DISCURS D'ACCEPTACIÓ DEL PREMI GIRONA ORGULLOSA
Us adjunto el discurs que vaig fer a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Girona amb motiu del premi Girona Orgullosa que el Consell Municipal LGTBI em va otorgar.
Bona tarda
Alcaldessa, regidors, membres del Consell Municipal LGTBI, veïns de Girona, amics..
Venir la vostra ciutat és sempre un gran plaer, fer-ho un dia com avui ho fa insuperable. Poder visitar els vostres monuments, la Tomba de l'Ermessenda, del Cap d'Estopes i el falcó, entrar als museus on sempre trobem nous elements per ampliar el coneixement .... Perquè avui celebreu Sant Narcís.
L'amic Jordi, president del Consell, sempre em diu "Investiga la seva biografia, i sobretot la seva relació amb Sant Feliu". Possiblement és una d'aquestes llegendes creades a partir d'altres elements de l'època en què es van crear, pot ser en temps de Carlemany. Nascut a Suècia, Girona, Nord d'Àfrica i Jerusalem i sempre acompanyat pel seu diaca, va viure a mitjans del convuls segle IV. En un viatge van acabar sense saber-ho a un bordell d'Augsburg (Avui a Baviera), i allà van fer amistat amb les prostitutes i la seva cap Afra. Tant que van acceptar el cristianisme i un cop adonats els ciutadans les van cremar per heretges... ufff em sembla que això eren els cristians qui ho feien.
El futur del bisbe i diaca els va portar a Girona on van acabar com la pobra Afra, cremats per heretges ( o potser era al revés). Bé són llegendes al servei de qui les va crear. Em diu el Jordi que una biografia dels dos sants avisa que ningú ha de pensar que, malgrat viure els dos junts tota la vida, els dos fossin amants que eren molt cristians, i els cristians no fan aquestes coses.
En fer-ho em vaig recordar d'un sepulcre trobat a "Coscojuela de Fantova", Osca. La tomba és de temps de l'Emperador Maximià, s III i resa el nom de Rufus I Viuentius. L'autor del treball, Francisco Beltran diu que el segon havia de ser una dona, ja "que de otra modo supondria a sus ojos una relacion homosexual"
La diversitat sexual o de gènere dona mandra a molts investigadors, ho tenen per una frivolitat, com una cosa immoral o d'innecessària investigació. Sempre m'ha cridat l'atenció la petjada davant de la nostra avantpassada més antiga al Cosmocaixa, davant la Lucy la petjada senyala que el mascle sempre va davant de la dona. Al Museu Nacional d'Arqueologia de Montjuïc podem veure una recreació de les Coves d'Altamira: l'home pinta el mur tranquil·lament, els nens ociosos miren, la dona al fons fa el dinar. Com deu mana. Avui sabem que les feines no es repartien segons els gèneres, si no en funció de la capacitat de cadascú, una dona podia picar a una mina o sortir a caçar els altres guerrers, mentre hi havia homes que cuidaven de la mainada i del campament.
Al MNAC tenim la tomba dels Ardèvol, del segle XIV, enterrats abans de l'esclat de la pesta. Sempre m'havia encuriosit. Pensava que serien germans. Però enterrats junts, i si són germans mitjançant un pacte d'agermanament? Em poso a investigar, pocs responen, fins que al final trobo un estudi. Segons aquest no eren germans (de sang), un militar, l'altre comerciant. L'estudi conclou que estaven enterrats junts per un "ascens social de llinatge". No es pregunta cap altra possibilitat.(2)
Dos homes enterrats junts, no vol dir que fossin amants, però si indica una relació que mereix ser estudiada a fons. Podia ser un cas d'un pacte d'agermanament. A Catalunya no hi ha cap cas documentat, tampoc s'ha investigat. El culte a Cosme i Damià o Abdò i Senén, tots germans de fe fins que un mil·lenni després el cristianisme decidís que a més ho eren de sang.
L'ocultació o la negació de la diversitat sexual o de gènere és un fet que ha existit sempre. Els mateixos grecs van ser els primers a censurar els poemes de Safo, abans que els cristians. Els mateixos grecs van canviar el rol en la relació Patrocle-Aquil·les el segle IV, abans el dels peus alats era l'amant jove, fet inacceptable a la Grècia clàssica.
L'escriptor etiquetat de "realista" Juan Valera, va ser un traductor de bona part de l'obra clàssica grega el segle XIX. Ell mateix deia que feia censura moral a la seva obra, així un amant masculí del pastor Dafnis el transforma en una nimfa, com deu mana.
