EL CARDENAL JOAN MARGARIT, HUMANISTA I DEFENSOR DELS REMENÇA

 El cardenal Joan Margarit (1422-1484) és un dels personatges catalans més interessants de la segona meitat del segle XV, va ser humanista, home d'Església i ambaixador de papes i reis.

El cardenal Joan Margarit i Pau va néixer a Girona cap a l'any 1421. Va pertànyer a una família de la petita noblesa gironina, amb una posició social i econòmica sòlida basada en la propietat de terres i molins. El seu llinatge va anar guanyant prestigi i influència a la societat catalana del segle XV. 

Era nebot de Bernat de Pau, que va ser el seu antecessor com a bisbe de Girona (1436–1457). Aquesta connexió familiar va facilitar que Joan iniciés la seva carrera eclesiàstica a una edat molt primerenca, sent nomenat canonge de la Catedral de Girona amb només vuit o nou anys. La família tenia una casa forta coneguda com el castell de Sant Gregori, situada a prop de la ciutat de Girona, on passaven llargues temporades.

El Casal dels Margarit o Castell de Sant Gregori, construït el segle XII

Fou bisbe d'Elna (1452–1462) i de Girona (1462–1484). El 1483, el papa Sixt IV el va elevar a cardenal de Santa Balbina. Va actuar com a home de confiança i ambaixador dels reis Joan II Sense Fe i Ferran II.

Vinculat a la Cort catalana, Joan Margarit, a Roma es va convertir en figura clau de les relacions dels dos reis aragonesos, després i el Papa. Margarit va estudiar dret civil i canònic, i est molt conegut pels seus treballs: "Corona Regum" és un manual de bon govern; Margarit va ser nomenat cardenal pel papa Sixt IV. La seva obra va marcar el pas de l'estètica medieval a la renaixentista, també va escriure un tractat de pedagogia dedicat a Ferran el Catòlic. Definit com el gironí més influent de tots els temps, és considerat com un dels més importants representants de l'humanisme a Catalunya.

Sobresurt també com a promotor d'obres d'art. Es creu que va impulsar la realització del sepulcre del seu oncle, el bisbe Bernat de Pau (capella Sant Honorat de la catedral de Girona) una obra molt representativa de l'escultura del gòtic tardà. També va ser home clau al bàndol del Sindicat Remença durant la guerra civil contra els senyors feudals de la Generalitat de Catalunya (1462-1472).

Margarit va morir a Roma el 1484, i va decidir ell mateix que se li donés sepultura a la capella que s'havia fet construir a la catedral de Girona, ciutat de la qual havia estat bisbe. El van enterrar provisionalment a la basílica romana de Santa Maria del Popolo, tot esperant ser traslladat a la catedral de Girona; però el transport de les restes no es va fer mai.