dimarts, 21 de març de 2017

DONES QUE VAN DEIXAR EMPREMTA. II PART.

Dones que han lluitat per ser lliures o que no han volgut viure sota el domini d'una altre persona. Dones ignorades pels historiadors pel simple fet de ser dones, malgrat haver jugat un paper molt important al seu temps.




Aquí os mostraré diversos exemples anteriors a que es creés el terme "feminisme" i publicats a la meva pàgina de Facebook.


ERMESSENDA DE CARCASSONA   (972-1058) 


Va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona.

Tomba a la catedral de Girona, segle XIV. 

Casada amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins a la seva mort el 1017; governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat del seu fill (1017-1021), i a partir de llavors cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Les desavinences entre tots dos va provocar el repartiment del domini. Mort el seu fill de nou governar en solitari fins a la majoria d'edat del seu nét.

Durant el cogovern amb el seu nét Ramon Berenguer I van sorgir de nou dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca, ambdós casats. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu nét, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu nét i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058.

Ermessenda fou una de les dones amb més autoritat dins la política del segle XI. Governà durant uns seixanta-cinc anys, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en entredit la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.

Mai més hi va haver una dona amb tant poder i tanta influència a la història de Catalunya, una dona que va resistir les envestides d'un món tradicionalment masculí. Almodis serà una dona amb molt poder, però aquest emanava del seu marit Ramon Berenguer I.


HITDA DE MESCHEDE


Va ser una abadessa, que va viure entre el 978 i 1042 i que va il·lustrar un evangeliari, conegut com els "Evangelis de l'abadessa Hitda de Meschede" o el "Codex Hitda", obra realitzada a Colònia i de les més destacades d'aquesta ciutat-escola. El Codex Hitda és un llibre litúrgic en el qual es comenten passatges dels quatre evangelis que seran llegits o comentats en les homilies. Actualment es conserva a la biblioteca regional d'Hessische, Darmstadt, Alemanya.

S XI Autoretrat oferint el seu llibre a la santa de la seva ordre. Portada del Codex Hitda.


Hitda pertany a una important tradició de dones que es van dedicar a la producció de còdexs miniats. La seva importància ve donada per ser la primera dona documentada que s'autoretrata a la portada d'un còdex.

ALMODIS DE LA MARCA S XI


Ramon Berenguer i la seva muller, Almodis de la Marca, comptant 2.000 oz de monedes d'or com a pagament 

Almodis de la Marca (1020 - 1071) el 1052 es va casar amb el comte Ramon Berenguer I (1022-1076) en terceres núpcies, però encara estava casada, ell també. Tot indica que fou un enamorament apassionat, una decisió conjunta i no imposada com acostumava a ser aquells temps. Per amor?, possiblement, però no eren dos adolescents, i els unia un enorme interès: la unió donaria un poder immens a la parella, en cas de superar els impediments que trobarien pel camí.

Però no va ser fàcil la seva acceptació. La mateixa àvia del Ramon Berenguer, l'Ermessenda, va moure tot el que va poder per poder anul·lar el matrimoni i excomunicar als enamorats.

Amb l'abdicació de l'àvia van adquirir un immens poder, unit al fet que el seu matrimoni li donava importants territoris a Occitània, com els comtats de Carcassona i Rasès. Ramon Berenguer va compartir tot el poder amb ella. La unió va pacificar al país i van començar una política d'aliances amb els veïns que donaria bons resultats en el futur, especialment amb Aragó.

Almodis era una dona sàvia, i ho va demostrar sobradament al llarg de la seva vida. Una de les seves grans aportacions va estar la primera redacció dels Usatges que es van començar a inicis l'any 1068. Juntament amb el seu espós, van dirigir l'immens treball que va reemplaçar les antigues lleis romanes i godes, adequant-les als nous temps que s'iniciaven.

A més presidia els judicis i, com la seva antecessora la comtessa Ermessenda, els jutges li prestaven jurament de fidelitat. Ella va practicar una activa política tant pacifista com diplomàtica Amb la seva mort el Principat va tornar a les guerres fratricides.
ELIONOR D'AQUITÀNIA LA DONA AMB MÉS PODER DE L'EDAT MITJANA. 


Elionor d'Aquitània (1122 - 1204), fou duquessa d'Aquitània, reina consort de França i d'Anglaterra. Pels seus dominis a França el seu poder era superior al del mateix rei. Era una dona de caràcter fort, comportament liberal i molt emancipat pel seu temps, el que va provocar que fos molt criticada per la cúria eclesiàstica. Va ser una dona impulsora de la cultura en un temps on aquesta era pràcticament inexistent, una hàbil política i capdavantera irreductible del feminisme quan les dones eren menys que res.


Tomba a l'Abadia de Fontevrault, a Chinon

Més informació: https://historiaenfemenino.wordpress.com/2010/08/01/leonor-de-aquitania/
Amb Lluís VII de França va anar a les croades, on la seva vida liberal va acabar provocant el divorci amb el rei. Amb 31 es casà de nou amb Enric II Plantagenet, amb qui va tenir 8 fills més. Dos caràcters forts que ràpidament van xocar, provocant que la reina acabés empresonada fins a la mort del rei.

