ALFONSO XIII, TOT UN BORBÓ.
Cap monarca de la casa dels borbons ha unit totes les característiques de la seva família com aquest monarca. Doble vida, corrupció, fills naturals, menyspreu dels valors democràtics... Una joia de rei.
Durant el seu regnat se li van conèixer una llarga relació d'amants. Cristià al matí, populista a la tarda i puter de nit va col·leccionar la més gran selecció de porno del seu temps, amb films o fotografies tant de contingut heterosexual com homoeròtic. Va produir pel·lícules on disfressava de monges a les prostitutes del Barri Chino de Barcelona per ser violades per capellans. " Alfonso XIII intuyó, en cambio, la campechanía borbónica y pensó que reinar era bajar al castizo, comerse un cocido con un simple y contarle dos chistes verdes, pero juraba la constitución por la mañana y por la tarde consentía la dictadura de Primo de Rivera. " (1)
Amb la proclamació de la república el rei va fugir com un covard per la porta del darrer, deixant plantada a tota la seva família amb qui estava d'ungles. La premsa cavernària hispana, sempre en perpetu estat de genuflexió davant el rei, va dir que marxava pobre i arruïnat. Ho va repetir tant, que al final igual s'ho va arribar a creure. Tot sembla que el pobre borbó en arribar a Marsella va tenir un gran disgust: els bordells estaven tancats.
El pobret rei va marxar amb una gran fortuna, producte del mal ús que els borbons saben ben fer del poder. De Marsella van seguir llargues nits d'orgies i festes per Cannes, la Côte d'Azur. Festes a les quals anava amb Douglas Fairbanks, un altre amant de la gresca amb qui va compartir les llargues nits de festa a la Barcelona dels anys 20.
Mentre mantenia un llarg litigi amb la seva família a la qui li negava els ajuts que li demanaven. Amb excepció del seu primogènit Alfonso, que feia un curset accelerat per ser un gran borbó. Mentre el pare dilapidava una immensa fortuna, producte de la corrupció, en festes i caceres, el fill no volia ser menys. El que volia ser rei viatjava per tot el món en els hotels de més luxe, acabant amb les existències d'alcohol, acompanyat de la seva amant Edelmira Sampedro. Amb ella va tenir un fill a qui van abandonar a un convent de monges de Suïssa. El matrimoni del príncep amb Edelmira li va fer perdre el dret a ser successor a la Corona i el pare li va treure part de l'assignació; segurament aquest fet va provocar el divorci de la parella. Els accessos i l'alcohol van posar fi amb la vida del príncep que va voler fer un curs accelerat de borboneig, Els seus pares no van anar al seu enterrament.
Mentre la premsa europea anava plena de les aventures del "pobre" borbó, aquestes notícies. També van inventar una història de la qual no hi ha cap evidència. Segons els tabloides britànics, la duquessa de Lécera estava enamorada de la reina i aquesta del duc, formant un triangle amorós. Cert o no, el rei amant de la gresca ho va aprofitar per retirar ajuts a la reina i als seus fills. (2)
El 1941 moria cristianament al costat d'una monja i abraçat al mant de la Verge del Pilar, una vida tant "cristiana" no podia acabar d'altra manera. El 1980, el seu nét Juan Carlos, el va fer retornar a Espanya, rendint honors a què tant havia fet pel seu país, especialment en els millors bordells de les ciutats. El seu nét de tot això també en sap molt.
Durant el seu regnat se li van conèixer una llarga relació d'amants. Cristià al matí, populista a la tarda i puter de nit va col·leccionar la més gran selecció de porno del seu temps, amb films o fotografies tant de contingut heterosexual com homoeròtic. Va produir pel·lícules on disfressava de monges a les prostitutes del Barri Chino de Barcelona per ser violades per capellans. " Alfonso XIII intuyó, en cambio, la campechanía borbónica y pensó que reinar era bajar al castizo, comerse un cocido con un simple y contarle dos chistes verdes, pero juraba la constitución por la mañana y por la tarde consentía la dictadura de Primo de Rivera. " (1)
Amb la proclamació de la república el rei va fugir com un covard per la porta del darrer, deixant plantada a tota la seva família amb qui estava d'ungles. La premsa cavernària hispana, sempre en perpetu estat de genuflexió davant el rei, va dir que marxava pobre i arruïnat. Ho va repetir tant, que al final igual s'ho va arribar a creure. Tot sembla que el pobre borbó en arribar a Marsella va tenir un gran disgust: els bordells estaven tancats.
El pobret rei va marxar amb una gran fortuna, producte del mal ús que els borbons saben ben fer del poder. De Marsella van seguir llargues nits d'orgies i festes per Cannes, la Côte d'Azur. Festes a les quals anava amb Douglas Fairbanks, un altre amant de la gresca amb qui va compartir les llargues nits de festa a la Barcelona dels anys 20.
Mentre mantenia un llarg litigi amb la seva família a la qui li negava els ajuts que li demanaven. Amb excepció del seu primogènit Alfonso, que feia un curset accelerat per ser un gran borbó. Mentre el pare dilapidava una immensa fortuna, producte de la corrupció, en festes i caceres, el fill no volia ser menys. El que volia ser rei viatjava per tot el món en els hotels de més luxe, acabant amb les existències d'alcohol, acompanyat de la seva amant Edelmira Sampedro. Amb ella va tenir un fill a qui van abandonar a un convent de monges de Suïssa. El matrimoni del príncep amb Edelmira li va fer perdre el dret a ser successor a la Corona i el pare li va treure part de l'assignació; segurament aquest fet va provocar el divorci de la parella. Els accessos i l'alcohol van posar fi amb la vida del príncep que va voler fer un curs accelerat de borboneig, Els seus pares no van anar al seu enterrament.
Mentre la premsa europea anava plena de les aventures del "pobre" borbó, aquestes notícies. També van inventar una història de la qual no hi ha cap evidència. Segons els tabloides britànics, la duquessa de Lécera estava enamorada de la reina i aquesta del duc, formant un triangle amorós. Cert o no, el rei amant de la gresca ho va aprofitar per retirar ajuts a la reina i als seus fills. (2)
El 1941 moria cristianament al costat d'una monja i abraçat al mant de la Verge del Pilar, una vida tant "cristiana" no podia acabar d'altra manera. El 1980, el seu nét Juan Carlos, el va fer retornar a Espanya, rendint honors a què tant havia fet pel seu país, especialment en els millors bordells de les ciutats. El seu nét de tot això també en sap molt.
(1) Alfonso XIII financió el precedente del cine de suecas
de José Frade y tuvo cinco hijos bastardos. Martín Olmos Medina,
(2) Bastardos y borbones. José María de Zavala. Ed Penguin Randon House.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada