DONES QUE VAN DEIXAR EMPREMTA. I PART.
Des de Safo de Lesbos, o les dones que excavaven a les mines de Gavà, sempre ha hagut dones que han tingut un paper molt diferent al que la història oficial les ha assignat.
Era una femella d'1,1 metres d'altura. Va ser la primera troballa d'un humanoide en bon estat que aconsegueix explicar la relació entre els primats i els humans. Lucy és el conjunt de fragments ossis pertanyents a l'esquelet d'una femella homínid de l'espècie Australopithecus afarensis, de 3,2 a 3,5 milions d'anys d'antiguitat.
La imatge és del Cosmo Caixa de Barcelona, davant poden veure unes petjades, són les d'un homínid. Un escrit informa que Lucy seguia els passos del mico mascle. No cal dir res més.
La seva font d'ingressos principal va ser la composició de cançons per a ser cantades als casaments. Va escriure almenys nou llibres d'odes. La seva fama va ser enorme i va ser admirada per Aristòtil i Sòcrates, i Plató la considerà com una musa més. De l'illa on va néixer, en deriva la paraula lesbianisme i del seu nom el sinònim safisme.
Va pertànyer a la "Casa de les servidores de les muses" on es creu es va enamorar de les seves deixebles. No es tenen dades biogràfiques d'ella, només alguns poemes, fragments d'altres i referències d'altres autors que la citen.
La mitologia grega ens parla d'Artemisa (Diana) que vivia envoltada de dones que mai havien estat amb home. Possiblement això va inspirar els "thiasoi", unes comunitats de dones que els historiadors ens han venut com a "escoles de noies de classe alta" o coses semblants, eren això i molt més.
Safo de Lesbos va pertànyer a una d'aquestes comunitats (la Casa de les servidores de les muses) i gràcies a ella sabem dels amors lèsbics que existien en els "thiasoi". Tenien les seves pròpies divinitats i cerimònies i les relacions es produïen de forma molt similar a l'educació masculina. Les relacions amoroses entre dones eren més paritàries que les masculines, rarament existia la submissió i submissió més freqüent en les relacions heterosexuals.
Safo no només ensenyava als seus alumnes música o dansa, també les armes de la bellesa i la seducció, a través dels seus poemes podem veure que a més s'estimaven apassionadament:
... Et prego,
Gongila et mostris amb la teva túnica
lletosa, al voltant teu
vola el desig,
al voltant teu, tan bella. Aquest vestit
em torba la paraula: i jo me n'alegro.
L'obra de Safo va ser destruïda en gairebé la seva totalitat durant el regnat de l'Emperador Teodosi (sIV, primer, i el papa Gregori VII (s XI) després. De les 12000 línies escrites, només han arribat a nosaltres 600.
Hipàrquia (Ἱππαρχία. 350 aC - 280 aC) fou una filòsofa grega de Maronea, Tràcia. Va ser una de les primeres dones filòsofes, va conviure amb Crates de Tebes i va compartir amb ell la peculiar forma de vida de l'escola cínica. També va defensar la igualtat de gènere en un món on l'home era omnipresent. Creia que per arribar a la felicitat cal treure's de sobre de tot el superflu.
Mentre que la majoria de persones es retiraven per a unir-se, Hipàrquia i Crates s'unien en públic, instaurant el que en deien la "cinogàmia", o la manera de fer l'amor dels cínics. No creien en els armaris, defensaven que ens han de veure tal com som.
Els filòsofs del seu temps es reien d'ella al ser dona. Un d'ells era Teodor l'Ateu, un dia li va preguntar per què no es dedicava a les tasques pròpies del seu sexe. Hipàrquia, conscient que hi podia haver de revolucionari en la seva actitud, li va respondre: "Creus que he fet malament en consagrar a l'estudi el temps que, pel meu sexe, hauria d'haver perdut com a teixidora?".
