EL MARTIRI DE SANT FRUCTUÓS I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES

  Si bé el martiri, és un dels casos més ben documentats, el què va passar amb les seves restes, és avui encara un misteri, encara que a diferents llocs es veneren relíquies seves.

 Martiri de sant Fructuós a la foguera, Atribuït a Josep Juncosa (1631-1708) Museu Diocesà de Tarragona

El martiri de sant Fructuós, bisbe de Tàrraco, juntament amb els seus diaques Auguri i Eulogi, va tenir lloc el 21 de gener de l'any 259. Van ser cremats vius a l'amfiteatre de Tarragona sota el mandat dels emperadors romans Valerià i Gal·liè. Aquest fet destaca històricament per ser el document martirial més antic documentat de la península Ibèrica.

Els fets van quedar recollits a les Actes del martiri de sant Fructuós (1) El text transcriu de forma fidel les actes judicials originals del tribunal de l'imperi romà.

Fructuós, Eulogi i Augurri, fresc romànic a Bierge (Osca) 

 

El 711 es va produir la fugida del bisbe de Tarragona, a causa de la invasió sarraïna de la península Ibèrica. El bisbe de l'època visigòtica, Pròsper, va decidir abandonar la ciutat amb els tresors eclesiàstics més valuosos i les restes dels sants, obligant a la població fer front a les tropes, fet que va representar que la ciutat fos derruïda completament, quan la majoria de les ciutats no van patir saqueig, ni destrucció de relíquies. Narbona va passar a ser la seu cristiana, però el bisbe va fugir cap a Itàlia, on es creu van anar a parar les relíquies del sant.

Els segles XIII i XIV, van començar a arribar relíquies que suposadament tenien restes del cos del sant. Van anar a Sant Fruitós del Bages i a Manresa. A la cripta de la Seu de Manresa, van rebre veneració com un dels "Cossos Sants" i patrons de la ciutat.

Relicari, s XIV catedral de Tarragona

L'any 1234, el papa Gregori IX va ordenar oficialment a l'abat del monestir de Sant Fruttuoso de Camogli (Gènova) que entregués una part de les relíquies dels sants a la catedral de Tarragona. Per acollir aquest primer retorn, es va fabricar un valuós reliquiari d'argent sobredaurat a Barcelona, que actualment forma part del Tresor de la catedral de Tarragona.

El 1923, e cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer va aconseguir el retorn, d'una altra part, de les relíquies (les que havien anat a parar a la Seu de Manresa). A mitjan segle XX, amb motiu de la celebració dels 1.700 anys del martiri, l'Església de Gènova va fer una nova donació de restes procedents de Ligúria a l'arxidiòcesi de Tarragona.

Aquestes restes es conserven actualment a l'altar de la Capella de Sant Fructuós, una capella renaixentista situada a l'interior de la catedral de Tarragona. Però avui, , la gran majoria de les restes de sant Fructuós i els seus diaques es troben encara dia fora de Tarragona. 

Capella de Sant Fructuós, amb les imatges dels màrtirs Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi, obra de Benet Miró, de 1616. Catedral de Tarragona. 

Atès que les donacions fetes a la catedral tarragonina al llarg de la història van ser només parcials (petits fragments o relíquies menors), els nuclis principals d'aquests "Cossos Sants" continuen custodiats en els llocs on van ser protegits històricament, com Manresa o Itàlia. Tampoc es pot saber, com passa amb totes les relíquies, quines són reals, si en què en queda alguna que ho sigui. 

(1) PASSIÓ DELS SANTS MÀRTIRS FRUCTUÓS, BISBE, AUGURI I EULOGI, DIAQUES, QUE VAN PATIR MARTIRI A TARRAGONA, EL DIA 21 DE GENER, SOTA ELS EMPERADORS VALERIÀ I GAL·LIÈ (Traducció al català):  https://ajubilar.arqtgn.cat/catala/