SANT RAMON NONAT I EL RUC CEC
Sant Ramon Nonat va ser un religiós mercedari del segle XIII, com molts altres personatges santificats la seva existència és molt dubtosa.
La història oficial diu que un 31 d'agost de 1240 moria al castell de Cardona, per on un seguici d'angelets i el mateix Jesucrist el van acompanyar en els seus darrers instants. Malgrat tan bon acompanyament l'església va trigar 400 anys en reconèixer la seva santedat. Els pintors de l'època van representar la seva figura amb tortures molt esgarrifoses, curiosament molt similars amb les que la Inquisició feia a heretges o sodomites.
Un cop mort es va iniciar una disputa entre els veïns de Cardona i els vescomtes que volien portar les despulles al Portell, lloc on va néixer. Com que no es va arribar a cap acord, es va acordar anar al "judici de Déu". La decisió va ser col·locar les despulles sobre un ruc cec i deixar anés cap al lloc on seria guiada divinament. Però la ruta de l'animal va ser cap a Bergús, un bell paratge en la ruta de Cardona a Solsona per on avui es troba el Santuari del Miracle. I allà va decidir aturar-se. Sembla que a ningú li va agradar l'elecció, fora el ruc que hi era prou a gust.
I el van posar en marxa de nou, segurament amb una guia menys divina i més humana, i va anar a parar al Portell. Allà van trigar 400 anys a fer-se un Santuari en nom seu. Avui ja municipi de Sant Ramon, és un centre on acudeixen grups antiavortistes a honorar al sant Nonat.
Mentre a Bergús les primaveres mostren vida i verdor, mentre el blat i l'ordi maduren en arribar el mes de maig.
 |
| Sant Ramon Nonat, Santuari del Miracle, s XVIII |
La història oficial diu que un 31 d'agost de 1240 moria al castell de Cardona, per on un seguici d'angelets i el mateix Jesucrist el van acompanyar en els seus darrers instants. Malgrat tan bon acompanyament l'església va trigar 400 anys en reconèixer la seva santedat. Els pintors de l'època van representar la seva figura amb tortures molt esgarrifoses, curiosament molt similars amb les que la Inquisició feia a heretges o sodomites.
Un cop mort es va iniciar una disputa entre els veïns de Cardona i els vescomtes que volien portar les despulles al Portell, lloc on va néixer. Com que no es va arribar a cap acord, es va acordar anar al "judici de Déu". La decisió va ser col·locar les despulles sobre un ruc cec i deixar anés cap al lloc on seria guiada divinament. Però la ruta de l'animal va ser cap a Bergús, un bell paratge en la ruta de Cardona a Solsona per on avui es troba el Santuari del Miracle. I allà va decidir aturar-se. Sembla que a ningú li va agradar l'elecció, fora el ruc que hi era prou a gust.
 |
| Bergús, amb el Cadí al fons. |
I el van posar en marxa de nou, segurament amb una guia menys divina i més humana, i va anar a parar al Portell. Allà van trigar 400 anys a fer-se un Santuari en nom seu. Avui ja municipi de Sant Ramon, és un centre on acudeixen grups antiavortistes a honorar al sant Nonat.
 |
| Tomba de Sant Ramon Nonat, amb les "suposades" despulles del sant |
Mentre a Bergús les primaveres mostren vida i verdor, mentre el blat i l'ordi maduren en arribar el mes de maig.
Halaa, quina història més curiosa. Un dia que vàrem anar a veure Montfalcó murallat, perquè sempre que hi passàvem dèiem de pujar, al tornar vam anar a sant Ramón que és molt a prop. No sé per què m'agraden tant els monuments frikis com aquest de Sant Ramón. Ah, el Moracle és un lloc que vaig sovint i m'agrada molt, però, en comptes de pujar per Cardona i Su el faig per una carretera nova que hi a passat el Pi de Sant Just direcció Solsona. Bon post. Salutacions des de la capital del Bages.
ResponEliminaHi vas per Feixinet? El Santuari del Miracle és un lloc molt especial, jo hi pujo sovint.
EliminaNo, per una carretera molt recta que hi ha just abans d'arribar a Solsona. És més llarg però té menys curves.
EliminaClar, la que utilitzo jo. La de Solsona a Guissona, fins Hostal Boix on agafeu la carretera que va cap a Cardona i passa pel Miracle.
Elimina