Mireu:
Yo, Hiparquía, no seguí las costumbres del sexo femenino, sino que con corazón varonil seguí a los fuertes perros. No me gustó el manto sujeto con la fíbula, ni el pie calzado y mi cinta se olvidó del perfume. Voy descalza, con un bastón, un vestido me cubre los miembros y tengo la dura tierra en vez de un lecho. Soy dueña de mi vida para saber tanto y más que las ménades para cazar (Gilles Ménage, Historia de las Mujeres Filósofas (2009)
Va ser metgessa en temps en que fer-ho podia significar la pena de mort.
Va néixer en el si d'una família de l'alta societat atenesa. Va estudiar medicina a Egipte. Per això es va tallar els cabells i es va vestir com un noi per poder assistir a classes, especialment a les del cèlebre metge Herófilo. Es va graduar com a ginecòleg, aconseguint un gran èxit entre les dones que en molts casos coneixien el seu secret. La van descobrir per culpa dels marits gelosos que creien que seduïa a les seves dones. Per evitar la seva condemna es va haver de despullar davant del tribunal, mostrant que "era dona" i el tribunal va entendre que no podia seduir altres dones.
Llavors la van acusar d'exercir la medicina sent dona, però les seves clientes es van mobilitzar al seu costat i va poder seguir desenvolupant el seu ofici. I gràcies a ella la llei va ser canviada.
Això va passar al segle IV abans de Crist a Grècia. Mes info: http://
Més informació: http://
Mort Teodosi I, Roma va ser assetjada pels visigots. Per evitar el desastre, el seu germà Horaci la va regalar al rei Alarico, com a ostatge. Aquest la va omplir de cadenes i la hi va portar amb la seva horda, recorrent la península d'Itàlia,
Mort aquest va passar a mans del rei Ataülf, amb qui es va casar, en un matrimoni que en principi era de compromís. Amb ell va viure uns anys de pau, entre Tolosa i Barcelona, fins que va enviudar. Sigeric, el nou rei, va assassinar a tots els seus fills i la va vexar cruelment. Assassinat aquest, un nou rei, Walia, la va retornar al seu germà l'emperador Honori.
Però una altra vegada va ser utilitzada com a moneda de canvi i es va veure obligada a casar-se amb el general Constancio, i de nou va tornar a enviudar. De nou el seu germà la va maltractar, en aquesta ocasió amb intent de violació inclosa. Després d'això van fugir a Constantinoble.
Mort Honori, el seu fill de 6 anys va passar a ser l'emperador i ella la Regent. Al costat del general Aeci va fer front a les hordes d'Àtila.
La seva acció va ser decisiva per afrontar multitud de conspiracions i en l'administració d'un imperi en caiguda lliure. El 437 es va retirar a la vida privada i es dedicà a obres religioses. Va morir a Roma a 60 anys
Una de les dones amb més poder de la Xina Imperial. Wu Zetian (624-705) va ser sobirana durant 15 anys, intel·ligent, bella, reformista i tan cruel com tots els emperadors del seu temps.
Més informació: http://
Wu va ser dona i va lluitar pel benestar del seu poble, va trencar l'estricte codi moral confucià. Els nivells de benestar i pau van ser molt superiors a altres èpoques de la història xinesa. Va acabar amb el confucianisme oficial i va establir la llibertat de culte. No només va reformar el sistema educatiu, també va obrir hospitals públics, va ajudar la investigació mèdica i va millorar la vida dels camperols xinesos. L'accés a l'administració va ser meritori, valorant més la capacitat que la pertinença a una família. Els vells poders imperials esperaven pacientment per acabar amb ella i la seva obra.
Wu Zetian abdicar amb 80 anys després d'un cop d'estat. Els seus ministres i familiars van ser executats, la dinastia Tang va ser restaurada. Encara que ella no va ser executada, moria pocs mesos després.
Però va ser una anècdota el que la va fer cèlebre. En arribar al tron va realitzar un decret pel qual els dignataris visitants havien de rendir-la respecte fent-li un cunnilingus. Decret que va estar vigent fins uns mesos abans de la seva mort.
