dijous, 16 d’agost de 2018

XERRADA DEBAT SOBRE RELACIONS INTERGENERACIONALS A LA FUNDACIÓ ENLLA

El passat 13 d'agost vaig participar en un debat sobre relacions intergeneracionals a la Fundació Enllaç, dins del marc de la programació cultural de Circuit Festival. Per diferents motius sols vaig poder mostrar part de tot el que tenia previst. Aquí la intervenció completa.

Nota: per ampliar informació cliqueu les paraules en color. 





L'actiu i cantant de Vilafranca del Penedès, Gloria Lasso, en una de les seves darreres entrevistes li van preguntar sobre els seus amants i matrimonis amb gent molt més jove: "Jo sempre he volgut viure amb homes de 30 anys, no és culpa meva que es facin vells", els va contestar. Sempre li va agradar provocar, també viure amb qui li va agradar.

El cine i la literatura han tractat aquest tema, de diferents formes. Lolita va escandalitzar a lectors i al cine. Molts films senyalaven aquesta realitat de forma negativa, i segurament exagerada, com a "Diario de un escándalo" amb Judi DenchCate Blanchett. Crec el film que ho mostra evitant falsos moralismes és el magistral film del Douglas Sirk "Solo el cielo lo sabe", on la presència del Rock Hudson fa pensar també amb els prejudicis cap a relacions similars quan es tracta de dues persones del mateix gènere.


Em toca donar una visió històrica sobre aquestes relacions, ho faré aproximant-me als considerats textos sagrats.

La Bíblia ens parla de com David va seduir al "madur" Saül per guanyar-se el seu favor, o com Daniel va utilitzar intel·ligència i físic per guanyar-se la confiança de Nabucodonosor. Però el més bell text el trobem al llibre de Ruth. En enviudar aquesta, la seva sogre la invita a viure juntes fins al final dels seus dies. I fan un pacte. Noemí significa "graciosa" iRuth "companya" . Quan s'uneixen la Bíblia fa servir el mateix verb usat per descriure la unió d'Adam amb Eva com una sola carn (vegeu Gènesi 2: 24), i juren davant el seu déu:"No insisteixis més a dir que em separi de tu. On tu vagis, jo aniré; on la tu visquis, jo viuré; el teu poble és el meu poble, i el teu Déu és el Déu que; on tu moris, jo moriré i allà m'enterraran. Juro avui solemnement davant Déu que només la mort ens ha de separar. "Ruth 1: 16-17.

Al santoral trobem una altra relació als inicis del cristianisme, quan les dones encara no havien estat expulsades de l'església. És el de Perpètua i Felicitas, que després de fer també un pacte d'agermanament, lluitaran per la seva fe fins a la mort. Perpètua noble és molt més gran que Felicitas, i les  van definir com a "soldats virils", especialment a Perpètua a qui li donaven exemples de fortalesa i virilitat "com la dels homes".

El món grec clàssic s'ha considerat un paradís per les relacions intergeneracionals. Però cal matisar-ho.

Les relacions sexuals ho eren fora del matrimoni, format per home i dona. El jove (erastés) era qui seduïa a l'adult (eròmenos) que era l'actiu de la parella. Els grecs a més rebutjaven el transvestisme i tot el que ho envoltava, era una cultura molt masclista. Per adequar-ho tot, van arribar a canviar el rol de Patroclo i Aquil·les, fins al segle V aquest últim era el jove amant.


El jove Aquil.les cura al adult Patroclo.S V abans de Crist.


Als Thiasoi, comunitats exclusives de dones on va viure Safo, sembla que les relacions també es feien amb una diferència d'edat. La mateixa Safo va tenir d'amants a Atthis o Erinna, molt més joves que ella. Malauradament gran part de la seva obra no ens ha arribat, primer els mateixos grecs i sobretot l'església catòlica va destruir els seus escrits.

Epaminondas mai va voler casar-se amb una dona, va viure amb Pelòpidas més jove que ell i a l'exèrcit va tenir els seus propis erastés. La societat tebana no ho veia amb bons ulls, però el fundador del batalló sagrat de Tebas era un heroi.

Un adult no podia mas violentar a un jove, fer-ho pudia significar la mort. Els joves si admetien regals per la seva relació després significava el descrèdit i la fi de la seva carrera política, el judici contra Esquines a partir de la denúncia de Timarc ho demostra s. IV abans de Crist).

