ELS CÁTARS: LES “BONES DONES” I ELS “BONS HOMES”

Un error molt estès és la creença que la denominació "càtars" ve del grec kataros (purs); en realitat es tracta d’un malnom despectiu que els dedicaven els seus enemics i que significa "adoradors del diable en forma de gat", o sigui bruixots.

De fet, els càtars mai es van anomenar a si mateixos amb aquest nom pejoratiu, sinó que es deien simplement cristians. A Occitània se'ls va dir popularment "bons homes" i "bones dones", també homes purs, o com albigesos, bogomils, arrians, búlgars, etc. La seva influència s'estenia per tota l'Occitània, en ciutats com Tolosa, Carcassona, Besiers... Allà rebien la protecció de la noblesa. La seva presència en aquesta zona incomodava al rei Felip August de França, que recelava de la influència catalanoaragonesa en el Migdia francès (la noblesa occitana era aliada de la Corona d'Aragó).

El recel eclesiàstic venia motivat pel desinterès que aquests sentien cap a tot allò material, així com la seva denúncia contra els abusos dels bisbes i clergues; per si fos poc, no estaven d’acord en què l'acte sexual hagués de ser tan sols amb fins de procreació. Tot això estava motivant que a les ciutats se'ls donés suport, especialment entre el poble i alguns senyors feudals. No creien en l'adoració d'imatges, rebutjaven el baptisme i veien en la creu un símbol de tortura. Vivien en comunitat, rebutjaven la propietat privada i el matrimoni. Rosa Montero assenyala a les comunitats càtares com Sorprenentment avançats per a l'època ... heretges molt intel·lectuals, molt racionals; traduïren les Escriptures a les llengües romàniques; consideraven la Creu un instrument de tortura, quelcom pervers i rebutjable[1].

A les comunitats càtares l'home i la dona gaudien de la mateixa consideració, estaven dirigits per les "perfectes" i els "perfectes", ja que llur presència no era un símbol de poder, sinó d'exemple. L’estil de vida ascètic practicat pels perfectes contrastava amb la corrupció i el luxe àmpliament estesos a l'Església catòlica. Per això els homes i dones "bons" representaven una clara amenaça per a la supervivència de les diòcesis catòliques en un medi rural empobrit i cansat dels abusius delmes eclesiàstics.

Aviat van aparèixer els primers rumors contra "els homes purs", que deien que adoraven gats, que eren sodomites i per tant heretges. Es va amenaçar amb l'excomunió als nobles que els donessin suport, i es van organitzar fins a quatre Concilis per acabar amb l'heretgia càtara. Finalment, Innocenci III i Felip August es van aliar i van organitzar la primera croada en la qual es va utilitzar per primera vegada la condemna de la sodomia com a acusació contra els heretges.

Sant Domenec de Guzman donat suport al extermini dels homes purs. 1651, Antonio Acero de la Cruz.

Els càtars creien que la procreació deixava les ànimes captives de la vil matèria. Això no vol dir que rebutgessin el sexe, sinó tot el contrari, ja que acceptaven les relacions sexuals lliures i practicaven la sodomia, és a dir, relacions sexuals no pro-creatives (en sentit general). Tampoc rebutjaven l'homosexualitat. Boswell explica: És sabut que molts moviments herètics influïts pel dualisme oriental i les filosofies maniquees desaprovaven la procreació, ja que aquesta deixava les ànimes captives de la vil matèria. Aquesta desaprovació bé podia portar a l'estimulació tàcita –o fins i tot explícita– de pràctiques homosexuals en substitució de les heterosexuals, tan objectables. Es creia que els albigesos, en particular, predicaven que les relacions homosexuals no només estaven lliures de pecat, sinó que constituïen un mitjà desitjable de contrarestar els esforços del dimoni per atrapar les ànimes en la matèria.

Al capdavant de la Croada contra els càtars van disposar al sanguinari Simó de Montfort, tristament cèlebre per aquestes paraules: Mateu-los a tots, Déu ja reconeixerà els seus! (Al castell de Montsegur s'hi havien refugiat tant els càtars com la gent del poble, que fugia de les maldats dels croats). Els nobles occitans es van aliar amb el rei Pere I el Catòlic, curiosament poc amic dels càtars, però defensor dels interessos catalano-aragonesos a Occitània. 

A l'esquerra el papa Innocenci III condemna als càtars (1208); a la dreta els croats els ataquen, amb Simó IV de Montfort. Il·lustració de les Grans cròniques de França (finals de segle XIII-XIV).

La Croada va ser en realitat un enfrontament entre el nord francès i els comtats del sud recolzats per la Corona d'Aragó, amb els "albigesos" com a pretext. La derrota de Muret va acabar amb la independència dels nobles occitans i va significar la instauració l’any 1229 de la inquisició en aquesta zona, i poc després, l'any 1250, també en els comtats del centre i nord de Catalunya, on s'havien refugiat molts càtars, especialment en boscos i muntanyes de difícil accés, com ara la Serra del Cadí o les Guilleries.

A partir d'aquest episodi, la utilització de la sodomia per desprestigiar i acabar amb grups incòmodes es va estendre al llarg dels segles; la següent ocasió va ser quan el rei Francès Felip IV el Bell va intentar acabar amb els templers. El papa Gregori IX va veure el poder que representava la Inquisició i la va instaurar lligada directament al capdavant de l'Església Catòlica i pel fet va rebre l'ajut del predicador intolerant Ramon de Penyafort.

---

[1]             “El castillo endemoniado. Sodomia, un concepto tabú en la Catalunya medieval”. Rosa Montero. EL PAIS,  27/VII/2008