De nou una dona culta en temps de barbàrie i envoltada d'homes analfabets.
Dhuoda va escriure el manual al seu primogènit, es tracta del primer tractat pedagògic de l'Edat Mitjana. Aquest tractat, avui de gran importància històrica més que literària, va ser una manera d'intentar mantenir el vincle amb el fill arrabassat. És el retrat d'una dama digna i culta, colpejada, però no abatuda per les dificultats de la vida.
El manual exposa molt clarament el doble sistema de valors que Dhuoda desitjava presentar al seu fill: el servei a Déu, d'una banda, però també l'adequada defensa de l'ideal d'una existència noble en aquesta vida. Dhuoda insisteix que ha d'actuar noblement, respectant els rangs i fent do, però mostrant també cortesia amb tots, no només amb els seus iguals. Dhuoda està convençuda que aquesta conducta, quan es combina amb la devoció cristiana, li portarà tan felicitat terrenal com la salvació eterna.
La més celebra i poderosa d'aquestes dones va ser Marozia (892-955) cortesana romana que es va casar tres cops. Segurament era filla del Papa Joan X. Va ser una de les dones més influents de la seva època des que, el 907, es va convertir en l'amant del papa Sergi III i va passar a dominar la política papal durant un període d'uns vint anys que ha passat a la història amb el nom de pornocracia. En aquest període va influir en l'elecció de fins a sis papes i va ordenar la mort d'alguns d'ells.
La seva mare, Teodora, va ser amant del Papa Sergi III, introduint la influència femenina en les decisions terrenals del papat. Ella va ensenyar a usar aquest poder a la seva filla. Aquest poder en mans de les dones mai ha estat ben vist pel Vaticà, senyalant els crims i el nepotisme d'aquesta època. Res diferent d'altres èpoques, però llavors els autors eren homes.
Marozia es creu que va actuar decisivament en la mort dels Pepes Joan X, Lleó VI i Esteve VII.
El seu darrer matrimoni amb Hug d'Arlès va provocar una revolta del seu propi fill. Pel matrimoni era reina d'Itàlia i el seu fill Papa com Joan XI. Però va durar poc, l'altre fill els va deposar i tancar a Sant'Angelo el 932. Més tard va ser portada a un convent on va morir en 955.
Ende és considerada pels especialistes com la primera miniaturista de nom conegut a Europa, gràcies a la inscripció que apareix en el colofó del Beatus de Girona.
La imatge emblemàtica del "Beatus de Girona" és "La dona sobre la bèstia vermella". Porta a la mà el calze, que aixeca triomfant sobre el cap. Cavalca sobre una bèstia vermella, una espècie de cavall amb pic d'aixeta, urpes de lleó i cua rematada en cap de serp. Apareix també un esplèndid arbre de copa rodona, que recorda models musulmans.
Sobre si Ende va ser o no una monja s'apunta la idea que "Dei aiutrix" (servidora de Déu) pogués no referir al seu estat religiós sinó ser un tractament de caràcter honorífic per a persones d'alt rang, sent "depintrix" el reflex de la seva veritable vinculació amb la realització del Beat com a la cal·lígrafa i pintora.
Es juga així amb la possibilitat que Ende hagués estat una dona laica de la noblesa lleonesa amb grans coneixements que, més que una escrigui o pintora, va exercir un paper de patronatge en la producció del manuscrit i en la complexitat de la seva il·luminació. Al segle X molt pocs homes sabien llegir i escriure i gairebé tots eren clergues.
Més informació: https://ca.wikipedia.org/
Dones que han lluitat per ser lliures o que no han volgut viure sota el domini d'una altre persona. Aquí os mostraré diversos exemples anteriors a que es creés el terme "feminisme" i publicats a la meva pàgina de Facebook.
