dimarts, 30 de juny de 2015

UN MONUMENT DEDICAT A UN ESCLAVISTA A BARCELONA

Antonio López, marquès de Comillas, té a Barcelona una plaça i una estàtua. Fins fa poc a més una avinguda, avui anomenada Ferrer i Guàrdia. Qui va estar aquest senyor?




Viquipèdia diu d'ell: "Antonio López y López (Comillas, Cantàbria, 1817 – Barcelona, 1883), primer marquès de Comillas, va ser un navilier i comerciant durant el segle XIX. Va fundar la Companyia Transatlántica a la Cuba colonial l'any 1850 Banc Hispano Colonial..."
Però fa uns anys SOS Racisme, CCOO van demanar retirar el nom, fondre l'estàtua i destinar els guanys a ajudar al tercer sector. Els anarquistes ja ho van fer el 1936, i la van transformar en bales per la Guerra Civil. Qui era aquest home que rep honors d'una part de la ciutat, mentre l'altre el denuncia?

L'estàtua va ser col·locada en 1884, un any més tard de la mort del marquès. Sota tot un seguit d'homenatges de prohoms. Amb tants avals distingits, el personatge hauria de comptar amb la general admiració de la ciutat. Però va ser polèmic des del seu inici, els primers a qüestionar la seva idoneïtat van ser precisament els seus propis familiars.

Francesc Brus cunyat seu va publicar "La veritable vida d'Antonio López i López", en ell s'explicava la forma i manera com aquell patriarca del comerç havia pastat la seva copiosa fortuna, traficant amb esclaus negres a l'illa de Cuba. Allà se li descrivia com un subjecte pràcticament analfabet, cruel i despietat, per al qual els negocis consistien a explotar i explotar, i per al qual tots els mitjans eren lícits -legals o il·legals-, per tal d'aconseguir beneficis.



Just enfront estan els pòrtics d'en Xifré, en memòria del Josep Xifré, un altre esclavista sense escrúpols, que també va estar el primer president de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona (l'embrió de La Caixa). Javier Arnott al seu blog explica una molt interessant història sobre Xifré i una jove, Judith Downing, que possiblement va inspirar a Gustave Flaubert pel seu personatge de madama Bovary. Aquí ho podeu veure:  http://bajoelsignodelibra.blogspot.com.es/2009/02/la-dama-del-cuadro.html



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LLET I FORMATGE DE CABRA DE RINER.

De petit em deien que era "llarg i prim parent d'en Bufa". Amb carn de cavall (Mireu:  http://leopold-leopoldest.blogspot.com....