EL DIA QUE UN JOAN MIRÓ FOU CREMAT EN EFÍGIE

Aquest Joan Miró, de Girona, va ser condemnat en absència a la pena de morir a la foguera. Va ser un cas aïllat? Aquí ho explico.


Escut de la casa o seu de la Inquisició a Girona. Segle XVIII



Els territoris que avui formen part de la no "autodenominada" província de Girona no es van destacar per la persecució de la sodomia o el pecat nefand, ni en temps que era competències del Principat, ni quan va intervenir la temible Inquisició. Si en canvi va destacar en la persecució de les dones sabies, ramelleres, curanderes o mal-anomenades bruixes.

Gairebé tots els casos coneguts venen a través dels tribunals de Barcelona, si bé aquests actes pels quals van rebre denuncia podien haver estat comesos tant a terres gironines, com no.

Els primers casos apareixen en temps de Jaume II el Just. Ponç Hug d'Empúries va ser un enemic acèrrim del rei just i aquest va aprofitar les lleis decretals del Papa per acabar amb enemics incòmodes com ela ell. Aquest va rebre una acusació del seu propi fill; «Com m'adobaré yo ab lo traÿ-dor mon pare qui fa aquel pecat ab en Pere de Xesa e li ha donats IIIIo Vmília solidos de renda e a mi no vol res donar?» (1) Poc després el fill era assassinat.

Pel judici va passar Ramon Sanou de Camprodon. El tribunal no va veure sinceritat en la seva primera declaració i va autoritzar "turment". El noi (era pinxo de cuina) en veure les eines va declarar tot i més. Curiós sempre ho va veure tot i ell mai hi va participar. El tribunal anava pel compte i no va ser jutjat, 


Un altre va ser Pere de Xesa. Tots els testimonis senyalaven que feia més de sis anys que mantenint relacions sexuals, Era un home culte, natural d'Ultramort (Empordà), va ser el seu secretari personal i qui va aixecar les sospites del seu fill, i potser va ser el seu assassí. Els interrogatoris van senyalar que amb ell el compte "feia de femella". Un cop fet el judici el rei va ordenar la seva detenció i aquest va fugir a Girona i es va refugiar a sagrat on sembla que el bisbe li va donar asil. Cal recordar que Ponç d'Hug sempre va ser un bon aliat de l'església i França.

Un altre gironí que surt al judici va ser el fill del comte, fra Ramon d'Empúries. Havia de ser el successor del seu pare, però una acusació de sodomia el va intentar apartar del càrrec. Per Jaume Riera  (2): "No hi ha cap dubte que formen part de les maniobres per apartar a Fra Ramon del càrrec" També senyala "Fan la impressió d'estar interessats a desacreditar a Fra Ramon". El mateix rei Jaume II va acabar allunyant als denunciants, amb càrrecs, terra enllà. També va reconèixer als fills naturals de Fra Ramon, i en anys successius es van reconèixer a dos fills més.

Un altre interrogat va ser el Cavaller Joan de Cornellà de Terri (L'Estany), aquest va dir ; "Comes comensa a pessigar lo dit Jacme en la cuxa et en lo flanch et metres en joc ab ell, et iste teste dixit ei quod non faceret et dormiren (...)comes posuit alteram manum suarum in membro virili ipsius teste et ipse testc sentiens hoccum manu sua impulit manu predicti " (3)

El comte va acabar pagant una forta suma al rei, va ser absolt i problema resolt. I al rei just mai més van preocupar les relacions sodomítiques.




Però el cas que m'ha cridat l'atenció és la del gironí Joan Miró, acusat de sodomia enfront del Tribunal del Santo Oficio a Barcelona, Va ser el primer cas que coneixem portat per aquest organisme castellà amb competències també als territoris de la Corona d'Aragó, on a més tenia competències per a perseguir la sodomia, amb excepció de Mallorca i el Rosselló.

Es pot saber de les denúncies rebudes i dels seus importants negocis a Girona, però es desconeix com van ser o si es tracta d'una venjança. El cas va ser iniciat per la Cort Suprema de Barcelona, però el 1525 va ser passat al Sant Ofici un cop van tenir les competències. Segurament per aquest fet no apareix com un cas de la Inquisició. Un cop en mans del Sant Ofici, l'inquisidor castellà Fernando de Loaces va ordenar la seva detenció. Però el gironí va fugir a Roma: La Inquisició es va quedar els seus negocis i ordenar cremar al fugit en efígie, L'acte es va fer a la plaça del Rei de Barcelona, al peu de la seu del temible tribunal. Curiós, pot ser per ser el primer, potser per ser un acte simbòlic, els tribunals catalans van permetre aquesta sentència de "relaxació" (4), fet que tan sols tornaria a passar en dues ocasions.


El primer inquisidor que va perseguir a la sodomia a la Península Ibèrica, encara rep reconeixement a molts llocs


Joan Miró va fugir a Roma, on governava un Papa Medicis, Climent VII, molt més tolerant i poc amic de l'emperador Carles I. Es desconeix com va ser la seva vida a la ciutat dels papes.

Un altre cas va ser el de l'esclau Joan, propietat de mossèn Canyete, capellà gironí. Ambdós van patir turment a les presons secretes, per saltar les lleis catalanes menys amants en aquestes tortures. Es van confiscar els seus béns i es desconeix si es van enviar a galeres, En el cas del religiós segurament seria desterrat i advertit que una nova sentència seria més dura.





(1)Procés contra Ponç Hug comte d'Empúries per pecat de sodomia

(2) Sodomites Catalans, Jaume Riera  Editorial Base. 

(3)Procés d’acusació de Sodomia a Ponç V

(4)Relaxar, eufemisme. Quan el Sant Ofici entregava algú al braç seglar per a la seva execució, deia que els entregaven per a la seva relaxació.

Més

Comentaris