Dones ignorades pels historiadors pel simple fet de ser dones, malgrat haver jugat un paper molt important al seu temps.
LUCY DARRERA DE LES PETJADES D'UN HOMÍNID.
Era una femella d'1,1 metres d'altura. Va ser la primera troballa d'un humanoide en bon estat que aconsegueix explicar la relació entre els primats i els humans. Lucy és el conjunt de fragments ossis pertanyents a l'esquelet d'una femella homínid de l'espècie Australopithecus afarensis, de 3,2 a 3,5 milions d'anys d'antiguitat.
La imatge és del Cosmo Caixa de Barcelona, davant poden veure unes petjades, són les d'un homínid. Un escrit informa que Lucy seguia els passos del mico mascle. No cal dir res més.
SAFO
Safo de Lesbos. (650 aC-580 aC), va ser una compositora i poetessa grega en una època on la dona no sempre vivia subjugada a la voluntat dels homes.
Més informació: http://
Safo de Lesbos. (650 aC-580 aC), va ser una compositora i poetessa grega en una època on la dona no sempre vivia subjugada a la voluntat dels homes.
Més informació: http://
La seva font d'ingressos principal va ser la composició de cançons per a ser cantades als casaments. Va escriure almenys nou llibres d'odes. La seva fama va ser enorme i va ser admirada per Aristòtil i Sòcrates, i Plató la considerà com una musa més. De l'illa on va néixer, en deriva la paraula lesbianisme i del seu nom el sinònim safisme.
Va pertànyer a la "Casa de les servidores de les muses" on es creu es va enamorar de les seves deixebles. No es tenen dades biogràfiques d'ella, només alguns poemes, fragments d'altres i referències d'altres autors que la citen.
La mitologia grega ens parla d'Artemisa (Diana) que vivia envoltada de dones que mai havien estat amb home. Possiblement això va inspirar els "thiasoi", unes comunitats de dones que els historiadors ens han venut com a "escoles de noies de classe alta" o coses semblants, eren això i molt més.
Safo de Lesbos va pertànyer a una d'aquestes comunitats (la Casa de les servidores de les muses) i gràcies a ella sabem dels amors lèsbics que existien en els "thiasoi". Tenien les seves pròpies divinitats i cerimònies i les relacions es produïen de forma molt similar a l'educació masculina. Les relacions amoroses entre dones eren més paritàries que les masculines, rarament existia la submissió i submissió més freqüent en les relacions heterosexuals.
Safo no només ensenyava als seus alumnes música o dansa, també les armes de la bellesa i la seducció, a través dels seus poemes podem veure que a més s'estimaven apassionadament:
... Et prego,
Gongila et mostris amb la teva túnica
lletosa, al voltant teu
vola el desig,
al voltant teu, tan bella. Aquest vestit
em torba la paraula: i jo me n'alegro.
L'obra de Safo va ser destruïda en gairebé la seva totalitat durant el regnat de l'Emperador Teodosi (sIV, primer, i el papa Gregori VII (s XI) després. De les 12000 línies escrites, només han arribat a nosaltres 600.
HIPÀRQUIA, LA FILÓSOFA GOSSA.
( L'escola cínica (del grec κυων kyon, gos) rep aquesta denominació despectiva pel tipus de vida frugal que defensaven els seus seguidors, i per la seva actitud sovint anticonvencional i extravagant.)Més informació: https://revistanada.com/
Hipàrquia (Ἱππαρχία. 350 aC - 280 aC) fou una filòsofa grega de Maronea, Tràcia. Va ser una de les primeres dones filòsofes, va conviure amb Crates de Tebes i va compartir amb ell la peculiar forma de vida de l'escola cínica. També va defensar la igualtat de gènere en un món on l'home era omnipresent. Creia que per arribar a la felicitat cal treure's de sobre de tot el superflu.
Mentre que la majoria de persones es retiraven per a unir-se, Hipàrquia i Crates s'unien en públic, instaurant el que en deien la "cinogàmia", o la manera de fer l'amor dels cínics. No creien en els armaris, defensaven que ens han de veure tal com som.
