divendres, 4 de novembre de 2011

LA DONA A LA SOCIETAT AGRÀRIA GAVANENCA. PRIMERA PART DEL SEGLE XX

La vida de les dones a les cases pageses de Gavà no era diferent de la que tenien en la gran majoria de masies de Catalunya.

La societat gavanenca era eminentment agrícola, fins entrats els anys 60. En ella el paper de la dona era fonamental, elles administraven les cases, cuidaven dels fills, portaven a vendre els fruits del camp i ajudaven en les feines de cuidar el bestià i encara tenien temps de treballar a la terra.

A diferència d'altres indrets de l'Estat Espanyol, la dona catalana podia heretar i llegar les seves propietats, més enllà de la voluntat del seu espòs. Aquest fet feia que el seu paper fos molt diferent si ella era la mestressa o la filla de la casa (la pubilla) o la jove que anava a cassar-se amb l'hereu. En el segon cas el seu paper en molts cops no era molt diferent del d'una minyona amb dret a compartir espais i llits amb els amos.






El paper de l'home que es cassava amb una pubilla no era gaire diferent, era el mosso de la casa, li tocava obediència i submissió als sogres i esperar a quan fos gran i la seva dona el permetés poder manar a la finca.

La mestressa administrava la finca sense sortir de la casa, si era d'una família benestant, rarament anava el camp o a vendre al mercat o al Born. La casa pagesa era immensa i les seves feines inacabables. El bestià eren els galliners amb galls aguerrits (recordo la meva infància, corren sempre davant d'un pollastre més gran que jo), les conilleres, els porcs... a més d'un bon conjunt de gats i gossos que en molts cops formaven part de la família. Les gallines, els conills i els ànecs eren sacrificats per elles, per preparar uns àpats dels quals s'aprofitava absolutament tot. Els porcs els portaven a l'escorxador, normalment dos: un el venien i l'altre es quedaven les seves restes que sacaven per tenir aliments tot l'any.

Els cavalls no eren cosa de les dones, si la casa tenia nois, eren ells qui els cuidaven i, de no ser axis, eren els mateixos pagesos en arribar del camp els que se'n cuidaven.

Si portaven productes del camp per arranjar a la casa, normalment espàrrecs, la mestressa era qui feia els manats i la jova triava i netejava.





La dona també podia anar a vendre. Les que marxaven al Born els hi tocava matinar, a les tres sortia el bus i no es podia perdre, en tornar a casa no tenia temps de descans, doncs les feines de la casa no ho permetien.

El dol afectava sempre molt més a les dones que als homes. Abans a elles els hi tocava cuidar els malalts, molts cops de llarga durada i sense cures pal·liatives. Després portar el dol rigorós: un any, dos, tres o de per vida. Una vídua era dol per sempre.

I els maltractaments... Una dona que no era pubilla podia rebre tot tipus d'esbroncades o inclòs pallisses. I ella sempre era la culpable. "És una inútil, té el cap ple de pardals, és una borratxa, és una mala dona" sovint ho escoltava, com també vaig veure aquests maltractaments prop de casa. No hi havia divorci, la separació o la nul·litat matrimonial era gairebé impossible.












1 comentari:

  1. PRECIOSO TU POST, ESTA MAÑANA HE AGRAGADO MÁS FOTOS, CÓGELAS Y TE LAS PONES, QUE TE QUEDAN DIVINAS.
    Un abrazo y bfds.

    ResponElimina

BARROC AL SANTUARI DEL MIRACLE

El Santuari del Miracle, al Solsonès, té un important patrimoni del barroc català del segle XVIII, el retaule de l'església i l'espa...