MARIA MAGDALENA A OCCITÀNIA?

-

 Els càtars consideraven a Mara Magdalena, la primera entre els apòstols i crein les seves restes estaven a la Provença.


Cap de Maria Magdalena. Basílica de Saint Maximin la Sainte Baume


Al municipi de Saint-Maximin-la-Sainte-Baume, prop de Marsella, es troba l'església on reposen les suposades restes de Maria Magdalena. Una llegenda diu que després de la mort de Crist va fugir de Palestina temen per la seva vida. Aquí va fer penitència a la gruta de Santa Baume, on va ser enterrada. El nou Testament no diu res del seu final, alguns evangelis apòcrifs l'assenyalen com esposa de Crist, com el de Felip que la cita com esposa d'ell.


La seva figura va ser molt important a l'inici del cristianisme, en un temps on a les assemblees cristianes (ecclesia) homes i dones tenien la mateixa importància. Cal recordar que segons Joan 20, 15-17, ella és la primera a veure a Jesús ressuscitat, mentre que els apòstols el veuen i no el coneixen. Però a mesura que el cristianisme ella va perdent importància i protagonisme.

No va ser així entre els perfectes (càtars) que la consideraven la primera dels apòstols, per davant de sant Pere, per ells les dones podien liderar i no tan sols criar fills. Als llargs debats amb els monjos del Cister moltes dones van brillar mostrant el seu coneixement de les escriptures. Els dominics es van negar a debatre amb elles.

Curiosament, va ser el dia de Santa Magdalena, el 22 de juliol de 1209, quan els salvatges creuats van entrar a la ciutat de Beziers, llavors amb més de 40.000 habitants. Un error provocat pels joves més impetuosos, va permetre l'entrada dels enfurismats croats, produint un saqueig i una massacre despietada que no respectaria ni les esglésies (es va calar foc a la catedral i a la Magdalena), ni els habitants de religió catòlica (els francesos van executar entre 15.000 i 20.000 catòlics), ni a dones, ni vells, ni nens. Així, ha esdevingut famosa la frase atribuïda al legat del papa Arnau d'Amaurí quan es prengué la ciutat: Mateu-los tots i Déu, després, ja sabrà conèixer-ne els seus.


Assalt a la catedral de Beziers on es refugiaven prop de 2000 catòlics. Acabant massacrats sense cap pietat en nom de Déu. Gravat anònim de 1890.

En l'àmbit de la llegenda s'ha assenyalat algunes dinasties medievals com a descendents de Maria Magdalena, entre elles la merovíngia o la casa de Barcelona. Llegenda que alimenta literatura popular, però que no té cap fonament històric.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

QUAN CAN TORELLÓ ERA EL PARTHENON, ANYS 30 A GAVÀ.

-
Imatge
Entre 1929 i 1936 una associació naturista es va establir a la masia gavanenca de Can Torelló. El 1929 s'inaugurava a la masia de can Torelló de Gavà una associació naturista. El seu fundador era un italià procedent de l'Uruguai anomenat Nicolás Capó (1899-1977). No tan sols va ser l'introductor del naturisme, sinó que a més va fundar una revista anomenada Pentalfa amb un tiratge de 25.000 exemplars. A Can Torelló es reunien per a més de practicar el naturisme, per parlar de la seva filosofia de la vida. A aquesta masia li deien el Parthenon. A través de la seva revista podem conèixer gran part de les activitats que es van desenvolupar a l'interior del recinte: casaments naturonudistas, banquets fraternals, sortides. Revistes com "Crònica" o "La Estampa" van informar de les seves activitats. Tot i que una tanca de tres metres impedia veure des de l'exterior les activitats que es desenvolupaven, Parthenon va ser objecte de la ira dels
Més informació

NI DINS NI FORA CIUTAT

-
Imatge
El 28 de maig de 1464 un home a qui li deien "Morro de vaques" se li havia girat feina, un treball pel qual cobraria 110 sous. Ell vivia a un lloc que no estava ni dins, ni fora ciutat. "Morro de vaques" era el nom popular en què s'anomenava al botxí de la ciutat, una feina mal vista, doncs era l'encarregat d'executar les tortures, càstigs i la pena de mort als condemnats per la justícia. Ningú volia ser veí del botxí, però aquest tenia l'obligació de viure a ciutat. Sembla ser, que després d'una llarga polèmica, el Consell de Cent va trobar una solució: el botxí viuria a la muralla, un lloc que no estava ni dins, ni fora de la ciutat. I el lloc que es va decidir, suposadament, va estar el petit espai que hi ha entre la Capella de Santa Àgata i la casa Padellàs, actual seu del MUHBA Museu d'Història de Barcelona. El botxí feia un bon negoci, cobrava per la feina de matar, ho podia fer sense que la ira de deu, ni la justícia de l'home c
Més informació

L’AIGUAT DE SANT RAMON, GAVÀ 31 AGOST 1926

-
Imatge
El meu pare sempre em deia "Vigila el dia de Sant Ramon, és dia de les pitjors riades". Era molt petit, dos anys, però recordava els estralls que aquell 31 d'agost de 1926 van portar a una terrible inundació a Gavà.  Feia poc temps que amb els seus pares, els meus avis, l'Elvira i el  Pepep , havien anat a viure a la seva casa al carrer Indústria, al costat de la Riera desviada que abans baixava per l'actual Rambla. Contra la voluntat dels seus veïns llavors aquesta zona encara pertanyia al municipi de Viladecans,  Aquell dia la riera va voler recuperar la seva ruta tradicional, va desbordar i baixar a l'ample per les rambles gavanenques. Va arrencar arbres i voreres, va inundar cases, va entrar al Casino. La riera de les  Perets  no va voler ser menys i va arrossegar tot el que es trobava per camí, sembla que una cara del  Calamot  inclosa. Amb el  Torrentet  desbocat, la zona de l'actual Passeig Maragall va quedar inundada amb grans dans a la finca
Més informació