EL JUDICI CONTRA EL DOCTOR JOAN ASTOR PER SODOMIA EL 1610


Joan Astor era membre d'una important família de Tortosa, doctor en dret canònic i amb una important carrera pel davant, fins que li va caure una acusació per sodomia.


Tribunal de la Inquisició, Francisco de Goya.Real Academia de San Fernando, Madrid. 1801


Eren anys foscos, anys de l'expulsió dels moriscs i d'una frenètica activitat dels inquisidors contra qualsevol mena de diversitat o diferencia. Tothom era sospitós en aquells anys de pors, manca de llibertats e integrisme religiós.

Aquest judici es va dilatar tres anys, fet que va sorprendre aquells anys on els judicis com aquest rarament es dilataven més d'un any. Cal tenir en compte diversos fets:


-El Concili de Trento permetia la relaxació (mort per execució) dels capellans. El concili de Tortosa de 1570 ho va rectificar, Joan Astor era prevere.
-Tortosa pertanyia als tribunals eclesiàstics de València, però va ser jutjat a Barcelona on els tribunals eren reticents a aplicar la pena capital per temes de sodomia.
-Formava part d'una família important, els seus germans eren doctors en medicina, un, i arts l'altre.Es considera el judici en què va ser acusat una persona de rang més alta als tribunals de Barcelona, després de Joan de Llobera el 1462. Aquest pels tribunals civils.
-La guerra de competències entre els tribunals catalans i els de la Inquisició (castellans) impedia les sentències més dures.

Abans de ser acusat ja havia col·laborat amb la Inquisició, elaborant un tractat sobre la puresa de sang, esperant poder aconseguir mèrits i ascensos que mai arribarien. També va publicar una "Etimologia gramatical llatina" (1604) de la que no queda cap exemplar.

La seva carrera es va aturar el 1609 quan Miquel Feixa, d'uns 20 anys es va presentar davant els tribunals del Sant Ofici confessant que havia consentit tenir relacions sexuals amb el prevere, demanant perdó i misericòrdia pels seus pecats. . Ell va senyalar també altres joves de Barcelona  que havien consentit tenir relacions amb ells. Immediatament van aparèixer altres joves denunciant també al Joan Astor, qui fou immediatament pres. El judici tingué lloc a Barcelona, sota el més estricte control del Consell Suprem de Madrid que prohibí al de Barcelona que prengués cap resolució sense la seva aprovació. 

El clergue era un home bregat en els tribunals i va optar per una tàctica dilatòria, afirmant el just, negant el més gros i traient credibilitat als testimonis: "henemigos, viciosossocios criminis... enviados por los habates de Poblete i Santas Cruzes henemigos suyos..."(2). Els altres joves inculpats ho van negar tot, en cas contrari haurien acabat també processats.

El procés es va dilatar més de tres anys, el control que es feia des de Madrid i les desavinences sobre la sentència ho van provocar. El Consell Suprem volia la pena capital, però a Barcelona rarament s'aplicava per sentències de sodomia. Finalment el 9 de gener de 1614 va arribar la resolució. Joan Astor va haver de pagar les despeses del tribunal i va ser entregat a les galeres de SM el rei a Gènova, No se sap res més d'ell, ni dels que van tenir relacions consentides.



(1) Fernández Luzón, Antonio. Universidad de Barcelona en el siglo XVI. Publicat per la mateixa UB 2005.
(2) Riera, Jaume. Sodomites Catalans, Ed Base

Comentaris