bèstia sanguinària queia morta.

Simó de Montfort en veure al seu germà ferit, va córrer al seu auxili i una pedra va caure sobre ell:

---"Et la pierre vint tout droit où il fallait,

A terre il tomba mort, livide, ensanglanté... »

Alors une immense clameur de joie envahit toute la ville: lo lop es mòrt!"

Darrere, el 1213 a Moret, va quedar enterrat el somni d'un rei deïficat i imprudent pel triomf sobre els sarraïns a Navas de Tolosa, el somni d'unir tota l'Occitania amb Aragó i Catalunya. Amb la mort de Pere I, semblava que seria el final de la llibertat al Llenguadoc, però la mort del llop va fer renéixer les esperances i molt més el 1226 amb la mort del rei Lluís VIII.

Però França va aprofitar la feblesa del Llenguadoc, per annexionar-ho tot. Així una reina regent, Blanca de Castella... Però aquesta ja és un altra història.

Més; https://www.adeo-oc.eu/il-y-a-800-ans-le-loup-montfort-terrasse-a-toulouse/

L'HORRIBLE MATANÇA DE LAVAUR, 1211

Beziers, Tolosa, Carcasona, Albi, Montsegur... són alguns dels noms llegats al gran genocidi comès per francesos i croats cristians conta el Llenguadoc, sota la falç pretexta d'acabar amb els mal anomenats càtars.

A Lavaur aquell 3 de maig del 1211 la crueltat va ser extrema. Un cop les defenses van caure, es va iniciar el pillatge, El cap de la guarnició, Aimeric-de-Montréal, va ser penjat juntament amb els seus cavallers. La seva germana, Geralda, va ser llançada a un pou i apedregada fins a la mort. Als que eren presos , se'ls treia un ull o se'ls tallava la mà. 80 nobles foren degollats.

Mentre el bisbe de Tolosa organitzava un Tedèum per la victòria, el sanguinari Simó de Monfort i l'abat Arnau Amalric organitzaven una gran barbacoa, on 400 persones van ser cremades acusades d'heretgia.

Geralda havia estat una dona de gran prestigi a Occitània, a la Canso de la Crosada (en occità):
..." van llençar Lady Geralda a un pou,
i van amuntegar pedres sobre ella, una vergonya i un pecat"...

...«Estiers dama Girauda qu'an en un potz gitat,
De peiras la cubriron; don fo dols e pecatz,
Que ja nulhs hom del segle, so sapchatz de vertatz,
No partira de leis entro agues manjat.»... (Guilhem de Tudela)

EL SOMNI DEL REI QUE VA CREURE UNIR OCCITÀNIA AMB CATALUNYA I ARAGÓ...

Abans d'anar a Navas de Tolosa, Pere I de Catalunya va mostrar la seva vocació de ser àrbitre en el conflicte entre el Llenguadoc els croats francesos de Simó de Monfort i els ambiciosos bisbes. Inclòs va deixar al seu fill Jaume en mans del francès de Monfort.

Al sud de Castella va jugar un paper decisiu en la lluita contra els almohades, passant a ser heroi de cristiandat, els trobadors cantaven la seva gesta i va passar a ser Pere el Catòlic. Confiat en el seu prestigi va proposar al Papa Innocenci III la seva mediació, controlaria als bons homes i Tolosa fins a la majoria d'edat de Raimon VII, mentre els croats i Simó de Montfort s'apartarien del conflicte. Innocenci III primer va dir que la croada a Terra Santa era prioritària, per a després va dir que acabar amb els càtars havia de ser immediat.

El setembre de 1213 prop de Muret, els croats passaven una nit de vetlla, preperant la batalla. El rei Pere confiat del seu poder i carisma, passava la nit a una noia, que alguns diuen que va acabar morint. La batalla va ser un desastre, el rei va morir, el somni occità va acabar, el seu fill restà amb el seu pitjor enemic, el seu germà Ferran conspirava a Mont Aragó i Castella tenia el camp obert cap a gran part de la península Ibèrica... Però Jaume I... Aquesta ja és una altra història.