LA SOMNÀMBULA DEL CARRER SANT NICASI

L'èxit de la somnàmbula del carrer Sant Nicasi devia ser important, però pel que ser l'encertava menys que l'esperpèntic Sandro Rey. Aquí dues històries que he conegut.


La primera afectava els meus avis mentre vivien a la Rambla. Quan l'Elvira, l'àvia "Sobrana", es va casar, el meu avi va anar a viure a casa seva. Els primers dies va tenir un greu accident: la galleda va caure dins del pou. Com les mestresses eren elles, l'home va preferir emmudir (tenien un caràcter que déu n'hi do). Les dues dones van anar corrent a veure la somnàmbula del Carrer Sant Nicasi: "La galleda us l'ha fotut el vostre veí, el Quim". (Que era el pare del meu avi)

El Quim era el sogre de l'Elvira, vidu i que pretenia casar-se amb la seva consogra. Aquesta no el volia ni en pintura. Les batusses veïnals feia temps havien pujat de to, fins al punt que el Quim va denunciar al seu propi fill en voler casar-se amb l'Elvira amb menys de 18 anys i embarassada.

No cal dir que es va muntar una monumental batussa. Tan sols jo vaig conèixer el que va passar en realitat; 40 anys més tard l'avi Pepet encara tremolava en explicar-ho.

Carrer Sant Nicasi, inicis segle XX


Una altra història va afectar una important família gavanenca, propera a la meva àvia Elvira. El Pepet (1) era l'hereu de la casa. Els seus pares l'estimaven amb bogeria, la seva germana, la Quimeta, no era menys. El cor se'ls va trencar el dia que va marxar, tenia tan sols 17 anys. Mai més van saber d'ell.

Va anar a l'Ebre, segurament mal armat, mal format i gairebé a una mort segura. Alguns la seva mort va poder ser notificada a la família, altres van poder fugir a França amb un futur incert, altres es van unir al maquis, molts no van tenir temps de travessar l'Ebre.

Els pares mai van saber que havia estat del Pepet, esperaven que com altres hagués fugit a França, temien la repressió si fos del maquis... però res, el silenci absolut. Un dia van anar a visitar a la somnàmbula del carrer Sant Nicasi, i ella va dir que estava viu, que estava emboscat, que esperava l'oportunitat per tornar a casa.

El temps va anar passant, a la Quimeta no la van deixar casar, havia d'esperar al seu germà. El pare va morir i mare i filla van agafar el negre del dol de forma permanent. Un dia, producte del malentès progrés, la seva masia va anar a terra. Mentre els paletes tiraven la casa a terra, mare i filla buscaven les olles on el pare havia amagat peces d'or i plata per quan l'hereu tornés de la guerra. Sembla que no van trobar res. El Pepet mai va tornar, malgrat que la somnàmbula els seguia dient: tornarà.....

(1) Aquest Pepet no era el meu avi, encara que el nom fos el mateix.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

QUAN CAN TORELLÓ ERA EL PARTHENON, ANYS 30 A GAVÀ.

NI DINS NI FORA CIUTAT

L’AIGUAT DE SANT RAMON, GAVÀ 31 AGOST 1926