Els filòsofs del seu temps es reien d'ella al ser dona. Un d'ells era Teodor l'Ateu, un dia li va preguntar per què no es dedicava a les tasques pròpies del seu sexe. Hipàrquia, conscient que hi podia haver de revolucionari en la seva actitud, li va respondre: "Creus que he fet malament en consagrar a l'estudi el temps que, pel meu sexe, hauria d'haver perdut com a teixidora?".
Mireu:
Yo, Hiparquía, no seguí las costumbres del sexo femenino, sino que con corazón varonil seguí a los fuertes perros. No me gustó el manto sujeto con la fíbula, ni el pie calzado y mi cinta se olvidó del perfume. Voy descalza, con un bastón, un vestido me cubre los miembros y tengo la dura tierra en vez de un lecho. Soy dueña de mi vida para saber tanto y más que las ménades para cazar (Gilles Ménage, Historia de las Mujeres Filósofas (2009)
AGNÓDICE, GINECÒLOGA.
Va ser metgessa en temps en que fer-ho podia significar la pena de mort.
Va néixer en el si d'una família de l'alta societat atenesa. Va estudiar medicina a Egipte. Per això es va tallar els cabells i es va vestir com un noi per poder assistir a classes, especialment a les del cèlebre metge Herófilo. Es va graduar com a ginecòleg, aconseguint un gran èxit entre les dones que en molts casos coneixien el seu secret. La van descobrir per culpa dels marits gelosos que creien que seduïa a les seves dones. Per evitar la seva condemna es va haver de despullar davant del tribunal, mostrant que "era dona" i el tribunal va entendre que no podia seduir altres dones.
Llavors la van acusar d'exercir la medicina sent dona, però les seves clientes es van mobilitzar al seu costat i va poder seguir desenvolupant el seu ofici. I gràcies a ella la llei va ser canviada.
Això va passar al segle IV abans de Crist a Grècia. Mes info: http://
GAL.LA PLACÍDIA, EMPERADRIU REGENT (389-450)
Gal.la Placídia no és una plaça de Barcelona, és el nom d'una dona que va jugar un paper molt important al final de l'Imperi romà.
Gal.la Placídia no és una plaça de Barcelona, és el nom d'una dona que va jugar un paper molt important al final de l'Imperi romà.
Més informació: http://
Mort Teodosi I, Roma va ser assetjada pels visigots. Per evitar el desastre, el seu germà Horaci la va regalar al rei Alarico, com a ostatge. Aquest la va omplir de cadenes i la hi va portar amb la seva horda, recorrent la península d'Itàlia,
Mort aquest va passar a mans del rei Ataülf, amb qui es va casar, en un matrimoni que en principi era de compromís. Amb ell va viure uns anys de pau, entre Tolosa i Barcelona, fins que va enviudar. Sigeric, el nou rei, va assassinar a tots els seus fills i la va vexar cruelment. Assassinat aquest, un nou rei, Walia, la va retornar al seu germà l'emperador Honori.
Però una altra vegada va ser utilitzada com a moneda de canvi i es va veure obligada a casar-se amb el general Constancio, i de nou va tornar a enviudar. De nou el seu germà la va maltractar, en aquesta ocasió amb intent de violació inclosa. Després d'això van fugir a Constantinoble.
Mort Honori, el seu fill de 6 anys va passar a ser l'emperador i ella la Regent. Al costat del general Aeci va fer front a les hordes d'Àtila.
La seva acció va ser decisiva per afrontar multitud de conspiracions i en l'administració d'un imperi en caiguda lliure. El 437 es va retirar a la vida privada i es dedicà a obres religioses. Va morir a Roma a 60 anys
EMPERADRIU WU ZETIAN.
Una de les dones amb més poder de la Xina Imperial. Wu Zetian (624-705) va ser sobirana durant 15 anys, intel·ligent, bella, reformista i tan cruel com tots els emperadors del seu temps.