La residència seva va sempre Poitiers, rarament va viatjar a Anglaterra malgrat el que mostra la novel·la romàntica o el cinema. Allà va crear una cort refinada, on es respirava un intens aire de cultura, i on van anar a parar nombrosos trobadors, poetes i artistes a la recerca d'inspiració i patrocini. Allà van anar a parar gent com Chrétien de Troyes, gràcies als quals es van recuperar i van recopilar les llegendes orals que donarien origen al mite del Rei Artur.

Mort el rei el va succeir Ricard, el seu fill preferit. Quan aquest va marxar a la Tercera Croada en companyia del seu ex-amant Felip II de França, la va designar com a regent del regne. Elionor va exercir el càrrec de regent durant nou anys i mig (encara que només va estar sis mesos en terra anglesa). Va ser ella qui va aconseguir l'alliberament del rei per evitar que el seu altre fill Joan governés Anglaterra al costat de l'ambiciós Felip II August

Amb 77 anys va emprendre un duríssim viatge a Castella per visitar la seva filla i les seves nétes, al final del qual es va recloure a l'Abadia de Fontevrault, a Chinon, que ja no abandonaria mai. Allà descansa al costat d'Enric II i Ricard I, enterrats a Normandia, i no Anglaterra, el seu país. A la seva tomba apareix amb un llibre obert a la mà.




HERRADA DE LANDSBERG 1180 


El 1160, i durant deu anys, amb les seixanta monges del seu convent es va llançar a un gran projecte intel·lectual, la creació d'un manuscrit de 324 pàgines, compendi de tot el saber existent i la història del món. Amb el nom d'Hortus deliciarum (El Jardí de les delícies), el manuscrit recorre les diferents ciències conegudes il·lustrades per més de 300 imatges.

autoretrat. 'Hortus deliciarum, (Jardí de les delícies).


Actualment només es conserva un calc del manuscrit original. Després de romandre molt de temps a la biblioteca municipal d'Estrasburg, un incendi provocat pel setge de la ciutat durant la guerra franc-prusiana en 1870 el va destruir.

L'obra de Herrada de Landsberg mostra, una vegada més, que una dona religiosa podia assolir els cims intel·lectuals.

El Hortus deliciarum és també una de les primeres fonts de polifonia procedents d'un convent. El manuscrit contenia almenys 20 textos de cançons, totes les quals van ser anotades originalment amb música. Dues cançons sobreviuen amb la música intacta: Primus parens hominum, una cançó monofònica, i una obra en dues parts, Occasus Sol oritur.


HILDEGARD VON BINGEN

Hildegard Von Bingen va ser una monja mística, poeta, artista, compositora, remeiera i científica alemanya de l'edat mitjana.

S XII Miniatura del Liber Scivias amb Hildegarda dictant a un escriba.


 Va fundar diversos monestirs, va lluitar pel paper de les dones a l'església. Hildegard va escriure diversos tractats sobre la salut de les dones, entre els quals es trobaven consells sobre l'avortament.

Predicava en públic per les places utilitzant música i text. Per a ella "igual que la paraula designa el cos, la simfonia designa l'esperit". Va tenir correspondència amb papes i emperadors, i esdevingué una figura diplomàtica. Avui és considerada protofeminista per la seva visió i actitud pràctica del paper de la dona a la societat. També, per haver inventat una de les primeres llengües artificials, és la patrona dels que promouen l'esperanto.

La seva apassionada història d'amor amb la monja Richardis ha arribat a nosaltres a partir de l'obligada separació entre ambdues.
Més informació
https://ca.wikipedia.org/wiki/Hildegarda_de_Bingen


CHRISTINE DE PISAN


Com el feminisme és un concepte creat a final del segle XIX, abans .....
Mes informació https://iconosmedievales.blogspot.com.es/2016/10/cadena-de-mujeres-que-rompen-cadenas.html

Le Trésor de la cité des Dames

Christine de Pisan va ser la primera escriptora profesional i va escriure sobre Anastasia, una dona lliure del segle XIV. No eren feministes, el concepte no estava creat, però si dones perque el concepte ja existía.....

Passà a la història gràcies a la seva defensa de la dona en una època en què la dona era considerada inferior a l'home i molts homes escrivien barbaritats sobre elles. Una feminista de principis del s. XV. Podem destacar les obres com Le Trésor de la cité des Dames] ou Le livre des trois vertus, en què la dona és representada com una persona valenta i es podria considerar un tractat de feminisme. Christine va defensar les dones d'una manera intel·ligent i cultivada, oposada a la filosofia materialista i realista dels autors del seu temps.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

BARROC AL SANTUARI DEL MIRACLE

El Santuari del Miracle, al Solsonès, té un important patrimoni del barroc català del segle XVIII, el retaule de l'església i l'espa...