La república romana el 146 a JC promulgava la "Lex Scantinia", llei que regulava el comportament sexual, incloïa la pederàstia, l'adulteri i la pràctica passiva de l'homosexualitat. Qualsevol relació amb joves (stuprum cum puero) podía ser castigada, fora si eren esclaus o lliberts ("Impudicitia in ingenuo crimen est, in servo necessitas, in liberto officium"). Els romans veien amb mals ulls a les "molles" (els tous) en aquesta categoria podien entrar des dels homosexuals passius fins a les persones transgènere. La llei va estar en vigor fins als anys en què el cristianisme va entrar a l'imperi i va imposar lleis antisodomia al segle III.
Aixó ens ajuda a veure la diferent apreciació que els romans tenien cap a César o Adrià. Al primer li tiraven en cara haverse deixat sodomitzar pel rei Nicomedes als 16 anys, al segón li alavaven la relació amb Antinous, també menor. Un romà sols podía tenir un paper actiu en una relació sexual.

Antinous, museu del Prado. Les principals ciutats de l'imperi romà van fer estàtues en honor del jove amant de l'emperador. 


A les Catilinaries Cicerò tira per cara al seu rival de viure amb Cabinio, molt més jove i al que defineix com com "espòs-femení". A l'obra de Marcial o Jovenal podem veure aquesta aversió romana cap a les unions de adults romans amb gent més jove.

A l'Edat Mitjana podem veure grans prohoms del cristianisme amb relacions amb gent molt més jove. La mateixa representació que feien de l'adult Jesús amb el jove Joan, el deixeble estimat, no és gratuïta. Així podem veure a Sant Patrici sempre amb el jove "Benigne" amb qui "dormia". Alcuí de York, el poderós ministre de Carlemany, volia fer d'Aquisgrà la Nova Atenes, important el model educatiu grec a la capital franca, també són conegudes les seves cartes amoroses cap altres frares més joves.    Hildegarda von   Bingen va estimar a la monja Richardis, molt més jove, mentre escrivia tractats sobre l'avortament i els drets de les dones.

Reis i nobles els agradava portar joves falconers amb ells. Alfons el Magnànim va portar a Ausiàs Marc que deia allò de

No em pren així com al petit vailet
qui va cercant senyor qui festa el faça,
tenint-lo cald en lo temps de la glaça
fresc, d'estiu, com la calor se met;...


Al món oriental podem veure molt més evidents aquest tipus de relacions, al món dels samurais, a la Xina imperial i especialment a l'Iran on nobles i reis els agradava ser dibuixats junts a joves i bon veure i menjar. A la miniatura "Sha amb Patge" podem veure al tot poderós Abbás I en situació amorosa amb un jove coper, sota una inscripció diu "Tant de bo la vida et concedeixi tot el que els teus llavis desitgin dels teus amants, del riu i de la copa".


Sha amb patge,  Muhammad Qasim, Louvre



El romanticisme va trencar la vella idea del matrimoni com un contracte d'interessos, però al matrimoni per amor i va afegir elements de moralitat conservadora. Les unions eren per amor, el seu objectiu la procreació, les diferencies d'edat passarien a ser amorals. Llavors aquestes van anar a l'armari del temps. L'església també hi influirà negativament.
Els matrimonis heterosexuals entre homes madurs y dones més joves seguiran produint-se. Si la persona adulta era dona, escàndol, fora que fos la duquessa d'Alba, dos cops "Grande de España", una part d'elles la branca bastarda dels Estuards, famosos per tenir amants molt més joves sempre.

Al segle XIX espanyol va ser prou coneguda la parella formada pel breu president de la primera república, Emilio Castellar, amb el tractant d'art José Lázaro, molt més jove. La premsa del seu temps citava a don Emilio com "doña Inés del Tenorio". Gregorio Peces Barba o Manuel Azaña van viure amb parelles masculines molt més joves que això, però encara avui citar-ho la premsa seriosa ho considera gairebé un insult a les seves carreres.

Benito XVI, papa, va decidir retirar-se amb la companyia de Gerog Gaenswein, conegut en medis vaticans com el Geoge Clooney. 30 anys més jove. L'infatigable inquisidor contra l'homosexualitat abans de retirar-se va voler separar al cardenal Newman del seu amant el bisbe Ambrose, molt més jove. I és que l'església mai ha fet el que predica. Membres de la molt reaccionaria església catòlica anglesa, no van dubtar a viure junts i ser enterrats conjuntament. Mentre feien grans sermons contra el liberalisme sexual, muntaven festes amb gent molt més jove. Per la seva santedat, el papa Benet va obligar a separar-los de la tomba. Coses dels catòlics, sempre tan poc comprensius amb els homosexuals.


Antiga tomba cardenal Newman i Ambrose


Per acabar recordo les paraules del Grucho Marx, "L'edat és un assumpte interessant. Qualsevol pot fer-se vell, Només toca viure i prou", jo hi afegeixo "i viure amb la persona estimada, no sol et farà més feliç, t'ajudarà a ser més lliure"

Gràcies a tothom per haver-me escoltat.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

EL "ROC DE LA VERGE" JA NO ESTÀ A SANT GABRIEL, RINER

La serralada de Sant Gabriel a Riner ha perdut un dels seus elements més emblemàtics: el "Roc de la Verge". El motiu: la restaurac...