MARIA PÉREZ, JOGLAR, SOLDADERA I LLIURE.

Maria Pérez, "la Balteira" va ser una dona rebel del segle XIII. En un món d'homes, moltes dones van sobresortir i mostrar la seva intel·ligència, malgrat l'oblit misogin dels historiadors, que incomprensiblement les han oblidades.

Unha das miniaturas do Cancioneiro da Ajuda onde se ve unha soldadeira danzando e tocando o pandeiro


Expliquen que podia fer  les majors proeses "capaç de robar-li la mà al més murri de l'hampa medieval" (1) o sobresortir entre les dones joglars de la Cort d'Alfons X el Savi. Maria cobrava la seva soldada, salari, per entretenir cortesans amb poder i analfabets davant d'una dona que sàvia llegir, escriure i compondre poemes i cançons.

La realitat artística de la joglaria femenina segurament va ser molt més complexa
de tot el que deixen traslluir les reconstruccions fetes durant segles des d'una perspectiva predominantment masculina i sempre molt misògina. (2) Molts historiadors durant segles van classificar a les soldaderes com a prostitutes, sense cap rigor. Però no podem oblidar que "a una Edat Mitjana androcèntrica i reconstruïda tradicionalment des d'una perspectiva masculina, hi va haver dones que van exercir els mateixos oficis que els homes. Tal és el cas de la joglaria, ofici que no desembocava necessàriament en la prostitució." (2)

La Maria que ens ha arribat a nosaltres ens mostra una dona lliure, era hidalga i va optar per una vida independent, en temps on el masculí s'imposava. Però es va emancipar, i va imposar caràcter i drets als que van conviure amb ella.

Una cançó de la seva època, suposadament escrita per Alfonso X, mostra com manava sobre la seva parella:

Se ben queredes fazer,
de tal midida devedes a colher,
assi e non mear, per nulha maneira.
E disse: -Esta é a madeira certeira,
e, de mais, nona dei eu a vos sinlheira;
e pois que s' en compasso á de meter,
atan longa deve toda de ser,
que vaa per antr'as pernas da'scaleira. (. . .)
E diss': -Esta é a midida d'Espanha,
ca non de Lombardía nen d'Alamanha;
e por que é grossa, non vos seja mal,
ca delgada pera greta ren non val  (1)



Maria va aparèixer per la cort en temps de Fernando III, encara que va brillar en l'època del seu successor. Un temps en el qual la llengua gallega encara era important en la cort lleonesa-castellana. Va pagar el seu dot als monjos cistercencs, a canvi de renda vitalícia i dret a ser enterrada al Monestir. A canvi oferia "contribucions en espècie"; segons Menendez Pidal entre aquests serveis no es descartaven els carnals. Cal recordar que fins a mitjans del segle XIV, aquest tipus de "contribucions" van ser legals. Se cita també que va viatjar amb els creuats a Terra Santa, però no pot afirmar-se. Però si sembla cert que va acompanyar a les tropes del rei Alfons X, arribant a realitzar tasques diplomàtiques amb els regnes Taifes.



Els darrers anys de la seva vida els va passar a la seva Galícia, on va lamentar l'únic pecat de la seva vida: ser vella. Fins a l'últim dia de la seva vida va estar ben acompanyat d'un frare a sou que la defensava del diable.


(2) Mujeres y juglaría en la edad media hispánica: algunos aspectos. Donatella Siviero Università di Messina 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

QUAN CAN TORELLÓ ERA EL PARTHENON, ANYS 30 A GAVÀ.

NI DINS NI FORA CIUTAT

L’AIGUAT DE SANT RAMON, GAVÀ 31 AGOST 1926