POEMA "AIXÍ EM SALVI DEU..." D'ALFONS i EL CAST

 Alfons I el Cast (1157-1196) o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó. Començà a regnar a l'edat de 5 anys i regnà 34 anys més; vai morir a l'edat de 39 anys. És enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet i, en part a Santa Maria de Vilabertran. El nom de Cast el ve perquè no se'l va conèixer cap fill extramatrimonial.

Il·lustració del Liber feudorum maior que representa el rei Alfons II d'Aragó el Cast i el compilador d'aquesta obra, el jurista Ramon de Caldes.

Alfons I el Cast, era poliglota i utilitzava diferents llengües segons el context. Les seves llengües maternes eren el català i l'aragonès, va créixer en un entorn bilingüe on les dues llengües romàniques estaven en plena formació. L'occità era la llengua que feia servir per compondre la seva poesia i per comunicar-se amb la noblesa del sud de França, ja que ell també era Comte de Provença. I el llatí era la llengua que feia servir per als assumptes d'Estat, les lleis, els tractats internacionals i la correspondència amb l'Església o el Papa. No era una llengua parlada al dia a dia, sinó l'idioma tècnic i jurídic de l'època.

El rei trobador va tenir fama d'acollir generosament els trobadors a la seva cort i de fomentar l'art, fins i tot escrivint ell mateix algunes composicions. S'han conservat dos peixos que se li atribueixen: una cançó i un partiment amb Giraut de Bornelh, d'aquest us ofereixo un fragment en català i tot seguit l'original a occità.

                                                   Miniatura de Guiraut de Bornelh 

La relació entre Alfons II d'Aragó (conegut com el Cast o el Trobador) i Giraut de Bornelh va ser d'una estreta col·laboració intel·lectual i poètica, marcada pel mecenatge del rei i el prestigi del trobador.

Giraut de Bornelh, anomenat pels seus contemporanis com el "Mestre dels trobadors", va freqüentar la cort aragonesa entre 1168 i 1173, convertint-la en un dels centres culturals més importants de l'època. En aquest poema ("Be·m plairia, senh’En Reis") es planteja una pregunta sobre l'amor cortès: perd honor una dama en acceptar com a amant un home més ric i poderós que ella?

Giraut de Bornelh sosté que la diferència de rang desequilibra la relació, suggerint que els “rics homes” (com el rei) només busquen el goig propi i no el veritable servei amorós.

El rei trobador es defensa amb enginy, argumentant que la seva alta condició no el fa menys capaç de ser un veritable "enamorat" i que el valor d'un home no disminueix pel seu càrrec.:

TEXT TRADUïT

III

Així em salvi Déu, senyor, em sembla
que la dama que aprecia el valor
no actuarà mai per diners
ni del rei ni del emperador
farà el seu enamorat;
això em sembla, ni en té necessitat;
perquè vosaltres, rics homes altius,
no voleu més que el jeure..

IV
Giraut, i no és més bonic,
si el ric sap honrar i respectar
segons que el cor amb el poder
l'ajusta? Quan el té per senyor,
l'aprecia menys pel seu valor,
si dolent no el troba ni superb?
Ja se sol dir el proverbi
que el que val més, el millor pren.

EN OCCITÀ (ORIGINAL)

III
Si·m sal Deus, senher, me pareis 
de domna qu'enten en valer 
que ja no·n falha per aver 
ni de rei ni d'emperador 
no·n fassa ja son amador; 
so més vis, ni no l'a mester; 
car vos, ric ome sobranser, 
no·n voletz mas lo jauzimen. 

IV
Giraut, e non esta genseis, 
si·l rics sap onrar ni temer 
sidonse·l cor ab lo poder 
l'ajosta? Co·l te per senhor, 
preza·l donc menhs per sa valor, 
si mal no·l troba ni sobrer? 
Ja sol om dir el reprover 
que sel que val mais, e melhs pren. 

Poema Complet:   https://reialfons.weebly.com/