Aquí hem pogut veure com l'ambigüitat de la poesia Aràbic-andalusa es perdia aquesta característica per heterosexualitzar tota relació. Un exemple està en la traducció de la paraula gasela, en masculí i sempre traduïda en femení i mai amb cap advertència. Una gasela sempre era el noi jove estimat per algun prohom. Però el més nefast va ser com la pròpia família del Federico García Lorca va intentar amagar o censurar els Poemas de Amor Oscuro amb el suport del diari monàrquic ABC.
El cine no ha estat menys. El Paciente Ingles, que no era ni paciente, ni inglés i va viure molts més anys, al film li munten una relació amb una dona que feia 15 anys que estava morta i amaguen les seves relacions homosexuals (3). Braveheart o els films russos sobre Txaikovski són també un bon exemple.
No estem vacunats davant les noves i actuals intoleràncies. El poder que està agafant l'extrema dreta està afectant ja a les polítiques LGTBI o de suport a les dones i les minories a moltes autonomies, la constant referència de molts bisbes contra el que ells denominen ideologia de gènere està tenint conseqüències especialment a les aules, on l'educació per la diversitat encara està sota mínim.
Cal recolzar les tasques dels consells LGTBI i de les seves entitats, cal reforçar l'educació en la diversitat, especialment en la sexual i de gènere. Endavant i bona tasca a tothom que hi treballa.
"Què Sant Narcís gloriós lliuri Girona de la banalitat i la carronya" Visca les Fires¡¡¡
(1) "Viuentius es nombre raro antes de epoca tardfa y, aunque masculino, en esta ocasion esta obviamente aplicado a una mujer, al igual que ocurre en una inscripcion de Roma, en la que se emplea como signum de una Catia C/ementina, circunstancia que hace innecesaria la forzada interpretacion del terminG coniux como "socio, cofrade 0 companero" defendida por R. del Arco, para evitar 10 que de otra modo supondrfa a sus ojos una relacion homosexual" Notas sobre las inscripciones latinas de Coscojuela de Fantova (Huesca). Francisco Beltrán.
Alcaldessa, regidors, membres del Consell Municipal LGTBI, veïns de Girona, amics..
Venir la vostra ciutat és sempre un gran plaer, fer-ho un dia com avui ho fa insuperable. Poder visitar els vostres monuments, la Tomba de l'Ermessenda, del Cap d'Estopes i el falcó, entrar als museus on sempre trobem nous elements per ampliar el coneixement .... Perquè avui celebreu Sant Narcís.
L'amic Jordi, president del Consell, sempre em diu "Investiga la seva biografia, i sobretot la seva relació amb Sant Feliu". Possiblement és una d'aquestes llegendes creades a partir d'altres elements de l'època en què es van crear, pot ser en temps de Carlemany. Nascut a Suècia, Girona, Nord d'Àfrica i Jerusalem i sempre acompanyat pel seu diaca, va viure a mitjans del convuls segle IV. En un viatge van acabar sense saber-ho a un bordell d'Augsburg (Avui a Baviera), i allà van fer amistat amb les prostitutes i la seva cap Afra. Tant que van acceptar el cristianisme i un cop adonats els ciutadans les van cremar per heretges... ufff em sembla que això eren els cristians qui ho feien.
El futur del bisbe i diaca els va portar a Girona on van acabar com la pobra Afra, cremats per heretges ( o potser era al revés). Bé són llegendes al servei de qui les va crear. Em diu el Jordi que una biografia dels dos sants avisa que ningú ha de pensar que, malgrat viure els dos junts tota la vida, els dos fossin amants que eren molt cristians, i els cristians no fan aquestes coses.
En fer-ho em vaig recordar d'un sepulcre trobat a "Coscojuela de Fantova", Osca. La tomba és de temps de l'Emperador Maximià, s III i resa el nom de Rufus I Viuentius. L'autor del treball, Francisco Beltran diu que el segon havia de ser una dona, ja "que de otra modo supondria a sus ojos una relacion homosexual"
La diversitat sexual o de gènere dona mandra a molts investigadors, ho tenen per una frivolitat, com una cosa immoral o d'innecessària investigació. Sempre m'ha cridat l'atenció la petjada davant de la nostra avantpassada més antiga al Cosmocaixa, davant la Lucy la petjada senyala que el mascle sempre va davant de la dona. Al Museu Nacional d'Arqueologia de Montjuïc podem veure una recreació de les Coves d'Altamira: l'home pinta el mur tranquil·lament, els nens ociosos miren, la dona al fons fa el dinar. Com deu mana. Avui sabem que les feines no es repartien segons els gèneres, si no en funció de la capacitat de cadascú, una dona podia picar a una mina o sortir a caçar els altres guerrers, mentre hi havia homes que cuidaven de la mainada i del campament.
