RÚSSIA (Россия) (I PART)
La història de Rússia (o caldria dir les Rússies?) és molt desconeguda a un occident que sovint ha menyspreat uns pobles que molts cops han volgut ser europeus, malgrat l'Europa Occidental. I, és que per molts, Europa no va gaire més enllà de les fonteres de la Unió Europea. Amb aquesta entrada intentaré fer una breu aproximació:
Miniatura medieval del segle XIII que mostra l'atac d'Oleg, fundador del Rus de Kíev, a Tsargrad (Constantinoble). any 911.
La història de Rússia comença amb els eslaus orientals. Els eslaus emergiren com a grup ètnic a Europa entre els segles III i IV. Fundat i governat pels víkings i els seus descendents, el primer estat eslau oriental, la Rus de Kíev, sorgí al segle IX, i adoptà el cristianisme de l'Imperi Romà d'Orient el 988, fet que donà inici a la síntesi de les cultures romana d'Orient i eslava, que definiria la cultura russa dels següents mil anys.
La Rus de Kíev es desintegrà i les terres foren dividides entre petits estats feudals. El successor més poderós en fou el Gran Ducat de Moscou, que fou la força principal del procés de reunificació russa en la seva lluita d'independència en contra de l'Horda d'Or. Moscou reunificà, a poc a poc, els principats russos que l'envoltaven i finalment dominà el llegat cultural i polític de la Rus de Kíev.
Al segle XVIII, ja s'havia estès per mitjà de conquestes, annexions i exploracions, i es transformà en l'Imperi rus, que s'estenia des de Polònia a l'oest fins a l'oceà Pacífic a l'est. Rússia es convertí en el país constituent més gran de la Unió Soviètica, l'estat socialista constitucional més gran del món i superpotència mundial, fins a la seva dissolució a la fi de la Guerra Freda.
Retrat de Ivan IV,Gran Llibre Estatal de 1672, Sant Petersburg
IVAN IV, EL TERRIBLE?
Normalment, se'l coneix per la duresa amb què va tractar als seus enemics, però s'obvia que va ser un rei reformador que va treure poder al clero i la noblesa. Ivan IV de Rússia (rus: Іѡа́ннъ Васи́лїевичъ) ( 1530 -1584). Fou el primer Tsar de Rússia (1547-1584).
El fet que Stalin ho considerés com un exemple a seguir, no va ajudar a millorar la seva llegenda negra. Tots dos van ser uns veritables carnissers, però Ivan IV va planificar tota una sèrie de reformes molt importants, convertint Rússia en un estat modern.
Per això va apartar del seu costat la vella noblesa boiarda, envoltant-se de consells de mentalitat oberta i que van prendre exemple a la Itàlia renaixentista, va perseguir la corrupció, va reformar l'administració local permetent l'elecció dels seus regidors i, també, va augmentar el poder del tsar .
Va reformar la vida religiosa, va retallar el patrimoni eclesiàstic, va confiscar els béns eclesiàstics adquirits per herència i va abolir l'exempció d'impostos de l'església. Tot això sens dubte suficient perquè alguns ho veiessin com un tzar terrible.
Cert que els últims anys de la seva vida i especialment després de la mort de la seva dona Anastassia, es va embrancar en una terrorífica persecució de suposats enemics que va sumar Rússia en un bany de sang.
Retrat de la gran duquessa Catherine Alekseevna (futura Caterina la Gran) en el seu primer any de matrimoni i a Rússia. Louis Caravaque, 1745 Gatchina Palace. St Petersburg.
CATERINA II, L'AUTÒCRATA DE TOTES LES RÚSSIES.
Caterina II de Rússia (1729 - 1796 (Екатери́на II Алексе́евна Вели́кая) fou una princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia.
Va ser una governant reformista, culta i il·lustrada que va governar amb mà de ferro Rússia durant 34 anys. Es va desempallegar dels enemics que la molestaven, va tenir amants (a l'gual que els altres tsars) als quals no va donar accés al poder polític (A diferencia dels altres tsars) , i va tenir fills que no eren del seu espòs.
Inicialment, va reformar lleis per modernitzar el seu país. Afavorí la colonització de les noves àrees ocupades. Va establir la Societat Econòmica Lliure per tal d'encoratjar la modernització de l'agricultura i la indústria. Va animar a la inversió estrangera a establir-se a Rússia. Però va augmentar el poder del tsar sobre tots els fets del país.
La Revolució Francesa la va portar a posicions molt conservadores, retirant llibres i estàtues franceses d'arreu. La mort de Lluís XVI la va escandalitzar, ella que no havia tingut cap mania en matar al seu espòs el Tsar Pere III, i a més d'un membre de la seva imperial família.
Abans de morir va repassar els fets del seu regnat, i es va justificar: "Són una autòcrata, aquest és el meu ofici, Déu em perdonarà, aquest és el seu ofici". Ella sempre va creure que aquest fet era l'únic que permetia manar a Rússia i evitar les constants intromissions dels boyards i el clero.
Llegenda procedent de"La Rusia de los Zares" Carles Buenacasa, 2020.
EL TSAR ALEXANDRE I, EL MÉS GUAPO I ASTUT DELS GRECS.
La frase era de Napoleó, però era un elogi enverinat, grec era un eufemisme per designar als homosexuals, terme que encara no existia.
Era net de Caterina la Gran, i va arribar al poder després d'un complot que va posar fi a la vida del seu pare. Ell i el seu amant, el príncep Peter Volkonsky, van tenir un paper fonamental.
Va haver d'enfrontar-se a la invasió napoleònica, al final la humiliant derrota de les tropes franceses el va convertir en un heroi admirat tant al seu país com a l'Europa absolutista.
Alexandre es va casar i va tenir dues filles que van morir. Tots aquests successos van deteriorar laseva ja malmesa salut mental. Va somiar a imposar un nou ordre mundial "cristià" que acabés amb el liberalisme. Va morir sobtadament durant un viatge a Crimea, va circular la llegenda, segons la qual havia fingit la mort per retirar-se a fer vida d'ermità; curiosament la seva tomba, oberta el 1926, va ser trobada buida.
Caricatura de Rasputin i la parella imperial, 1916
EL FINAL DE RASPUTÍN
Fèliks Iussúpov, príncep Iussúpov i comte Sumarókov-Elston era posseïdor d'una de les més importants fortunes mundials a principis del segle XX. Ell va ser l'autor material de l'assassinat del monjo Grigori Rasputin. Era conegut per tothom com homosexual.
Al film Nicolau i Alexandra (1971) va mostrar com ell i el seu amant el gran duc Dimitri de Rússis, van invitar a Rasputín a una festa plena d' excessos (vi menjar i sexe), on el monjo es va entregar a la festa plenament, on un cop emborratxat el van assassinar. L'autor material va ser el príncep Yusúpov, testimoni de la relació entre ell, un nen ric seductor, i un pagès sàtir i intrigant (Rasputín). Al cinema va ser interpretat per Martin Potter (Satyricon).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada