dijous, 8 de desembre de 2016

RAMON DE PENYAFORT, L'INQUISIDOR IMPLACABLE

A la catedral de Barcelona es troba la tomba del dominic Ramon de Penyafort, primer inquisidor de la Catalunya medieval.




El predicador Ramon de Penyafort (1180-1275) va ser un frare de l'orde dels dominics predicadors que va perseguir implacablement l'heretgia, va crear el concepte de pecat nefand com a delicte i vaig intentar perseguir les dones lliures acusant-les de bruixeria. L'església va premiar santificant-lo el 1601. Els advocats els van fer el seu patró. Malgrat la seva implacable intolerància, Espanya va crear la Creu de l'Orde de Sant Raimon de Penyafort per la qual es premia els advocats que s'han caracteritzat per la defensa dels drets humans.




Després de la Batalla de Muret (1213) molts Bons-homes (càtars) van fugir cap al sud, cap a Catalunya i van ser objecte del desig persecutori de l'Església. Però el suport de la Corona d'Aragó va impedir que els seus desitjos es complissin en primera instància.

Els constants enfrontaments de Jaume I amb els estaments eclesiàstics, motivats per no expulsar la població musulmana i lliurar les seves terres als voraços bisbes, va moure al Papat a amenaçar al gran rei amb l'excomunió. Les relacions es van agreujar quan aquest va ser ferit al cap, els seus metges cristians li van dir que era la voluntat de Déu, i Jaume I va acudir als metges jueus, que el van curar. Per evitar l'excomunió es va veure obligat a permetre l'entrada de la Inquisició en els territoris del Centre i Nord del Principat, zona poblada per antics càtars. El rei així aconseguia posar fora de perill a la població "hispanomusulmana" i als jueus.

Aquí apareix Raimon de Penyafort, introductor implacable de la Inquisició a Catalunya, la seva funció era la persecució de l'heretgia, però ell va intentar anar més enllà. Va introduir la Inquisició en part dels territoris de la Corona d'Aragó.



Abans de ser inquisidor, cap a 1225 va escriure la seva "Summa de paenitentia" un recull de textos sobre pecats i la seva penitència. En aquesta obra apareix per primer cop l'anomenat "pecat nefand", per l'inquisidor era un dels més greus que l'home pot cometre.

"Aquest pecat reclama una venjança per part de Déu, perquè com diu Sant Agustí, viola l'associació que ha d'existir entre Déu i nosaltres: la perversió del desig sexual embruteix la naturalesa de la qual ell és el seu autor" (1)

Per a ell tan culpable era el que cometia el "crim" sodomític una vegada, com el que ho feia habitualment, i el comparava amb qui assassina la seva mare: "només es pot ser matricida una vegada". Les seves aportacions al dret canònic van servir de base per a les acusacions de sodomia en els regnes de la Corona d'Aragó, ja que aquests no ho contemplaven ni en els seus furs, ni en les seves constitucions.

En el seu afany per perseguir l'heretgia voler introduir a la bruixeria dins d'aquest concepte, però va fracassar en l'intent, el Papa Alexandre IV li va denegar el permís, però mig segle després Joan XXII si va acceptar considerar-la com una heretgia perseguible per la inquisició. A les zones properes a les Guilleries es va iniciar una terrible persecució de les dones considerades bruixes, curanderes o remeieres.



No se sap quantes persones va dur Ramon de Penyafort a la foguera, però si sabem que l'església va premiar amb la santedat, el Col·legi d'Abocats de Barcelona ho va fer el seu patró i l'Estat Espanyol encara avui l'honora amb "La Creu de Sant Raimon de Penyafort " para premiar los relevantes méritos contraídos por cuantos intervienen en la Administración de Justicia" Així ens va.

(1)Riera i Sans, Jaume. Sodomites catalans. Història i vida, s XIII-XVIII. Editorial Base.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LLET I FORMATGE DE CABRA DE RINER.

De petit em deien que era "llarg i prim parent d'en Bufa". Amb carn de cavall (Mireu:  http://leopold-leopoldest.blogspot.com....