URBÀ VIII, EL PAPA QUE VA TRAIR A GALILEU.

"Quod non fecerunt barbarifecerunt Barberini" (Allò que no han fet els bàrbars, ho han fet els Barberini)

Maffeo Barberini (Urbà VIII, 1568-1644) va ser un Papa culte, amant de les lletres i de l'art, mecenes, nepòtic i traïdor. 

Urbà VIII per Gian Lorenzo Bernini 


Era membre de la poderosa nissaga florentina dels Barberini, va arribar al papat després de la mort de Gregori XV el 1623. En poc temps va omplir a tota la seva família de títols, especialment als seus "nebots". A més va apujar els impostos als romans, per pagar les enormes despeses del seu regnat. Tot això el va fer molt impopular. 

Va portar terme una important obra de transformació de la ciutat de Roma, destruint bona part a favor d'una nova ciutat majestuosa i barroca. Entre els seus protegits va estar Gian Lorenzo Bernini. L'autor de la columnata de la plaça de Sant Pere o el baldaquí de Sant Pere del Vaticà, donava un doble sentit a moltes de les obres que va desenvolupar per evitar la impopularitat dels papes. Per cert, pel baldaquí de la Basílica del Vaticà, Urbà VIII va obligar a fondre els cassetons de bronze del Panteó. 

Fontana dei Fiume, Piazza Navona. Les estatues representen als rius, però també s'enfoten de l'església del davant: Una es tapa la cara (no vull ni veure-ho), l'altre aixeca la mà (ay, que es cau¡¡) 


La part més fosca del seu regnat va ser la seva relació amb Galileo Galilei. Eren amics des de ben joves. A l'inici del papat es va autoproclamar protector de les arts i les ciències. Els dos van fer publicacions elogiant la tasca de l'altre. Però un cop el poder Maffeo Barberini li va agafar el gust de perseguir heretges. Primer es va llançar contra els que denominava "adoradors del diable", socarrimant a heretges i bruixes sense pietat. Quan el 1632 Galileu, convençut del suport del seu amic, va publicar els seus "diàlegs", Urbà VII el va trair, va deixar que fos jutjat, que es retractés de dir que la terra era rodona i el va enviar l'ostracisme. 

La seva inhibició a la guerra dels 30 anys i el suport al Portugal independitzat de Castella, va fer que a Castella fos assenyalat com un Papa covard. Malgrat tot, el 1625 Felip IV va enviar a Antonio-Catalina de Erauso (la monja alferes) a visitar al Papa, i aquest li va permetre l'ús de vestimenta masculina la resta de la seva vida, fet molt poc usual. 


Comentaris