DIFERÈNCIES A LES ACTUACIONS DEL SANT OFICI ALS TRIBUNALS D'ARAGÓ, VALÈNCIA O BARCELONA.

 La Inquisició a la Corona d'Aragó va ser establerta pels Reis Catòlics el 1483-1485,d iferenciant-se de la medieval per dependre directament de la monarquia i no del Papa. Va actuar com a eina centralitzadora i de control religiós (contra conversos, protestants i heretges) i polític, sota la direcció de l'Inquisidor General, generalment castellà.

El 1525, el papa Climent VII va signar una butlla perquè ampliar aquest control contra els sodomites, sota pressió de l'emperador Carles V. D'aquest control en van quedar fora el regne de Mallorca, el Rosselló i les altres possessions mediterrànies.

Tots els territoris van posar objeccions, la principal causa va ser el xoc frontal entre l'absolutisme que representava la Inquisició (l'única institució comuna a tots els regnes) i els furs i constitucions que protegien les llibertats dels ciutadans davant del poder real, molt més garantistes que els castellans, que a més van nodrir els jutges i els familiars que sempre van intentar actuar.

La Inquisició va ser vista en aquests territoris com un "cavall de Troia" del poder real. A Saragossa, hi va haver incidents de violència extrema, com l'assassinat de l'inquisidor Pedro de Arbués, cosa que va provocar una repressió ferotge i immediata, amb nombroses execucions com a càstig exemplaritzant.

A Catalunya, les institucions locals van aconseguir integrar els "familiars" de la Inquisició dins del seu propi sistema constitucional, cosa que va suavitzar l'impacte del tribunal i ho va fer sentir menys com una eina d'imposició externa en comparació del Regne d'Aragó.

València i Saragossa tenien una densitat de població morisca i de judeoconversos nombrosa. El tribunal de València, per exemple, va ser un dels més actius contra els conversos en les primeres dècades, executant una part considerable dels processats.

En canvi, a Barcelona, ​​després dels assalts als calls, a finals del segle XIV, la població jueva va disminuir dràsticament o es va assimilar amb més rapidesa que en altres regions.

Els familiars de la Inquisició gaudien de fur eclesiàstic, cosa que els permetia cometre delictes comuns i ser jutjats pels seus propis inquisidors en lloc de per la justícia ordinària, això va provocar tensions especialment a València.

Catalunya va ser el territori que més va trigar a acceptar la “nova” Inquisició. Els barcelonins insistien que només reconeixerien l'antiga Inquisició medieval, d'origen pontifici i no real.

Les objeccions contra les actuacions inquisitorials, solien tramitar-se com a "greuges" (greuges) a les Corts de Barcelona i Monzó, denunciant que els inquisidors envaïen competències dels tribunals civils catalans.

La implantació de les presons secretes i l'ús de la tortura van generar una forta resistència institucional a l'Aragó, ja que contravenien els furs i la legalitat aragonesa, que protegia més les garanties dels acusats que la legislació castellana.  Les presons secretes i el mètode de la Inquisició representaven una violació directa de la legalitat foral aragonesa. Mentre que el dret aragonès avançava cap a garanties processals pioneres, la Inquisició operava com una jurisdicció paral·lela que ignorava les llibertats del regne. 

Les xifres que es disposen són orientatives i només hi ha les que afecten el Sant Ofici, estudis com els de Jaume Riera sobre la persecució de la sodomia a Catalunya, han ajudat a fer-se una idea sobre la repercussió. Durant el període de més activitat (segles XVI i XVII), les diferències en relaxacions (execucions) reflecteixen la intensitat de la persecució de minories a cada regió:

-Tribunal de València: S'estima que va haver-hi unes 700 a 800 persones relaxades en persona (executades) entre 1481 i 1530. Per al període posterior (1540-1700), les execucions van disminuir dràsticament, registrant-se aproximadament 79 relaxacions en persona i un nombre similar en efigie.

-Tribunal de Saragossa: Va ser un dels més severs inicialment. En les primeres dècades (finals del XV), les relaxacions es compten per centenars a causa de la repressió després de l'assassinat de Pedro de Arbués. Durant el període 1540-1700, les xifres es van estabilitzar, amb unes 50 a 60 relaxacions en persona.

-Tribunal de Barcelona: És el tribunal amb menors índexs de relaxació. En el període de 1540 a 1700, es van registrar aproximadament 25-30 relaxacions en persona. La majoria dels seus processos acabaven en penes menors o tortura sense execució.

Una altra pena era la de galeres, afavorida per la necessitat de l'armada i els conflictes amb la justícia, que moltes vegades es negava a signar sentències de mort. Era la condemna gairebé automàtica per als homes joves i aptes físicament. Per a molts, això era preferible a la foguera (que es reservava per als casos amb "agreujants" o reincidència), però a la pràctica suposava una altíssima mortalitat. Molts sodomites van patir aquesta pena, fins i tot per "conèixer la dona per darrere com a mètode anticonceptiu,

Jaume Riera destaca que a Barcelona l'activitat va ser molt intensa en períodes concrets. Tot i que el tribunal de Barcelona tenia menys volum total que el de València, la proporció de condemnes per sodomia va ser molt alta, es va enviar a galeres a desenes d'homes, molts estrangers, mariners, francesos o italians, que estaven de pas per la ciutat o de classes baixes.

Riera subratlla que la Inquisició utilitzava aquests casos per justificar-ne l'existència i obtenir ingressos (per confiscacions), especialment quan l'"amenaça" dels conversos o luterans disminuïa.

Un altre autor recomanable és Rafael Carrasco, la seva obra és essencial per entendre el tribunal valencià. A Inquisició i repressió sexual a València. Història dels sodomites (1565-1785) detalla com la Inquisició valenciana va utilitzar la persecució de la sodomia com una forma de control social i moral. Recentment, ha publicat "Contra la estirpe de Sodoma":, una síntesi actualitzada sobre tota la Corona d'Aragó.

Rocío Rodríguez Sánchez: La seva tesi i posterior assaig, Sodomia i Inquisició: la por al càstig, estudia 638 casos a la Corona d'Aragó, desglossant els càstigs aplicats i les dinàmiques de delació a ciutats com Barcelona i Saragossa.