Al MNAC tenim la tomba dels Ardèvol, del segle XIV, enterrats abans de l'esclat de la pesta. Sempre m'havia encuriosit. Pensava que serien germans. Però enterrats junts, i si són germans mitjançant un pacte d'agermanament? Em poso a investigar, pocs responen, fins que al final trobo un estudi. Segons aquest no eren germans (de sang), un militar, l'altre comerciant. L'estudi conclou que estaven enterrats junts per un "ascens social de llinatge". No es pregunta cap altra possibilitat.(2)
Dos homes enterrats junts, no vol dir que fossin amants, però si indica una relació que mereix ser estudiada a fons. Podia ser un cas d'un pacte d'agermanament. A Catalunya no hi ha cap cas documentat, tampoc s'ha investigat. El culte a Cosme i Damià o Abdò i Senén, tots germans de fe fins que un mil·lenni després el cristianisme decidís que a més ho eren de sang.
L'ocultació o la negació de la diversitat sexual o de gènere és un fet que ha existit sempre. Els mateixos grecs van ser els primers a censurar els poemes de Safo, abans que els cristians. Els mateixos grecs van canviar el rol en la relació Patrocle-Aquil·les el segle IV, abans el dels peus alats era l'amant jove, fet inacceptable a la Grècia clàssica.
L'escriptor etiquetat de "realista" Juan Valera, va ser un traductor de bona part de l'obra clàssica grega el segle XIX. Ell mateix deia que feia censura moral a la seva obra, així un amant masculí del pastor Dafnis el transforma en una nimfa, com deu mana.
Aquí hem pogut veure com l'ambigüitat de la poesia Aràbic-andalusa es perdia aquesta característica per heterosexualitzar tota relació. Un exemple està en la traducció de la paraula gasela, en masculí i sempre traduïda en femení i mai amb cap advertència. Una gasela sempre era el noi jove estimat per algun prohom. Però el més nefast va ser com la pròpia família del Federico García Lorca va intentar amagar o censurar els Poemas de Amor Oscuro amb el suport del diari monàrquic ABC.
El cine no ha estat menys. El Paciente Ingles, que no era ni paciente, ni inglés i va viure molts més anys, al film li munten una relació amb una dona que feia 15 anys que estava morta i amaguen les seves relacions homosexuals (3). Braveheart o els films russos sobre Txaikovski són també un bon exemple.
No estem vacunats davant les noves i actuals intoleràncies. El poder que està agafant l'extrema dreta està afectant ja a les polítiques LGTBI o de suport a les dones i les minories a moltes autonomies, la constant referència de molts bisbes contra el que ells denominen ideologia de gènere està tenint conseqüències especialment a les aules, on l'educació per la diversitat encara està sota mínim.
Cal recolzar les tasques dels consells LGTBI i de les seves entitats, cal reforçar l'educació en la diversitat, especialment en la sexual i de gènere. Endavant i bona tasca a tothom que hi treballa.
"Què Sant Narcís gloriós lliuri Girona de la banalitat i la carronya" Visca les Fires¡¡¡
(1) "Viuentius es nombre raro antes de epoca tardfa y, aunque masculino, en esta ocasion esta obviamente aplicado a una mujer, al igual que ocurre en una inscripcion de Roma, en la que se emplea como signum de una Catia C/ementina, circunstancia que hace innecesaria la forzada interpretacion del terminG coniux como "socio, cofrade 0 companero" defendida por R. del Arco, para evitar 10 que de otra modo supondrfa a sus ojos una relacion homosexual" Notas sobre las inscripciones latinas de Coscojuela de Fantova (Huesca). Francisco Beltrán.
(2) la Tomba dels Ardèvol https://leopold-leopoldest.blogspot.com/2019/09/la-tomba-dels-ardevol-dubtes-i-preguntes.html
(3) El paciente inglés http://leopoldest.blogspot.com/2018/05/la-apasionante-vida-del-paciente-que-no.html
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada