SOBRE ELS HOMES I DONES PURS (II PART: ELS ACTORS)

 

L'anomenada Croada Albigesa fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme al sud de França.

França aspirava a controlar uns territoris cada cop més allunyats dels seus interessos, els bisbes de la regió eliminar uns cristians que rebutjaven la seva vida ostentosa. . El seu resultat fou unes terribles matances contra tota la població i la subjugació del Comtat de Tolosa a la corona francesa i la pèrdua de vitalitat de la cultura occitana.

Accés a la primera part:  https://leopold-leopoldest.blogspot.com/2023/09/sobre-els-homes-i-dones-purs-i-part.html

Pedro Berruguete, quama de libros cátaros y católicos. 1495. Museu del Prado.

ELS ACTORS:

Arnau Amalric, autor de la frase "Caedite eos, novit enim Dominus qui sunt eius" (Mateu-los a tots, Déu reconeixerà els seus!) Legat pontifici per tal d'acabar amb l'heretgia càtara, feina que va fer amb tant "entusiasme" que ni la mateixa església ha recompensat amb una santificació. Abans fou abat de Poblet. Sembla que li anava la brega, també participà en la Batalla de Las Navas de Tolosa (1212) amb una guarnició de Narbona.

Domènec de Guzmán, fundador de l'orde de predicadors dominics. La crueltat dels predicadors dominics va ajudar a l'extermini dels càtars i de bona part de la població occitana.

Simó de Montfort, el llop. Petit senyor de l'Illa de França que va ser cabdill de la croada contra els càtars. La seva crueltat no tenia límits: maltractament als presoners, terribles mutilacions, esquarteraments en viu, en el trinxament de cossos. A Bram, després de la rendició, va manar deixar cecs i manxols a més de cent dels seus habitants, als quals manà tallar també orelles, nas i llavis.

Geralda de Lavaur. A Lavaur el 3 de maig del 1211 la crueltat va ser extrema. El cap de la guarnició, Aimeric de Montreal, va ser penjat juntament amb els seus cavallers. La seva germana, Geralda, va ser llançada a un pou i apedregada fins a la mort. Als que eren presos , se'ls treia un ull o se'ls tallava la mà. 80 nobles foren degollats, 400 persones van ser cremades acusades d'heretgia. Geralda havia estat una dona de gran prestigi a Occitània. ...:" Van llençar Lady Geralda a un pou, //i van amuntegar pedres sobre ella, una vergonya i un pecat"...

Pere I el Catòlic. Abans d'anar a Navas de Tolosa, Pere I de Catalunya va mostrar la seva vocació de ser àrbitre en el conflicte entre el Llenguadoc els croats francesos de Simó de Monfort i els ambiciosos bisbes. Inclòs va deixar al seu fill Jaume en mans del francès de Monfort.
Victoriós de la batalla i confiat en el seu prestigi va proposar al Papa la seva mediació, controlaria als bons homes i Tolosa fins a la majoria d'edat de Raimon VII, mentre els croats i Simó de Montfort s'apartarien del conflicte. Innocenci III primer va dir que la croada a Terra Santa era prioritària, per a després va dir que acabar amb els càtars havia de ser immediat.
El setembre de 1213 prop de Muret, els croats passaven una nit de vetlla, preparant la batalla. El rei Pere confiat del seu poder i carisma, passava la nit a una noia, que alguns diuen que va acabar morint. La batalla va ser un desastre, el rei va morir, el somni occità va acabar.

Batalla de Muret

Bisbe Fulco o Fulquet de Marsella. Aventurer, "bon vivant" i trobador que en poc temps va passar a ser bisbe de Tolosa. Amic personal de Domènec de Guzmán, va animar a dur endavant la seva tasca. Gràcies a Simó de Montfort, va amassar una gran fortuna i terres que va cedir al seu fill.

Blanca de Castella, neta d'Eleonor d'Aquitània, regent de França a la mort del seu espòs Lluís VIII i quan el seu fill Lluís IX va anar a les croades. Poc amant del diàleg i si de la mà dura. Va enviar a l'exèrcit reial, amb el suport de l'església contra els Occitans. Va manar cremar collites, a arrencar oliveres i vinyes, enverinar pous, cremar aldees amb la gent dins ... Així a poc a poc van anar cedint els feus. Finalment, Raimon VII de Tolosa va haver d'humiliar-se en una deshonrosa cerimònia a Notre Dame de París on va cedir gairebé tot al regne de França.

Ramon VI de Tolosa, el Vell, comte de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença i cunyat de Pere I. És un dels comtes occitans més famosos per la seva implicació a la Croada albigesa. Poeta i refinat, no li agradava la guerra, es va negar a procedir contra els seus súbdits càtars. Va intentar la pau i el diàleg amb el suport del seu cunyat. Més diplomàtic que guerrer, no va poder parar la conquesta de Tolosa per Simó de Montfort, encara que a la mort d'aquest va poder recuperar bona part del territori.

Ramon VI comte de Tolosa, eexcomunicat pel papa Innocenci III per no haver perseguit els càtars, és flagel·la en públic a Sant Gilles.

Ramon VII, fill de Ramon VI de Tolosa i també cunyat de Pere el Catòlic. El 1223 amb tolosans i croats va retornar al govern de pau anterior a les croades. Però el 1225, fou excomunicat i començà una croada contra ell. Un cop vençut va signar el tractat de París el 1229, pel qual cedia bona part del territori al rei de França. A la seva mort, Alfons, el seu gendre esdevingué comte de Tolosa i quan aquest es va morir el comtat va ser annexat per la Corona de França.

Felip II August, rei de França. Astut i ambiciós, es va portar al llit a gran part del que se li va posar a mà, homes i dones, fora la seva esposa Ingeborg de Dinamarca. Dedicat a les seves batusses amb els Plantagenet, li va anar bé la Croada, sabent que al final qui guanyaria seria la corona de França.

Gilabert de Castres, el més cèlebre perfecte d'Occitània. . L'any 1209, amb l'arribada de les croades, es replega al Castell de Montsegur. L'any 1232 fou escollit bisbe càtar de Tolosa. Des del seu refugi al castell va dirigir el catarisme a la regió durant la primera meitat del segle XIII, va morir vell abans del setge de 1244.

Alícia de Montmorency, esposa de Simó de Monfort. Va dedicar-se a buscar nous croats pel seu marit, encapçalant expedicions i iniciant una cruel persecució dels jueus occitans en absència del seu marit.

Innocenci III. Papa que va estar obsessionat en acabar amb els càtars, acusats d'heretgia i sodomia. Va autoritzar i animar a la croada beneint totes les massacres que els croats van realitzar. La croada va provocar la mort de desenes de milers d'homes, dones i nens, tant càtars com catòlics al Llenguadoc, delmant el nombre de càtars practicants i disminuint la cultura diferent de la regió.