LA MÀ ESQUERRA DEL CARDENER

Històries de dones que van deixar empremta en èpoques complicades. A aquesta primere entrega: Jùlia Major, filla d'August; Olimpe de Gouges; Agripina Major; Emma de Normandia; Isabel de Villena, protofeminista; Cornèlia, mare dels Gracs; JULIA MAIOR, FILLA D'AUGUST? Un fet sempre m'ha estranyat, el matrimoni entre Octavi i Lívia, mai no va tenir fills. Això en un matrimoni que va legislar perquè els romans tinguessin fills (Lex Julia), no deixa ser estrany. Però tots dos van tenir fills en anteriors matrimonis, Octavi era pare de Júlia Maior (Julia Augusti filia) i Lívia de Tiberi i Drus. Així i tot d'aquest matrimoni que va durar més de 50 anys, no en va néixer cap fill. L'explicació pot ser el 39 aC. Júlia va néixer al si de la gens Iulia l'any 39 aC. Entre els seus avantpassats estaven Pompeu o del dictador Sila, a més de ser filla d'Octavi, llavors conegut com a fill del diví Juli Cèsar. Va tenir una infància plàcida a la llar d'Octavi, educada en u

                                                    " I vós de Déu aquí amagat,                                                      heretge, fals, i renegat,                                                      seguint la llei d'un tal Balterra,                                                      el sarraí caragirat                                                      que amb tants, tants homes ha cardat.".. El bisbe Arnau d'Urgell (1140-1195),  com molts prelats del seu temps, no es va significar per una vida ascètica, com predicaven, sinó tot el contrari. Sodome, Les frères de Limbourg,  Bible moralisée , Paris, Bibliothèque nationale de France,  Arnau de Preixens, bisbe d'Urgell, va estar enemistat amb el trobador Guillem de Berguedà. Aquest fa servir el vocabulari més cru i obscè de tota la literatura trobadoresca, sense eufemismes ni retòrica de cap mena, sense gairebé ironia sinó amb l'insult directe contra el bisbe, a qui acusa de violador (cita noms