dijous, 26 de juliol de 2018

LA LLEGENDA DE L'ANNA; MARE DE MARIA, MARE DE DÉU.

El dia que l'Anna va quedar prenyada de Maria, el seu pare no hi era, feia temps que estava resant a la muntanya.

 1350. Santa Anna, Museu Nacional de Arte Antiguo de Lisboa.
Diuen que l'Anna ja era grandeta i no tenia fills. Què el seu marit, el gran sacerdot Joaquim, quan entrava al temple seus col·legues s'esquinçaven les vestidures. Així que el bon espòs va marxar a la muntanya a pregar per demanar un miracle i l'oració va ser tan llarga que allà es va quedar tres anys.

Segons el Protoevangeli de Jaume en realitat van ser 40 dies i 40 nits, i va acabar quan van aparèixer uns bells àngels que li van anunciar que l'Anna estava ja ben prenyada. I content i feliç Joaquim va tornar a casa seva sabent que la seva esposa esperava tenir un fill.

I així va néixer Maria, la seva mare va prometre dedicar-la al servei de Déu. En complir els tres anys, Joaquim i Anna van portar a Maria al temple per consagrar-la a Déu com havien promès. Maria va viure al temple fins que va complir els 12 anys, edat en què va ser lliurada a Josep com a esposa.

Una de les representacions de Santa Anna la podem veure al Louvre, i el seu autor és Leonardo da Vinci, que sembla va tenir una visió particular sobre el tema. 

1510 Sant'Anna, la Madonna, il Bambino. Leonardo da Vinci. Museu del Louvre. 


Com a la majoria d'obres de Leonardo aquesta no està lliure de polèmiques. Florència i França s'han disputat el seu destí, Freud va elaborar la seva teoria sobre que es tractava el somni infantil d'un homosexual passiu (la capa de Maria podria ser un voltor), Jean Genet adorava aquesta pintura; la presència d'Anna, també ha fet córrer rius de tinta. Per si no n'hi hagués prou, la seva restauració va provocar un terratrèmol al Louvre. Leonardo, 500 anys després, segueix aixecant passions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LA SOMNÀMBULA DEL CARRER SANT NICASI

L'èxit de la somnàmbula del carrer Sant Nicasi devia ser important, però pel que ser l'encertava menys que l'esperpèntic Sandro ...