LA IRRESPONSABILITAT D’ANA MATO

Article publicat al número 192 de la revista Infogai, novembre-desembre 2013. Revista completa: http://es.scribd.com/doc/183078913/Infogai-192-Novembre-Desembre-pdf

L’arribada de Ana Mato al front del “Ministerio de Sanidad, Sevicios Sociales e Igualdad de España” ha significat un preocupant retrocés en les polítiques entorn al VIH/sida i paral·lelament en la prevenció i control de totes les Infeccions de Transmissió Sexual (ITS).

Les primeres mesures ja indicaven les seves intencions: retirada del repartiment de preservatius, eliminació del 900 Rosa com a telèfon de referència,  desmantellament del Pla Nacional de la Sida (PNS).

En pocs mesos els professionals del PNS van estar ajornats del Ministerio perdent-se l’experiència d’un personal i d’un bagatge essencial en poder portar endavant polítiques de resposta al VIH/sida

Les retallades no van acabar aquí. En un any les ajudes a ONG i Comunitats Autònomes va passar de quasi 4 milions a 1 milió cent mil.  Per decret deixava fora de la sanitat pública a una bona part del col·lectiu d’emigrants estrangers indocumentats, trencant el principi de sanitat universal consagrada per la Llei General de Sanitat. Malgrat la crida de tota la comunitat advertint de les seves conseqüències sanitàries i l’atac als drets humans d’aquestes persones, el decret segueix en vigor,

Amb una demostració del seu talant al 2012 va deixar fora de les ajudes a las ONG catalanes que prestaven serveis a tot l’Estat Espanyol, privant-les de recursos i mitjans per seguir treballant en aquets àmbit. Entitats i serveis pioners amb una experiència de mes de 25 anys. El 900 Rosa, Stop Sida, GTT o RedVIH van deixar de tenir ajudes pel senzill fet de tenir seu a Barcelona, deixant fora tot un seguit de programes de qualitat reconeguda a nivell internacional.

Totes aquestes mesures tenen les seves conseqüències. Les campanyes de prevenció, del VIH O ITS han desaparegut pràcticament, s’han perdut professionals i recursos, s’ha minvat la capacitat de resposta. La pèrdua d’aquests programes afectarà a la població mes vulnerable que veurà com desapareixen ajuts i suports necessaris.

Però les retallades no acaben aquí, de sobte i sense preavís informen que a partir del passat 1 d’octubre tot un seguit de medicaments hauran d’estar co-pagats per les persones usuàries , entre ells alguns fàrmacs que s’utilitzen per la cura de la hepatitis C o algunes malalties derivades de la sida. De nou afectant a persones amb poc recursos i en ocasions amb una baixa adherència als tractaments.

Deixar de donar ajuts i suport a amplis grups de població, abandonar la prevenció, perdre recursos, persones i ONG que donen respostes te conseqüències a curt termini: un augment de les ITS, de nous diagnòstics de VIH amb situació de sida i fruit de tot això  un alt augment de la despesa hospitalària.

Totes aquestes mesures representaran un augment de l’estigma i la discriminació contra les persones VIH+, com podem estar veient en aquets moments a Grècia, estat que després d’eliminar les polítiques de resposta al VIH ara criminalitza a les persones que viuen amb ell. 

L’estigma es la principal causa per la que moltes persones no es fan la prova del VIH, per aquest fet una de cada tres persones que viu amb ell no ho sap. Les persones amb VIH que no estan en tractament són la principal causa de transmissió del virus, donat que tenen unes cargues virals  altes o molt altes.

Malgrat el compromís de la ministra de no discriminar a les ONG catalanes a l’exercici 2013, novament ha deixat de donar suport als programes elaborats des de Catalunya, demostrant el seu absolut desinterès cap a les tasques desenvolupades per les entitats catalanes.