SALVADOR ESPRIU, ELS HOMES NO PODEN SER SI NO SON LLIURES.

Poema XXXVIII de la Pell de Brau:

No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l'última victòria damunt l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén." 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

DE COM UN FET TRÀGIC VA MARCAR LA VIDA A LA MASIA DE LA BOADA.

DE SOMNÀMBULES I FANTASMES GAVANENCS

LA TRISTA HISTÒRIA DE LA MERCÈ, A QUI EL SEU PARE LI NEGÀ EL COGNOM