Més informació: http://
Wu va ser dona i va lluitar pel benestar del seu poble, va trencar l'estricte codi moral confucià. Els nivells de benestar i pau van ser molt superiors a altres èpoques de la història xinesa. Va acabar amb el confucianisme oficial i va establir la llibertat de culte. No només va reformar el sistema educatiu, també va obrir hospitals públics, va ajudar la investigació mèdica i va millorar la vida dels camperols xinesos. L'accés a l'administració va ser meritori, valorant més la capacitat que la pertinença a una família. Els vells poders imperials esperaven pacientment per acabar amb ella i la seva obra.
Wu Zetian abdicar amb 80 anys després d'un cop d'estat. Els seus ministres i familiars van ser executats, la dinastia Tang va ser restaurada. Encara que ella no va ser executada, moria pocs mesos després.
Però va ser una anècdota el que la va fer cèlebre. En arribar al tron va realitzar un decret pel qual els dignataris visitants havien de rendir-la respecte fent-li un cunnilingus. Decret que va estar vigent fins uns mesos abans de la seva mort.
DHUODA DE GASCUNYA,
Fou un noble carolíngia del segle IX, administradora de les seves propietats i escriptora del Liber manualis, considerat primer tractat pedagògic medieval. Si no fos per aquest llibre, ningú sabria d'ella, ja que al ser dona els historiadors la van ignorar.
Més informació: http://
Més informació: http://
De nou una dona culta en temps de barbàrie i envoltada d'homes analfabets.
Dhuoda va escriure el manual al seu primogènit, es tracta del primer tractat pedagògic de l'Edat Mitjana. Aquest tractat, avui de gran importància històrica més que literària, va ser una manera d'intentar mantenir el vincle amb el fill arrabassat. És el retrat d'una dama digna i culta, colpejada, però no abatuda per les dificultats de la vida.
El manual exposa molt clarament el doble sistema de valors que Dhuoda desitjava presentar al seu fill: el servei a Déu, d'una banda, però també l'adequada defensa de l'ideal d'una existència noble en aquesta vida. Dhuoda insisteix que ha d'actuar noblement, respectant els rangs i fent do, però mostrant també cortesia amb tots, no només amb els seus iguals. Dhuoda està convençuda que aquesta conducta, quan es combina amb la devoció cristiana, li portarà tan felicitat terrenal com la salvació eterna.
MAROZIA I LA PORNOCRACIA ROMANA
La primera meitat del segle IX a Roma se'l va denominar despectivament com el de la pornocracia, també el segle fosc (saeculum obscurum). Va rebre aquest nom tan negatiu per un fet concret: les dones van intervenir decisivament en les decisions dels homes, especialment amb el nomenament dels nous Papes.
La primera meitat del segle IX a Roma se'l va denominar despectivament com el de la pornocracia, també el segle fosc (saeculum obscurum). Va rebre aquest nom tan negatiu per un fet concret: les dones van intervenir decisivament en les decisions dels homes, especialment amb el nomenament dels nous Papes.
La més celebra i poderosa d'aquestes dones va ser Marozia (892-955) cortesana romana que es va casar tres cops. Segurament era filla del Papa Joan X. Va ser una de les dones més influents de la seva època des que, el 907, es va convertir en l'amant del papa Sergi III i va passar a dominar la política papal durant un període d'uns vint anys que ha passat a la història amb el nom de pornocracia. En aquest període va influir en l'elecció de fins a sis papes i va ordenar la mort d'alguns d'ells.
La seva mare, Teodora, va ser amant del Papa Sergi III, introduint la influència femenina en les decisions terrenals del papat. Ella va ensenyar a usar aquest poder a la seva filla. Aquest poder en mans de les dones mai ha estat ben vist pel Vaticà, senyalant els crims i el nepotisme d'aquesta època. Res diferent d'altres èpoques, però llavors els autors eren homes.
