L'OFICI DE BASTAIX, MACIP I CAMÀLIC A LA BARCELONA DEL SEGLES XIV-XV

-
El segle XIV diferents mots senyalaven als estibadors del port de Barcelona. Tots ells de forma voluntària van ajudar a aixecar la Basílica de Santa Maria del Mar. 






Els més coneguts era el de bastaixos. Realitzaven les tasques de descàrrega dels vaixells. Tots ells eren homes lliures; pertanyien no obstant a una confraria humil que havia de destinar els pocs recursos a l'assistència de les seves viudes o ancians. El seu ofici era transportar coses de pes a coll, generalment amb l'ajut d'una capçana ( bastaix de capçana ), d'una corda ( bastaix de corda ), d'una barra ( bastaix de barra ).




Els macips de ribera eren bastaixos d'origen esclau. L'activitat del transport manual de mercaderies va ser encomanada a esclaus (mancipia) fins al 1432, llavors l'ofici fou ocupat per cristians.

Els camàlics transportaven les mercaderies dels vaixells, tots ells eren homes lluïres. Anys després van seguir la seva tasca al voltant del Born i les Rambles. Mireu: http://leopold-leopoldest.blogspot.com.es/2016/03/born-1960-entre-camalics-i-revenedors.html  Sembla que en l'actualitat encara hi ha camàlics a Mercabarna.

Imatge d'un camàlic, Xavier Miserachs
Camàlics, macips i bastaixos, al costat dels veïns de la barriada van impulsar la construcció de Santa Maria del Mar. Tots ells van assumir la tasca de portatge gratuït des de Montjuïc de tota la pedra necessària per a la construcció de la basílica de Santa Maria del Mar. Per fer-ho van carregar sobre les seves espatlles totes les pedres que van configurar l'esglesia.


Recordo que a antic Born, mercat central, encara existien els camàlics que transportaven les mercaderies comprades.

Comentaris

  1. Unknown25 de desembre del 2016, a les 9:45

    El meu avi i el meu pare van ser totals seva vida estibadors i continuaben donan un petit percentatge de la setmanada per assistència sanitària, recordo el consultori crec que era al carrer Almirante Cervera (el Dr.Domingo,el Dr.Ballabriga i la meva germana i el meu avi matern es van operar de la vista a la Clínica del Dr.Barraquer)fins que es van pasar a la Seguratat Social, la meva mare com a vídua tenia una petita paga anual i la clàssica panera de Nadal. Recordo amb molta il-lusio aquells temps, l Barceloneta era el meu segon barri, el meu avi va anar viure a Sant Gervasi, no se el motiu tenin en compte que traballaba al moll

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

QUAN CAN TORELLÓ ERA EL PARTHENON, ANYS 30 A GAVÀ.

-
Imatge
Entre 1929 i 1936 una associació naturista es va establir a la masia gavanenca de Can Torelló. El 1929 s'inaugurava a la masia de can Torelló de Gavà una associació naturista. El seu fundador era un italià procedent de l'Uruguai anomenat Nicolás Capó (1899-1977). No tan sols va ser l'introductor del naturisme, sinó que a més va fundar una revista anomenada Pentalfa amb un tiratge de 25.000 exemplars. A Can Torelló es reunien per a més de practicar el naturisme, per parlar de la seva filosofia de la vida. A aquesta masia li deien el Parthenon. A través de la seva revista podem conèixer gran part de les activitats que es van desenvolupar a l'interior del recinte: casaments naturonudistas, banquets fraternals, sortides. Revistes com "Crònica" o "La Estampa" van informar de les seves activitats. Tot i que una tanca de tres metres impedia veure des de l'exterior les activitats que es desenvolupaven, Parthenon va ser objecte de la ira dels
Més informació

NI DINS NI FORA CIUTAT

-
Imatge
El 28 de maig de 1464 un home a qui li deien "Morro de vaques" se li havia girat feina, un treball pel qual cobraria 110 sous. Ell vivia a un lloc que no estava ni dins, ni fora ciutat. "Morro de vaques" era el nom popular en què s'anomenava al botxí de la ciutat, una feina mal vista, doncs era l'encarregat d'executar les tortures, càstigs i la pena de mort als condemnats per la justícia. Ningú volia ser veí del botxí, però aquest tenia l'obligació de viure a ciutat. Sembla ser, que després d'una llarga polèmica, el Consell de Cent va trobar una solució: el botxí viuria a la muralla, un lloc que no estava ni dins, ni fora de la ciutat. I el lloc que es va decidir, suposadament, va estar el petit espai que hi ha entre la Capella de Santa Àgata i la casa Padellàs, actual seu del MUHBA Museu d'Història de Barcelona. El botxí feia un bon negoci, cobrava per la feina de matar, ho podia fer sense que la ira de deu, ni la justícia de l'home c
Més informació

L’AIGUAT DE SANT RAMON, GAVÀ 31 AGOST 1926

-
Imatge
El meu pare sempre em deia "Vigila el dia de Sant Ramon, és dia de les pitjors riades". Era molt petit, dos anys, però recordava els estralls que aquell 31 d'agost de 1926 van portar a una terrible inundació a Gavà.  Feia poc temps que amb els seus pares, els meus avis, l'Elvira i el  Pepep , havien anat a viure a la seva casa al carrer Indústria, al costat de la Riera desviada que abans baixava per l'actual Rambla. Contra la voluntat dels seus veïns llavors aquesta zona encara pertanyia al municipi de Viladecans,  Aquell dia la riera va voler recuperar la seva ruta tradicional, va desbordar i baixar a l'ample per les rambles gavanenques. Va arrencar arbres i voreres, va inundar cases, va entrar al Casino. La riera de les  Perets  no va voler ser menys i va arrossegar tot el que es trobava per camí, sembla que una cara del  Calamot  inclosa. Amb el  Torrentet  desbocat, la zona de l'actual Passeig Maragall va quedar inundada amb grans dans a la finca
Més informació