DEL VICI SODOMITIC A L'ESTIGMATITZACIÓ DE L'HOMOSEXUALITAT

 Sovint veiem com cada cop que sorgeix una desgràcia o apareix una nova epidèmia surt algú culpant l'homosexualitat. Des de l'estigma de la lepra a la còvid o la verola del mico, i malauradament sempre ha estat així.




En realitat, aquest missatge estigmatitzador apareix per primera vegada a finals del segle IV i va arribar de la mà d'Agustí d'Hipona que per primera vegada relaciona Sodoma com a paradigma de totes les impietats, i assenyala que la “fornicació entre homes era un pitjor crim que fornicar amb la pròpia mare i violava la “sagrada” relació que existia entre els homes i el “Creador”.

Ja abans la Bíblia havia assenyalat la lepra com un càstig diví contra l'home pels seus molts pecats, especialment els de fornicació i entre ells la que es feia entre homes, però formava part de la condemna generalitzada contra qualsevol relació sexual no procreativa.

Les paraules del de Hipona van servir per fer lleis contra la sodomia, un bon pretext per treure enemics incòmodes. Així Jaume II el Just un dia va dir “els pecats de sodomia al nostre regne fan plorar Déu i hem d'actuar” I així va ordenar processar els Templers i el comte d'Empúries sota acusació de sodomia, però un cop cobrat una bona suma de diners , el problema ja havia desaparegut.

Teòlegs, metges i juristes consideraven les malalties com una manifestació de la voluntat de Déu que actuava segons la moral de les persones. Així la lepra es relacionava amb l'heretgia, així els pobles que permetien aquests comportaments, patirien el càstig diví a través de l'enviament d'epidèmies, terratrèmols, seguies, inundacions,... I entre tots aquests pecats hi havia també la sodomia, pecat per a les autoritats eclesiàstiques i crim per a les civils.

Amb el creixement de les ciutats augmenta les llibertats, especialment les sexuals, i els poders eclesiàstics veuen en els que no segueixen les pautes un perill per la seva pèrdua de poder. Així, la seva estructura repressora s'iniciarà contra heretges, jueus i els sodomites. Regnes i església voldran unificar-ho tot sota un sol poder d'origen diví, amb lleis que regularan comportaments i castigaran diferències, i la Inquisició serà l'eina que ho durà a terme amb puny de ferro i absència absoluta de misericòrdia. Boswell assenyala que això va produir una “pèrdua de llibertat per a grups socials diferenciats o en condicions de desavantatges”

La pesta o la sífilis seran les noves epidèmies que s'utilitzaran per culpar els sodomites. Girolamo Savonarola a Florència o Sant Bernardí a Siena clamaven contra els actes contraris a la naturalesa, segons ells causants de tanta desgracia, mentre oblidaven que la sífilis era la malaltia de moda entre papes i cardenals i la seva principal causa de mort. Fruit d'això a Florència es van cremar centenars de persones acusades de sodomia, a Castella i les seves colònies d'ultramar als Reis Catòlics van dictar el 1497 la Pragmàtica contra la sodomia, paral·lelament a altres lleis contra gitanos i jueus. La Inquisició fou la que s'encarregà als regnes de la Corona d'Aragó.




Sempre ha estat més fàcil buscar el culpable que descriure les arrels de la malaltia i així sempre va ser més fàcil culpabilitzar que curar. Així la sífilis era un càstig diví per la sodomia o un mal francès o turc, i la sida era la resposta de Déu a la vida dissoluta dels homosexuals, i es va definir abans com el càncer rosa que saber de l'existència del VIH. Aquestes malalties de transmissió no tenen res a veure amb grups de risc, sinó amb pràctiques que permeten la transmissió més enllà del gènere o color de pell de les persones.

Però un dels arguments més gruixuts van venir del papa Joan Pau II dient que “l'ús de preservatius és una blasfèmia contra Déu fins i tot per prevenir la SIDA”, aquest fet especialment a Àfrica, ha causat centenars de milers de morts, possiblement milions; un genocidi en tota regla que ha quedat impune.




Però dia a dia seguim veient com es culpabilitza abans de cercar causes i solucions, i sempre els homosexuals som els primers a rebre. Ha passat amb la còvid, amb la verola del mico i fins i tot s'han creat notícies falses assenyalant que la massacre de Texas la va fer una persona trans. I amb ressorgiment de l'extrema dreta i el seu blanqueig mediàtic, això anirà a més.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

QUAN CAN TORELLÓ ERA EL PARTHENON, ANYS 30 A GAVÀ.

NI DINS NI FORA CIUTAT

L’AIGUAT DE SANT RAMON, GAVÀ 31 AGOST 1926