Marozia es creu que va actuar decisivament en la mort dels Pepes Joan X, Lleó VI i Esteve VII.
El seu darrer matrimoni amb Hug d'Arlès va provocar una revolta del seu propi fill. Pel matrimoni era reina d'Itàlia i el seu fill Papa com Joan XI. Però va durar poc, l'altre fill els va deposar i tancar a Sant'Angelo el 932. Més tard va ser portada a un convent on va morir en 955.
ENDE PINTRIX ET DEI ADIUTRIX
Segle X Beatus de Girona. Ende Pintrix et Dei adiutrix (pintora i serventa de Déu) Museu Catedral Girona.
Ende és considerada pels especialistes com la primera miniaturista de nom conegut a Europa, gràcies a la inscripció que apareix en el colofó del Beatus de Girona.
La imatge emblemàtica del "Beatus de Girona" és "La dona sobre la bèstia vermella". Porta a la mà el calze, que aixeca triomfant sobre el cap. Cavalca sobre una bèstia vermella, una espècie de cavall amb pic d'aixeta, urpes de lleó i cua rematada en cap de serp. Apareix també un esplèndid arbre de copa rodona, que recorda models musulmans.
Sobre si Ende va ser o no una monja s'apunta la idea que "Dei aiutrix" (servidora de Déu) pogués no referir al seu estat religiós sinó ser un tractament de caràcter honorífic per a persones d'alt rang, sent "depintrix" el reflex de la seva veritable vinculació amb la realització del Beat com a la cal·lígrafa i pintora.
Es juga així amb la possibilitat que Ende hagués estat una dona laica de la noblesa lleonesa amb grans coneixements que, més que una escrigui o pintora, va exercir un paper de patronatge en la producció del manuscrit i en la complexitat de la seva il·luminació. Al segle X molt pocs homes sabien llegir i escriure i gairebé tots eren clergues.
Més informació: https://ca.wikipedia.org/
ROSWITHA DE GANDERSHEIM (935-1002)
Roswitha o Hroswitha va adoptar una postura realment clara contra l'univers hostil que l'envoltava, tant en la possibilitat de fugir d'un matrimoni pactat a través de l'ingrés en la vida religiosa, com en el fet de reclamar el mèrit de les dones religioses.
La lectura de la seva obra ens ajuda a prendre consciència del vigor i el coneixement que va demostrar en parlar de la vida quotidiana en ple segle X. Per a ella el fet de ser dona no va suposar cap obstacle.
Un exemple de text seu:
"Filla- Què vol?.
Mare- Que li siguis promesa en matrimoni.
Filla- Jo?.
Mare- Sí, tu.
Filla- Preferiria morir.
Mare- Ho sabia"
Hroswitha representa moltes dones de la seva època que van optar per la vida religiosa per poder desenvolupar amb èxit totes les seves capacitats intel·lectuals.
Fou la primera autora alemanya coneguda; i la primera persona d'Occident que escrigué obres de teatre després de la caiguda de l'Imperi Romà.
Roswitha o Hroswitha va adoptar una postura realment clara contra l'univers hostil que l'envoltava, tant en la possibilitat de fugir d'un matrimoni pactat a través de l'ingrés en la vida religiosa, com en el fet de reclamar el mèrit de les dones religioses.
La lectura de la seva obra ens ajuda a prendre consciència del vigor i el coneixement que va demostrar en parlar de la vida quotidiana en ple segle X. Per a ella el fet de ser dona no va suposar cap obstacle.
Un exemple de text seu:
"Filla- Què vol?.
Mare- Que li siguis promesa en matrimoni.
Filla- Jo?.
Mare- Sí, tu.
Filla- Preferiria morir.
Mare- Ho sabia"
Hroswitha representa moltes dones de la seva època que van optar per la vida religiosa per poder desenvolupar amb èxit totes les seves capacitats intel·lectuals.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada