HYDRA, AGOST 1980

 


No sabia de l'illa, anava a l'aventura. De Nàuplia anàvem cap al Pireu en una barca que volia ser Ferri. La primera illa era Hydra, no vam seguir.




En posar el peu a terra em vaig enamorar del lloc. Anàvem de pas i ens hi vam quedar deu dies. A Hydra el temps no corre, tot està aturat, tot és pau i tranquil·litat. Bé tot era, dons ha quedat al meu record del darrer cop que vaig viatjar a Grecia.

No hi havia vehicles de tracció mecànica, fora algun vehicle elèctric. El transport a l'illa era amb ruc, digne d'un lloc sense presses. A les places i a les ombres veies la gent gran fent-la petar amb un mini cafè i un litre d'aigua al costat que els durava tota la tarda. A les mans una espècie de rosari (el komboloi) que amb parsimònia anaven passant peça a peça, amb una lentitud pròpia d'aquest lloc màgic.

Ràpidament nens ens oferien lloc on dormir, vam seguir a un i ens va portar a una casa. Allà una dona que cridava més que parlava es feia entendre amb mi, sense voler saber en quina llengua ho podíem fer. Ni ella parlava altra llengua que la seva, ni jo era expert en idiomes. Vaig entendre "five dragma" (quina ganga) i no m'ho vaig pensar "nai" i ens va ensenyar la cambra digna del preu. La porta no tancava i un sol llit petit. A ella li va semblar bé, i ens vam quedar, érem joves. Recordo de camí dormir a un paller al Belgrad del que encara em grato l'esquena. L'endemà al despertar, dos més estaven dormint al terra de la mini habitació. Eren alemanys, per primer cop vam utilitzar el llatí per entendre que dèiem. Avui em faig creus.




El poblet era petit, però hi havia vàries esglésies. Una era un monestir i vam voler entrar-hi. Un pope enfurismat ens va fotre fora. Com criden quan s'enfaden. Creiem que era perquè ella anava amb pantalons. Després ens vam adonar que allà les dones no podien entrar per aquella porta. Em vaig quedar sense tafanejar les icones que es veien.

No vaig tenir massa problemes amb entendre'm sense dir ni piu en grec. Oriste, para kalós, neró, salatambirramousaka....i poc més. Però alguna cosa pillava del grec escrit. I quan dos es volen entendre l'idioma no és barrera. Domino més el francès i és a París on més m'ha costat fer-me entendre.

Una nit de lluna plena, prop del mar i amb el Peloponès al fons, vaig prendre una decisió essencial en la meva vida, l'inici d'un llarg camí del qual guardo els bons records. Però aquesta ja és una altra història
Vaig conèixer Hydra en un moment irrepetible. Segur que ja tot és diferent, jo també ja tinc 41 anys mésmenys pel i més pes. Però el lloc segueix intacte al meu record.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

QUAN CAN TORELLÓ ERA EL PARTHENON, ANYS 30 A GAVÀ.

NI DINS NI FORA CIUTAT

L’AIGUAT DE SANT RAMON, GAVÀ 31 AGOST 1926